Finances conductuals i inversors

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Conèixer el pensament de l’inversor ens ajuda de forma inexorable a poder ajustar les seves necessitats. Així, de la mà del Premi Nobel d’Economia Daniel Kahneman, una nova branca de la psicologia intenta entendre el comportament dels inversors, aportant nous comportaments molt lluny dels raonaments tradicionals del mercat. La ment crea uns mecanismes de resposta inconscients que ens ajuden a prendre decisions de forma automàtica, i no sempre raonats i convenients. La primera actitud del nostre cervell és l’aversió a la pèrdua. El pensament sobre els guanys i les pèrdues en un inversor sol ser asimètric: quan perdem la sensació d’angoixa és molt major que el de plaer quan guanyem la mateixa quantitat i això fa que estadísticament mantinguem més temps en cartera les accions que perdem que les que guanyem. La segona resposta automàtica és l’aversió al risc, i, per tant, intentem sortir de situacions d’incertesa, preferint pèrdues certes que potencials beneficis no assegurats. La tercera és l’anomenat “statu quo”: les persones tenim un perfil conservador, de mantenir la posició actual, i amb el criteri de no empitjorar, perdem oportunitats per millorar. L’última és l’anomenat “mental accounting”, o comptabilització mental, pel qual avaluem cada opció de forma unilateral, però moltes vegades no ho fem de forma conjunta, com quan analitzem el patrimoni personal. Tots aquests són aspectes claus a vèncer per tal d’establir una bona estratègia d’inversió, i gestionar els recursos eficientment i adequadament, per tal d’obtenir els nostres objectius finals, que ens porten moltes vegades a diversificar en diferents actius que aportin una preservació de capital, una generació de caixa i/o a una maximització del rendiment.