Expectatives amunt. Divendres vespre puja a l’escenari l’italià Max Ionata, qui per molts aficionats és la cirereta d’aquesta 44a edició del Festival Jazz Terrassa.
Ser considerat un dels saxofonistes més importants de l’escena italiana deu ser un pes que preferiries no haver de portar… O està bé així? Honestament, no ho visc com un pes. Faig el que estimo i el reconeixement del públic i dels companys és una conseqüència bonica, però no és el motor principal. Intento sempre millorar-me, explorar noves possibilitats en el so i en la música. Si després això és apreciat, tan millor!
Has estat “sideman” de desenes d’artistes. Et sents còmode tant en una posició de lideratge com contribuint al líder? Absolutament sí. Ser líder d’un projecte et dona la possibilitat d’expressar una visió artística personal, però treballar com a “sideman” és igualment estimulant, perquè significa posar-se al servei de la música amb molta atenció i respecte. Cada rol té la seva importància i la seva bellesa.
Un dels països on tens molt èxit és el Japó. Per què creus que és així? Sents una connexió especial amb alguns aspectes de la seva cultura? Sí, tinc un vincle especial amb el Japó. El públic japonès és increïblement atent i respectuós, escolta la música amb una profunditat que sempre em colpeix. A més, crec que la seva cultura valora el detall, la disciplina i la recerca de la bellesa, aspectes que en el jazz i en la música improvisada són fonamentals.
Amb “Hammond Groovers” vas signar el teu últim disc, a la tardor del 2024. Hi haurà algun tema d’aquest repertori al concert de Terrassa? Què podrem escoltar, en qualsevol cas? No, a Terrassa tocaré en quartet amb Luca Mannutza, Daniele Sorrentino i Marcello Di Leonardo, així que proposarem un repertori diferent. Serà una combinació de peces originals i alguns estàndards revisitats amb el nostre so. Amb aquest quartet encara no he gravat un disc, tot i que fa diversos anys que toquem junts.
Aquest concert marca el teu debut a la ciutat de Terrassa. Ja coneixies el festival català? Sí, el coneixia de fama. És un festival amb una història important, i per a mi és un honor formar part d’aquesta edició. Tinc moltes ganes de tocar i de viure l’atmosfera de Terrassa.
He vist molts vídeos on toques en clubs, sales petites, bars… Et trobes més còmode en espais informals que en contextos més grans i oficials, com un auditori? Cada situació té el seu encant. Als clubs hi ha una energia especial, un contacte més directe amb el públic, mentre que en els grans teatres la qualitat del so i la concentració són diferents. Per a mi, l’important és tocar amb el cor, independentment de l’espai.
És per l’acústica i la sonorització dels espais? Per la mida de la sala, pel tipus de públic? T’interessa omplir estadis? Vols tocar a tot preu? Més que omplir estadis, m’interessa que la música arribi de la manera correcta. És clar que l’acústica i el context influeixen molt en l’experiència, tant per a qui toca com per a qui escolta. Però el jazz és una música que neix de la interacció, així que allà on hi hagi una bona escolta i una connexió amb el públic, em trobo còmode.
El públic té un paper en la teva actuació? Hi ha un cert intercanvi d’idees o d’emocions? Sí, totalment. L’energia del públic canvia completament la manera com toquem. Quan sents que hi ha atenció, participació, aleshores la música pren una direcció especial. És un diàleg continu, encara que sigui sense paraules.
Més en general: encara es pot innovar en el jazz o ja està tot dit? Hi ha barreres dins el gènere que no es poden superar? El jazz està en evolució constant, perquè és una música viva, feta de contaminacions i d’expressió personal. És cert que la història del jazz és enorme i plena de mestres increïbles, però sempre hi ha espai per a noves idees, nous sons, noves veus. L’important és mantenir-se curiós i sincer.
Creus que fer música (i més específicament, fer jazz) ha influït en la teva manera de pensar sobre l’ètica de la vida? Sens dubte. El jazz és compartir, escoltar, respectar, improvisar… totes coses que també valen per a la vida. T’ensenya a estar present.
