Alfredo Santander Galindo, 77 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 19 d’abril, a les 9.00 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

José Ramírez Giráldez, 55 anys

Data de la defunció: 16 d’abril
Cerimònia: 19 d’abril, a les 10.00 hores, a l’Espai Jardí del complex funerari municipal de Terrassa

Sebastià de Dios Larroya, 86 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 19 d’abril, a les 11.00 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

Ángeles Gutiérrez Barrera, 92 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 19 d’abril, a les 11.30 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

Sr./a Vergara Torreblanca, 93 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 19 d’abril, a les 12.00 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

Conchi Moyano Cobo, 86 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 19 d’abril, a les 12.30 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

Amadeu Ballbé González, 83 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 19 d’abril, a les 13.00 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

“Hi ha molta participació de gent, fa un dia estupend, a la gent li agrada sortir al carrer i és el que reivindiquem, sortir al carrer i estar-hi a tots plegats”, ha explicat Loida Panedes, presidenta de l’Associació de Veïns de Ca n’Anglada. Tot i que el mateix nom de la Fira doni protagonisme a les olives, la responsable veïnal ha volgut valorar el paper de la mateixa com a eina de cohesió social: “És molt important, perquè així teixim barri i construïm convivència, que és el que nosaltres volem, que hi hagi convivència”, ha destacat la presidenta. 

En aquest sentit, Panedés ha insistit a contrarestar determinats estigmes atribuïts al barri. “Per més coses que diguin, el que hi ha al barri és convivència”, ha comentat, i ha afegit que és vital que la gent del barri, però també la d'altres zones de la ciutat, "sàpiga i posi en valor les coses que tenim a Ca n'Anglada". Per aquest motiu, la presidenta de l'associació veïnal ha destacat les visites guiades que s'han efectuat tant a la Masia de Ca n'Anglada com a la Parròquia de Sant Cristòfol, dos dels centres més importants del patrimoni del barri.

Un altre dels factors que han de servir per cohesionar el veïnat del barri són les oliveres, que a cada edició es planten a la plaça de Ca n'Anglada. Enguany s'ha col·locat el desè arbre — durant la pandèmia no es va poder fer la plantada —, un símbol de la resiliència de la festa de barri. "Els fruits d'aquestes oliveres són del barri", ha comentat Panedés, "qui vulgui les pot agafar i fer-les a casa com prefereixin".

Espai per a tothom

La fira, que ha aplegat una vintena d’entitats i paradetes — totes les del Districte 2 i algunes d'altres indrets de la ciutat i de Catalunya — de tot tipus i caràcter, ha estat una mostra d’aquest teixit comunitari enfortit. Entre les entitats participants hi havia la Fundació Goel, que ha aprofitat la fira per donar visibilitat als seus projectes socials.

Marina Nadal, educadora social de l’entitat, ha explicat que la intenció de participar del que es fa al barri és doble: per una banda, es vol donar visibilitat a les accions que duen a terme les entitats alhora que també es busca crear una xarxa d'aliances entre les entitats que permeti impulsar les accions de totes elles. “Hem pogut connectar per després trobar-nos, poder fer coses conjuntes i conèixer-nos”, ha assenyalat Nadal. En el seu cas, la Fundació Goel porta cinc anys al barri oferint diversos serveis a la ciutadania: “Tots els projectes són dirigits a la ciutadania, tenim reforç escolar, classes de castellà per dones, tenim talla de costura, espai familiar per famílies en situació de pobresa energètica i tenim dutxes i bugaderia”, ha detallat Nadal, que també ha afegit el grup MEFI per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual, un projecte que ja tenen en marxa des de fa 30 anys.

Gràcies als membres de la Fundació, especialment als del taller de costura, han pogut posar a la venda productes artesanals fets per ells mateixos. “Les dones han fet tot el projecte des de setembre preparant cosetes amb molta estima", ha subratllat l'educadora social. La resposta de la gent, ha afirmat, ha estat aclaparadora i ha opinat que "a part de la Fira Modernista, la Fira de l'Oliva és una de les activitats que es fan aquí a Terrassa amb més qualitat".

En concret, els nous vestits retornen al color taronja terrós que va adoptar la colla al seu inici, l'any 1983, i s'han mantingut les caputxes de cuir i les característiques ales, encara que amb un nou format que fa menys nosa als participants dels lluïments. Pel que fa a les novetats tècniques, els vestits s'han dissenyat de tal manera que s'obren pel davant i es tanquen amb belcro, facilitant d'aquesta manera posar-se'ls i treure-se'ls. També han incorporat butxaques per a mòbils i altres objectes personals i els punys de les mànigues es poden ajustar també amb belcro.

Segons han explicat, la confecció i disseny d'aquesta nova roba ha estat un procés participatiu de tota la colla, amb membres i exmembres implicats, i ha comptat amb la supervisió tècnica de la modista terrassenca Rosa Rubio, que serà l'encarregada de produir-los. La primera vegada que la colla utilitzi els nous uniformes serà a la Festa Major de Terrassa, al juliol.

L'equip de Joan Vidal no s'ha sentit còmode sobre el camp, però ha tingut alguna oportunitat per endur-se un punt en el tram final de l'encontre.

L'Atlètic ha disposat de cinc penals-córner, per quatre de les del Pla del Bon Aire. Al minut 25, en el primer dels seus llançaments, Gomes ha batut Mariona Girabent amb un llançament ras al calaix.

Atlètic i Club Egara es tornaran a veure les cares divendres en el primer partit de quarts de final de la Copa de la Reina que es disputa a les instal·lacions del Júnior de Sant Cugat.

També aquest dissabte ha jugat el seu partit el CD Terrassa, que ha caigut per 2 gols a 0 al camp del Sanse Complutense madrileny. Teresa Viana ha inaugurat el marcador al minut 17. La sentència ha arribat al 46, quan l'especialista Lola Riera, màxima golejadora de la lliga, ha transformat un penal-córner per fer el 2 a 0 definitiu.

Queden només quatre jornades per tancar la fase regular i el Club de Campo continua com a líder. El Sanse Complutense és segon amb 41 punts, seguit pel Club Egara amb 39. L'Atlètic en té 36. A la part baixa de la classificació, el CD Terrassa, que segueix sense guanyar, és penúltim amb només cinc punts.

FOTOS: LLUÍS CLOTET

Els treballadors denuncien que les plantilles pateixen "el bloqueig del seu conveni de treballadors" i també un "model precari" que els obliguen a dur a terme tasques pròpies a les dels treballadors d'hostaleria, cafeteria i reposició "cobrant únicament el salari base d'expenedor de combustible". Per aquests motius, reivindiquen que "no som cambrers", és a dir, que se'ls respecti les seves categories professionals i que s'ajusti la seva jornada laboral anual a les 1700 hores. A més, pel que fa als salaris, reclamen una "pujada salarial real" del 3% per ajustar-lo a l'IPC i un plus de 20 euros per cada diumenge i festiu que treballin.

Amb això es pretén vigilar els cabals circulants de la riera de les Arenes, tant en moments on passi poca o gens aigua com també en moments on hi hagi un volum més elevat. En aquest darrer cas, també es mesuraran els sediments que arrossegui el cabal mitjançant una trampa de sediments. Precisament sobre la trampa sedimentària, l'ACA apunta que "serà obligatori qe la redacció del projecte compti amb la participació d'investigadors de l'àmbit acadèmic, especialistes en el transport de sediments i la seva mesura en condicions hidràuliques singulars". A part, també s'huarà d'instal·lar un sistema de mesura enregistrament i comunicació de dades, a més d'un pluviòmetre automàtic.

D'aquesta manera, dins els habitatges més pròxims a l'estació se senten les gravacions de "Rodalies informa que ha restablert el servei", "atenció, no creuin les vies" i d'altres cada cinc minuts i durant 18 hores cada dia, des de les 6 del matí fins les 12 de la nit, assenyalen els afectats. A més, els vilans apunten a que la de Sant Miquel de Gonteres és una estació que sol estar buida i, per tant, aquests missatges no arriben a ningú tret dels veïns. De fet, els trens només paren a aquesta estació amb una freqüència d'un convoi per hora i sentit.

Per la seva banda, Renfe ha afirmat a 3Cat que estudiarà com reduir l'impacte sonor de la seva megafonia, però apunta a que, en ser una estació sense vigilància ni cap treballador de l'operadora de manera permanent, la manera més eficaç per tal que els usuaris de Rodalies estiguin informats és la de reproduir constantment els missatges.

Llegeix molt i això l’ajuda molt a l’hora d’escriure i diu que “si mires moltes sèries, veus com són els diàlegs, si són creïbles o no, i això se t’impregna, això se’t queda”. I té molt clar que escrivint “has d’aprendre a no fer doctrina. No has de convèncer ningú de res”. “El narrador no parla, parlen els personatges”, afegeix.

“Els diàlegs són importants per a mi i n’he après molt mirant pel·lícules. Però llegir et dona un bagatge per escriure que se’t va quedant”, apunta. Presentar-se a concursos per poder publicar ho veu complicat i detalla que en aquests casos “si hi ha un professional, en sap molt més que tu”.

El llibre té elements històrics i amb “dues trames paral·leles, la història del protagonista que intenta descobrir qui va ser la seva mare i la història de la mare”. Li agrada escriure de tots els estils, però té assumit que “si faig una segona novel·la, serà una novel·la gamberra i d’humor”.

Va estudiar Econòmiques perquè “barreja una mica” temes que l’interessaven. Durant molts anys va treballar a una empresa familiar i actualment ho fa a una de béns d’equip.

La setmana passada us vam parlar del Recorregut Fotogràfic, dels treballs manuals de tota mena que es fan als casals i centres de gent gran, de les activitats que s’han preparat per als més petits: globus, pintacares, inflables... També dels campionats de dòmino, Rummikub i escacs, i de la possibilitat de dinar, acompanyats de música en directe, gentilesa del restaurant Can Mir, pel mòdic preu de 14 euros. Recordeu que cal reservar taula aviat. 

El dissabte 25, matí i tarda, i el diumenge 26 al matí serà el gran moment de les actuacions dels tallers de balls diversos dels casals i centres de Terrassa, amb la novetat de l’actuació de dos grups de l’Esbart Egarenc. 

El matí de dissabte, a partir de les 10.24, podreu veure actuar 13 grups: sis de ball en línia, tres de sevillanes, dos de zumba, un de “faldas y volantes” i un de balls variats. Les actuacions duren aproximadament uns dotze minuts cadascuna.

La tarda de dissabte, a partir de les 3 de la tarda, és una autèntica bogeria de grups: un total de 21 grups! 10 grups de ball en línia, 4 de sevillanes, 2 de l’Esbart Egarenc (una agradable novetat!), 2 de castanyoles, 1 de flamenques, 1 de country i 1 de balls llatins. Segons la programació, si no hi ha retards, a un quart de 8 hauran finalitzat tots els balls.

Continuarem el diumenge dia 26, a les 9.30, amb una segona xocolatada gratuïta gentilesa del restaurant Can Mir i es reprendran les actuacions de més grups de ball a partir de les 10.

El matí de diumenge és una mica especial: en dues de les modalitats de ball: country i sardanes actuaran conjuntament grups de diversos casals, que disposaran de més temps per a les seves actuacions (48 minuts els de country i 24 minuts les colles de sardanes). Fa molt goig veure unes 80-100 persones ballant country i és realment emocionant el galop d’entrada de les sis colles de sardanes que us sorprendran amb les seves sardanes de fantasia.

També podreu veure, si us animeu a venir, 2 balls en línia, 1 de rumba flamenca,1 de balls de saló, 1 de sevillanes, 1 de ball llatins i un grup de Zumba.

El matí acabarà, més o menys, a la una, i es reobrirà el menjador, i a partir de les 16 h hi haurà una sessió de ball a càrrec del Grup Fase 3 (Orquestra Aquarius).

Per participar en el ball, caldrà comprar una entrada, amb un cost simbòlic de 2 euros. L’entrada us permetrà participar en el sorteig de diversos obsequis a la mitja part del ball. Es donarà per finalitzat el ball a les 7 de la tarda.

L’endemà, 27 d’abril, començaran les actuacions a la Factoria, que continuaran el dimarts 28 i el dijous 30. La setmana que ve us explicarem tot el que us oferirem i com ho heu de fer si hi voleu assistir.
 

Cinquanta places, vinculació amb Mútua Terrassa i la possibilitat que la ciutat ampliï el seu pes universitari en un àmbit estratègic com la salut. Tot això suma. Suma prestigi, suma oportunitats i suma futur.

Seria absurd menystenir-ho. Al contrari: cal reconèixer la feina feta per totes les institucions i professionals que ho han fet possible. Perquè quan una ciutat guanya actius acadèmics, sanitaris i de talent, hi guanya tothom.

Però precisament perquè és una bona notícia, també cal dir una altra cosa: això no és tot el que Terrassa podia aspirar a aconseguir. I potser aquest és el debat de fons que no hauríem d’esquivar.

Perquè Terrassa no estava cridada només a incorporar estudis de Medicina. Terrassa podia aspirar a liderar un gran projecte de ciutat al voltant de la salut, la tecnologia i el coneixement. Podia aspirar a articular un campus de salut amb accent propi, amb la UPC com a gran motor, amb les enginyeries de la ciutat connectades amb la recerca biomèdica, amb els hospitals treballant en xarxa, amb la transferència de coneixement, amb la innovació empresarial i amb la formació professional alineades dins d’una mateixa visió.

No estem parlant d’una fantasia. Estem parlant d’una possibilitat real. D’una d’aquelles oportunitats que no només serveixen per ampliar una oferta acadèmica, sinó per redefinir la posició d’una ciutat durant dècades.

I aquí és on apareix la pregunta incòmoda: com pot ser que una ciutat com Terrassa, amb universitat, hospitals, tradició industrial, talent tècnic i capacitat d’innovació, no hagi estat capaç de situar-se al capdavant d’una operació d’aquesta magnitud?

La resposta no és agradable, però convé afrontar-la. Els grans projectes no arriben sols. No cauen del cel. No s’improvisen a última hora. Els grans projectes es pensen, es treballen, es defensen i s’expliquen. Exigeixen una idea clara de ciutat. Exigeixen aliances persistents. Exigeixen capacitat de convèncer, de relligar actors, de generar complicitats i de fer que els altres entenguin per què aquella aposta mereix ser liderada des d’aquí.

I mentre altres territoris sí que han sabut construir aquest relat i aquesta arquitectura d’aliances, Terrassa ha transmès massa sovint dubtes, intermitència i poca ambició compartida. Aquest és el nus del problema. No quedar-ne parcialment fora, sinó no haver exercit un lideratge prou clar en un àmbit en què la ciutat tenia arguments de sobres per aspirar a més.

Perquè Terrassa ho tenia gairebé tot per jugar fort. Té massa crítica universitària. Té capacitat sanitària. Té coneixement tècnic. Té una tradició industrial que, ben orientada, encaixa perfectament amb les grans tendències del futur: la intersecció entre salut, tecnologia, dades, recerca aplicada i innovació. Té, en definitiva, peces que moltes altres ciutats envejarien. Dit d’una altra manera: Terrassa té motor de Fórmula 1, però massa vegades se la condueix com si només pogués anar a 50 per hora. I aquest és, probablement, un dels grans errors de fons. No és un problema de falta de recursos, ni de falta de condicions objectives, ni tan sols de falta d’oportunitats. És un problema de visió, d’ambició i de lideratge sostingut.

El que faltava no era matèria primera. El que faltava era convertir totes aquestes peces en una aposta de ciutat sostinguda, coherent i compartida.

I això és el que més hauria de preocupar. No només aquest episodi concret, sinó el patró que deixa entreveure. La sensació que Terrassa és una ciutat amb potencial de gran capital regional, però massa vegades gestionada sense aquella ambició llarga que exigeixen les oportunitats decisives. La sensació que, en moments clau, la ciutat no sempre compareix amb tota la força política, institucional i estratègica que caldria.

Les oportunitats que transformen una ciutat no sempre es perden amb grans escàndols. Sovint s’escapen d’una manera molt més silenciosa: amb retard, amb excés de prudència, amb falta de relat, amb aliances insuficients, amb la temptació de confondre la gestió del dia a dia amb la construcció del futur.

I és aquí on cal ser exigents. No des del derrotisme. No des de la desqualificació fàcil. Sinó des de l’ambició que Terrassa mereix.

Perquè és bo celebrar que la ciutat tindrà Medicina. Només faltaria. Però seria un error polític i ciutadà confondre aquesta bona notícia amb haver guanyat tota la partida. No és el mateix incorporar una peça valuosa que haver liderat el tauler. No és el mateix sumar estudis que haver consolidat un gran projecte de ciutat. No és el mateix ser-hi que marcar el rumb.

I Terrassa, per dimensió, per història i per capacitats, hauria d’aspirar exactament a això: a marcar el rumb.

No a ser una seu complementària. No a celebrar com a victòria completa allò que, en realitat, és només una part del que era possible. No a resignar-se a tenir un paper secundari quan disposa de condicions objectives per liderar.

La qüestió de fons, per tant, no és si l’arribada de Medicina és positiva. Ho és. La qüestió és si Terrassa s’està pensant a l’altura del que pot arribar a ser.

Perquè una ciutat com aquesta no s’hauria de conformar a arribar a temps just a les oportunitats importants. Hauria de preparar-les, condicionar-les i encapçalar-les. Hauria de saber teixir les aliances necessàries. Hauria de ser capaç de defensar els seus interessos amb constància, intel·ligència i ambició sostinguda.

Terrassa mereix això. Mereix un projecte de ciutat que pensi en gran. Mereix institucions capaces d’alinear salut, universitat, empresa i innovació en una mateixa direcció. Mereix governants capaços d’entendre que el futur no s’espera ni es comenta des de la barrera: es construeix.

I aquesta és, en realitat, la reflexió important. Que Terrassa tingui Medicina és una bona notícia. Però Terrassa no hauria de conformar-se només amb això.

El lector m’haurà de deixar passar una certa obsessió amb la demografia local. Fa dos mesos ja en vaig parlar amb les dades del 2024. Però és que probablement és una de les qüestions locals més rellevants que viu la ciutat. O, dit d’una altra manera, la major part dels grans desafiaments que té la ciutat estan marcats per aquest factor de creixement, d’altra banda, incontrolable per part de les nostres autoritats. Per venir a viure a Terrassa no cal demanar permís a ningú.

Fem algunes concrecions. Estem parlant dels ciutadans que es van registrar al padró municipal, que l’1 de gener ja passava dels 236.000 habitants. A part, és clar, hi ha els que potser encara hi consten, tot i haver marxat, o residint a la pràctica en un altre país, però sense donar-se de baixa aquí per seguir tenint alguns avantatges que els dona viure oficialment a Terrassa. En conec casos. I llavors hi ha els que encara no hi consten, però que ja estan instal·lats irregularment a la ciutat. Tot un misteri que pocs o molts s’escapen dels registres. I insisteixo en aquesta distinció -entre registre i realitat-, perquè si ja és difícil gestionar allò que sabem que existeix, imagineu-vos dels qui no en sabem res!

La segona observació ha de ser per a aquest creixement anunciat durant el 2025: 2.739 nous terrassencs. El creixement del 2024 havia estat de 4.333 persones. Això vol dir que hi ha hagut una disminució, entre entrades i sortides, i naixements i defuncions, de gairebé un 37% respecte de l’any anterior. És molt. Caldria saber si es tracta d’una disminució general a tot Catalunya o si només s’ha produït a Terrassa, i a què es deu. S’han apujat els preus de l’habitatge local i Terrassa ja no és tan atractiva? N’ha disminuït l’oferta? Hi ha hagut una reducció de població migrant a causa de la conflictivitat mundial? És només una circumstància transitòria? Un efecte estadístic? 

Tercera qüestió. De moment, no se sap com afectarà Terrassa la regularització que ha començat aquesta setmana. No sembla que hagi de fer aparèixer nous ciutadans, perquè els qui ho poden demanar ja haurien de ser als registres oficials. Però no sabem si en un termini breu produirà un efecte d’arrossegament per reagrupaments familiars. Caldrà estar al cas per mesurar l’impacte positiu de la mesura política, però també pels efectes no previstos. Sobretot, per si la decisió del govern espanyol, a part dels avantatges en mà d’obra barata pel món empresarial, porta afegits els recursos que faran falta per atendre de manera justa, també en l’àmbit local, aquests futurs nous “espanyols”.

Sigui com sigui, l’enigma a esclarir, la pregunta a respondre, el misteri a resoldre és saber on tenim els nous 2.739 terrassencs. És a dir, saber com se’ls ha rebut, com se’ls ha pogut tractar. Hi ha hagut pisos de compra i de lloguer -haurien de ser prop d’un miler- per a tothom? N’hi ha gaires de rellogats en habitacions d’altres familiars? Tots poden viure en unes condicions d’habitabilitat correctes? Tots tenen escola, CAP i lloc de treball que els correspondria? Se’ls ha pogut explicar que arribaven a una ciutat catalana d’un país que té llengua pròpia que, si no la saben, cal que l’aprenguin? Se’ls ha explicat com? Saben quins drets i quins deures de ciutadania tenen a Terrassa, que poden reclamar, però que també han de complir? 

La qüestió, doncs, és doble. Una: sabem nosaltres -l’administració- on són, on han anat a parar? I dues: ho saben ells, on són i on han anat a parar?

Segons l’estudi, la despesa per persona i nit durant l’estada a la comarca va pujar un 28,7% l’any passat, fins a arribar a 76,5 euros. La partida més alta (41,6 euros) es destina a menjar i beguda. La segueixen, a distància, les partides destinades a “altres” (10,8 euros), compres (10,4 euros), transport intern (4,6 euros), i entreteniment, oci i cultura (4,6 euros).

La recaptació de la taxa turística al Vallès Occidental va pujar un 6% el 2025, amb 1.192.175 euros de recaptació total. El nombre de viatgers que va arribar a la comarca va baixar un 4,6%, però les pernoctacions als establiments hotelers va augmentar un 2,6%. Això implica un increment de l’estada mitjana del 7,6% i una pujada de 2 punts percentuals en l’ocupació dels establiments hotelers en comparació de l’any anterior.

El preu mitjà de comercialització dels establiments hotelers va ser superior en un 4,5% més al del 2024. El preu mitjà de dormir en una habitació doble d’un establiment hoteler al Vallès Occidental va ser de 89 euros.

El turisme domèstic (provinent de l’estat espanyol) va representar un 51,7% del total de viatgers i les pernoctacions al Vallès Occidental, i el 41% d’aquest va provenir de territori català. Entre el turisme estranger, les nacionalitats més acollides van ser la francesa i l’anglesa, que representen el 22,4% i el 13,1% del turisme estranger, respectivament.

L’estada mitjana va créixer en ambdós tipus de turisme: un 8,5% en el turisme domèstic i un 5,9% en l’estranger. 

Pel que fa al perfil del visitant, el 67,6% van ser homes, l’edat mitjana és de 44 anys i el principal motiu de visita és professional (42,4%). El 34,6% van fer la seva estada sols, un 18,8% amb companys de feina, un altre 18,8% amb família i un 17,8% amb la parella.

De fet, el tancament, que ja s’havia acordat amb el veïnat en el marc de la renovació del parc, s’adopta després que s’hi hagin produït alguns incidents en horari nocturn.

El parc disposa d’una tanca amb tres portes d’accés instal·lada arran de les obres de condicionament aprovades l’any 2021, fet que ara permet regular-ne l’ús en franja nocturna.

El tancament del parc anirà a càrrec de la Policia Local i es farà en els horaris següents: de l’1 d’abril al 31 d’octubre, a partir de les 21 hores; i de l’1 de novembre al 31 de març, a partir de les 20. L’obertura, per la seva banda, es farà cada dia a partir de les 8 hores, una tasca que assumirà habitualment el Servei de Parcs i Jardins, tot i que en dies festius, així com el 24 i el 31 de desembre, la farà la Policia Local.

L’Ajuntament subratlla que l’actuació “té com a finalitat compatibilitzar l’ús veïnal i cívic dels Jardins del Vallès amb el descans i la tranquil·litat de l’entorn”, i detalla que els horaris es podran adaptar puntualment en cas d’activitats d’interès públic o de promoció municipal.

L’equip que entrena Sílvia Bonastre ocupa la cinquena posició i no té massa marge d’error si vol estar present a la “final-four” dels dies 30 i 31 de maig, defensant el subcampionat que va aconseguir la temporada passada. El Club Egara, per la seva banda, té força més marge, ja que és segon amb 39 punts, a sis de distància de la cinquena posició, que ocupa precisament l’Atlètic.

L’Atlètic afronta el derbi sense la seva davantera més productiva, la internacional espanyola Sofía Rogoski, que pateix un trencament als isquiotibials i encara no podrà jugar, per bé que ja ha començat a tocar bola. Rogoski és la segona màxima golejadora de la lliga amb 13 gols en 14 partits, a només tres dianes de la primera, Lola Riera, que n’ha fet 16 en 17 encontres.

“Arribem al derbi amb molta confiança. Sabem que serà un partit exigent, però juguem a casa, davant la nostra gent, i volem mostrar el bon treball que estem fent fins ara. Continuem enfocades en l’objectiu de disputar la “final-four” del mes vinent”, assenyala l’entrenadora del conjunt de Can Salas, Sílvia Bonastre.

Un duel molt exigent

Des de l’altra banqueta, el tècnic del Club Egara, Joan Vidal, té alguna jugadora amb molèsties, però cap baixa confirmada. “En aquesta mena de partits no hi ha favorits. Serà un duel molt exigent  a tots els nivells. Necessitarem mostrar la nostra millor versió”, comenta.

L’enfrontament de la primera volta, disputat al Pla del Bon Aire, va acabar amb un resultat de 4 a 2 favorable a l’Egara. Les del Pla del Bon Aire tenen sis punts d’avantatge. Si guanyen deixaran l’Atlètic a nou, una diferència difícilment superable quan queden només cinc partits per disputar.

Aquesta dissetena jornada pot ser clau, ja que enfrontarà diumenge a les 12.30 el líder, Club de Campo, contra un Júnior que és quart empatat a 33 punts amb l’Atlètic.

Per la seva banda, el CD Terrassa visitarà dissabte a les 15 hores el camp del Sanse Complutense, tercer classificat amb 38 punts. El conjunt que prepara Stefi Piris no ha aconseguit encara cap victòria aquesta temporada. Continua ocupant la penúltima posició amb cinc punts i sembla abocat a disputar la promoció de permanència. Es troba a dos punts del descens directe i a vuit de distància de la salvació.

La Federació entregarà distincions a Clara Ycart i Xavi Lleonart

Falten només sis dies per a l’inici de la celebració de la Copa del Rei i de la Reina, que tindrà lloc entre el divendres 24 i el diumenge 26 d’abril a les instal·lacions del Júnior de Sant Cugat. El divendres 24 a les 21 hores se celebrarà la Gal·la del Hockey Espanyol a la Sala Clavé de la Unió Santcugatenca. A banda dels guardons Golden Hockey Awards, que reconeixeran als millors jugadors, entrenadors i àrbitres de la passada temporada i els premis als Hockey Legends, s’hi entregaran diferents reconeixements a personalitats vinculades al món del hockey.

Entre d’altres, els terrassencs Xavi Lleonart i Clara Ycart rebran una distinció olímpica. La insígnia d’or i brillants serà per a José Antonio Gil, conegut com a “Gilo”, que va deixar el seu càrrec de director esportiu de la Federació Espanyola.

En el teu cas, en què consisteix la prova de talent? Cada participant escull el seu. Per exemple, hi ha noies que toquen el piano o fan patinatge artístic. En el meu cas és més artístic, ja que he treballat amb escultures a l’Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa, i el meu vídeo de talent va sobre això.

Com ha estat el teu camí fins a arribar a Miss Món Espanya? L’any 2024, vaig començar sent Miss Catalunya i després vaig anar al concurs nacional, on vaig ser quarta finalista, però sense cap preparació prèvia. Tot va succeir molt de pressa. De fet, abans d’això no havia tingut contacte amb aquests certàmens. Més tard, em va sorgir l’oportunitat de ser candidata a Miss Món Catalunya. Llavors, vaig fer tota la formació i, a la gala final, em van coronar com a Miss Món Barcelona. Això és el que m’ha portat fins aquí, i per això he estat tot un any de preparació.

En què has posat més èmfasi durant aquest any de preparació? Sobretot en l’oratòria. És la part en què més he treballat, perquè la comunicació és molt important. Si guanyes un certamen nacional, has d’estar en contacte constant amb mitjans de comunicació i saber transmetre el teu missatge. També és clau l’entrevista amb el jurat i el minut d’or. Per tant, el certamen va molt més enllà de la bellesa. Aquí només per ser guapa no n’hi ha prou.

Aquest minut d’or és la part més exigent? Sí, és la que em fa més por, perquè és quan estàs entre les cinc finalistes i et fan una pregunta davant de tot el públic. No saps quina serà i valoren com t’expresses i com gestiones la situació. Al final volen una dona segura de si mateixa. 

Tens un màster en comunicació i cultura i un curs integral de ràdio, televisió i pòdcast. La teva experiència en aquest àmbit t’ha ajudat en la preparació? Sí, perquè estic en contacte constant amb els mitjans de comunicació, ja sigui davant de càmera o fent entrevistes. Durant aquest any he notat una evolució important i penso que ara vaig molt més segura de mi mateixa, gràcies a la meva formació i a la feina actual a Canal Terrassa. 

El projecte social també és una part del certamen. El teu tracta l’empoderament de les persones grans i l’edatisme. Com va sorgir? Tot va començar a través d’un company d’universitat, en Quirze Casablanca, que es va graduar en Humanitats als 74 anys. Va ser delegat de classe i va obtenir l’excel·lència en el Treball Final de Grau, i per a mi és una gran font d’inspiració. Això em va fer pensar quantes persones grans continuen tenint propòsits i somnis. Llavors, em vaig posar a investigar i vaig veure que una de cada dues persones té actituds edatistes, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Em va impactar molt, perquè és la meitat de la població. A partir d’aquí vaig voler donar visibilitat a aquesta problemàtica. 

Com has desenvolupat aquest projecte? He col·laborat amb la Factoria Social de Terrassa i la seva residència, on he fet voluntariat i he parlat amb persones grans. Moltes et diuen que ja no tenen res a fer, i això és molt dur i em trenca el cor. El projecte busca empoderar les persones grans i donar visibilitat a una discriminació de la qual gairebé no es parla.

També hi ha preparació en l’àmbit estètic? Sí, però enfocada a l’autonomia. A la delegació de Catalunya tenim classes d’automaquillatge, perquè en el dia a dia ens hem d’arreglar nosaltres. També hi ha formació en autopentinat i imatge personal, però sobretot t’ajuden a connectar amb tu mateixa per pujar a l’escenari amb seguretat.

El públic també pot votar. Com funciona aquest sistema? Es fa a través de l’aplicació 1Zone, i la gent té un vot gratuït cada dia. També hi ha gent que paga, i aquí és on es nota la diferència. Personalment, prefereixo que el resultat depengui del jurat, perquè la votació del públic és més ambigua. 

Quin pes té cada part en la decisió final? La favorita del públic passa directament al top 15. També hi ha categories com multimèdia (vídeo i foto de presentació), talent o esport que et permeten avançar. I després també hi ha algunes places que decideix el jurat segons què han vist durant tota la setmana, inclosa l’entrevista personal amb cada candidata.

Hi haurà joc i experimentació amb malabars, equilibris, acrobàcies, trapezis, teles aèries. La jornada començarà a les 10 hores amb un espectacle, “Circ en família”, destinat sobretot a infants a partir de 3 anys (màxim, tres infants per adult). Aquesta activitat “ofereix un espai de descoberta i joc compartit a l’entorn de diferents tècniques de circ”, segons expliquen els organitzadors. La sessió, amb places limitades, té un cost de 6 euros per persona.

La programació d'aquest diumenge “vol fer visible, des de la pràctica, la formació i l’exhibició, la tasca quotidiana que fan possible espais com Tub d’Assaig en el desenvolupament del circ”

El cabaret “Escola en escena”, la segona activitat, es preveu per a les 12 hores i té un preu de 3 euros. L’associació convocant l’ha concebut en forma de mostra oberta a tots els públics per posar en relleu el treball formatiu i escènic que l’alumnat de l’Escola de Circ de Tub d’Assaig duu a terme durant tot el curs. La Cia. L’Embarral, amb Alba Valldaura i Àngela Monge, conduirà el desenvolupament del cabaret i desplegarà el fil escènic d’un espectacle que inclourà actuacions de la companyia Sobretaula (alumnat d’equilibris i acrobàcies), de la Cia. Mehh (del grup de Joves 2) i de l’alumnat d’Aeris, especialitzat en peces de cèrcol, corda i teles.

L'aire

Una companyia que treballa a Tub d’Assaig esdevindrà la protagonista de la tercera activitat, la que tancarà la jornada de celebració a partir de les 18 hores. El grup Asvin i Pia portarà a escena “AsKe”, un treball en procés de creació que aquesta companyia està assajant, en règim de residència, al programa de suport a la creació disposat per l’associació terrassenca. L’obra, amb una durada d’uns 50 minuts i l’entrada a 3 euros, és “un viatge on l’aire pren forma i es transforma” i conté circ, música en directe “i una tempesta de globus”. La proposta d’Asvin i Pia se centra en la tècnica de la perxa xinesa i s’adreça a tots els públics. Segons especifica Tub d’Assaig, la companyia compartirà amb els assistents “una fase viva del procés creatiu”, tot apropant-los “a la recerca escènica contemporània”.

La programació d'aquest diumenge “vol fer visible, des de la pràctica, la formació i l’exhibició, la tasca quotidiana que fan possible espais com Tub d’Assaig en el desenvolupament del circ”.

Virtudes Herrerías Rodríguez, 97 anys

Data de la defunció: 16 d’abril
Cerimònia: 18 d’abril, a les 11.00 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

Eugenio Sobera Cáceres, 70 anys

Data de la defunció: 16 d’abril
Cerimònia: 18 d’abril, a les 12.00 hores, a l’Espai Jardí del complex funerari municipal de Terrassa

Trini Herrada Martínez, 87 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 18 d’abril, a les 15.00 hores, a l’Espai Jardí del complex funerari municipal de Terrassa

Miguel Almécija Gómez, 86 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 18 d’abril, a les 15.45 hores, a l'Oratori de la Funerària La Rambla

Pere Llargués Badia, 90 anys

Data de la defunció: 16 d’abril
Cerimònia: 18 d’abril, a les 16.00 hores, a l’Espai Oratori del complex funerari municipal de Terrassa

Ana Salazar Garrido, 97 anys

Data de la defunció: 17 d’abril
Cerimònia: 18 d’abril, a les 17.00 hores, a l’Espai Temple del complex funerari municipal de Terrassa

La iniciativa manté la voluntat de combinar tradició, art i identitat local coincidint amb la Diada de Sant Jordi. En aquesta ocasió, la reproducció en petit format trasllada a les llars una interpretació de l’escultura inaugurada el 16 de setembre de 2016, que simbolitza la mobilitat sostenible i el paper creixent de la bicicleta a la ciutat. Segons ha explicat el president de la Unió de Floristes de Terrassa, Carles Clapés, cada edició del gerro busca posar en valor elements representatius de la ciutat. “Sempre busquem peces que representin emblemes de Terrassa, ja siguin edificis o escultures”, ha afirmat. En el cas del monument ciclista, Clapés ha destacat que “és una escultura que molta gent passa per davant i no la veu gaire, perquè és molt estilitzada i vertical, però té un pes important”. Per això, els floristes van considerar que podia ser una bona oportunitat per donar-li més visibilitat. 

El Monument a la Bicicleta és una estructura metàl·lica d’uns vuit metres d’alçada que representa una bicicleta amb un disseny estilitzat i vertical pensat per integrar-se en l’espai urbà. L’obra va ser impulsada pel col·lectiu BiciTerrassa Club (BiTer) amb l’objectiu de promoure una mobilitat més sostenible, saludable i respectuosa amb l’entorn, i es va materialitzar gràcies a una campanya de micromecenatge ciutadà.

El mateix autor del monument, Joan Ramon Martínez, ha estat l’encarregat de crear la peça d’aquest Sant Jordi, reproduint l’essència de l’escultura en una versió reduïda pensada per acompanyar una rosa. Per a l’artista, poder reinterpretar la seva pròpia obra en aquest context ha estat especialment significatiu. “Em va fer molta il·lusió quan m’ho van proposar. Primer perquè ja havia fet l’escultura gran, i segon perquè és una oportunitat de portar-la en petit a les llars en un dia tan important com Sant Jordi”, ha explicat.

Una sèrie limitada i artesanal

El gerro es presenta en una sèrie limitada de 90 peces, totes elaborades artesanalment. Tot i mantenir les proporcions de l’escultura original, cada exemplar presenta petites diferències, pel simple fet de ser artesanal. “Podríem dir que són una sèrie, però pràcticament cada peça és única”, ha destacat Martínez. 

El Gerro de Sant Jordi 2026 es podrà adquirir a cinc establiments de la ciutat: La Selva, la Floristeria Gras, l’Oliveras, el Petit Paradís i Jotas Floristas. 

Segons dades exposades per la consultora de la Cecot Ivet Riera, només el 37% dels autònoms a Catalunya són dones, malgrat que la voluntat d’emprendre és cada cop més similar entre gèneres. Actualment, el 43,5% de les posicions directives ja estan ocupades per dones, un increment significatiu respecte a dècades anteriors. Ara bé, pel que fa al personal investigador, les dones representen el 41%, però només el 24% de les patents.

Factors econòmics, socials i culturals continuen condicionant l’accés de les dones a l’emprenedoria o les posicions de direcció: des de la percepció del lideratge —on una dona exigent pot ser qualificada de perepunyetes mentre que en un home es veu com a determinació— fins a les dinàmiques de selecció o finançament. En l’àmbit de la inversió, per exemple, “tot i liderar el projecte, moltes vegades les preguntes es dirigeixen al soci home”, va destacar la també consultora de la Cecot Ivet Gallego, que va assenyalar que les empreses liderades per dones tenen més dificultats per accedir al finançament.

La jornada també va posar de manifest la manca de referents femenins en sectors tecnològics o la insuficient informació sobre itineraris professionals en aquests àmbits. “Als llibres de text pràcticament no hi ha dones inventores o empresàries”, va lamentar la professora de la UPC Núria Salán. “Jo no sabia què feia un enginyer”, va seguir Alba Badia, enginyera de vendes a Pangea Propulsion i Dona TIC Revelació 2023, que va defensar, en un món encara masculinitzat com el seu, “quan et donen l’oportunitat, demostrar que en saps tant com ells”.

D’altra banda, es van evidenciar limitacions internes. Diverses participants van coincidir a assenyalar que moltes dones es posen més pressió a si mateixes, eviten assumir riscos fins no tenir-ho tot controlat i pateixen més sovint l’anomenat “síndrome de l’impostor”. “Encara sembla que no tenim marge per equivocar-nos”, va lamentar Sònia Caballero, fundadora i CEO de Venture Together.

Més enllà d’abordar les dificultats amb què es troben, les referents participants en la taula rodona van exposar també la seva visió sobre la innovació i el lideratge. Badia va remarcar la importància de combinar coneixement tècnic, capacitat de convèncer i connexió amb el mercat per fer viable la innovació. Mentrestant, Júlia Garcia, responsable de l’Àrea d’Economia Circular i Descarbonització de Leitat, va defensar que la innovació neix del talent intern i va assenyalar que “el líder és qui inspira, orienta els recursos i decideix en quin moment cal apostar per una línia o una altra”, tot subratllant la necessitat de combinar innovació planificada amb la que sorgeix de manera sobrevinguda.

“La innovació amb perfil femení és més pausada però més sòlida i perdurable”, va afirmar, per la seva banda, Salán, que també va reivindicar l’enginy com a base de qualsevol avenç: “Innovar és resoldre problemes, i això les dones ho han fet sempre, encara que no se’ls hagi reconegut”.

Des de l’àmbit sanitari, Laura Buguñá, directora d’Innovació en Salut i Atenció Sanitària de MútuaTerrassa, va subratllar el valor de la diversitat: “Com més diversa és la mirada, millor es detecten necessitats”. 

En aquest sentit, les ponents van ressaltar que les dones tendeixen a impulsar projectes amb una visió a llarg termini i més atenció a l’impacte social. També es va valorar la seva capacitat comunicativa, la visió transformadora i l’orientació ètica.

Malgrat les dificultats, el missatge final de la jornada va ser moderadament optimista. Les ponents van coincidir que s’ha avançat en els darrers anys, però que encara queda recorregut per assolir una igualtat real d’oportunitats.
 

L’equip ha deixat escapar nou punts en els quatre darrers compromisos de lliga després d’empatar contra Sanse Complutense, Sardinero i Taburiente i perdre davant del Polo. El seu entrenador, Andrew Wilson, va donar ahir un toc d’atenció als seus jugadors de cara al duel de diumenge a les 12.45 hores. “Veurem què significa per als nois jugar una “final-four”. Portem massa partits perdent punts. Hi ha actituds que no ens ajuden a guanyar”.

Pepe Cunill, lesionat

A la mateixa hora, l’Atlètic, tercer amb 33 punts, visitarà el Sanse Complutense, que és quart amb 30 i va empatar a dos gols a Can Salas. El duel està marcat per les absències. El migcampista Pepe Cunill es va lesionar als isquiotibials entrenant aquesta setmana amb la selecció i s’estarà unes tres setmanes de baixa. Tampoc seran a la convocatòria Quim Malgosa, Arnau Pérez, Arnau Gutiérrez, Marc Albericio i Joan Tarrés.

Per la seva banda, el CD Terrassa rep dissabte a les 15 hores al líder, un Polo que no coneix la derrota. “Competirem de tu a tu. Ens servirà per preparar la Copa. L’any passat ja els vam guanyar”, assenyala el tècnic Jordi Fitó.

Aquesta derrota, la sisena de l’exercici, deixa l’equip que prepara Xavi Pérez sense opcions d’aspirar al tercer lloc en les tres jornades que falten i ha de defensar el quart. Té nou punts més que el cinquè, un Barceloneta que té, però, dos partits pendents.

Les egarenques sumen 39 punts i es troben a nou de distància de les sabadellenques, que són terceres, quan queden només nou punts en joc. A més, l’”average” particular és favorable al conjunt de David Palma.

El darrer derbi comarcal de la temporada va ser força igualat. Les sabadellenques es van adjudicar el primer quart per 4 a 2, el segon va acabar amb empat a dos i al tercer les terrassenques van reaccionar per empatar el matx a set. En el darrer període, però, el Sabadell va signar un parcial de 5 gols a 1 i es va acabar enduent tres punts que el deixen a un punt del Mataró i a dos del líder, Sant Andreu.

La hongaresa Panni Szegedi va obrir el marcador als tres minuts de partit. Dos minuts més tard, Irene González va empatar. Martina Fernández va tornar a donar avantatge a les terrassenques, però un parcial de 3 a 0, amb gols d’Helena Dalmases, Ona Jurado i Paula Crespí, van deixar l’electrònic en un 4 a 2 favorable a les locals. L’egarenca Isa Piralkova, a més, va fallar un penal.

A l’inici del segon període, Irene Casado va retallar distàncies (4-3), però Simone Van de Kraats i Daniela Moreno va elevar l’avantatge fins al 6 a 3. Quan faltaven només 51 segons per arribar al descans, la neerlandesa Nina Ten Broek va retallar distàncies de nou (6-4).

Reacció estèril

Les terrassenques van saber reaccionar al tercer acte i van arribar a empatar el partit a 7. Després d’un penal fallat per Van de Kraats, Szegedi i Paula Prats van contrarestar el gol de la sabadellenca Natasa Rybanska. Prats va empatar als segons finals. Els problemes van arribar al quart període, quan el Sabadell va tancar el duel amb un parcial de 5 a 1.

Les egarenques tornen a jugar aquest dissabte a les 18 hores. Rebran a la piscina de l’Àrea Olímpica un CN Sant Feliu que ocupa la vuitena posició i ja no es juga res.

D’altra banda, el conjunt masculí del CN Terrassa disputarà també dissabte a les 12.45 hores el darrer partit a domicili de la temporada a la piscina del CN Mataró.

Però més enllà del vessant lúdic i de foment de la salut, Terrassa també compta amb esportistes en edat avançada que mantenen una activitat esportiva amb un component competitiu. Esports com l’atletisme o la natació tenen una llarga trajectòria en les categories màsters, a les quals s’han sumat altres disciplines d’equip, com el futbol, el hockey, el bàsquet o l’handbol, entre altres.

Practicar esport de competició en edats que superen els 70 anys no és habitual. Però tampoc una excepció. I els quatre casos que il·lustren aquest reportatge són un exemple.

Toni Nogués és un dels noms propis de la prolífica llista de jugadors de hockey olímpics que ha donat la ciutat. Campió de lliga amb el CD Terrassa l’any 1976, va participar en tres edicions dels Jocs Olímpics: Tòquio 1964, Mèxic 1968 i Munich 1972. Va disputar més d’un centenar de partits amb la selecció espanyola, amb la qual es va proclamar sots campió del món a Barcelona l’any 1971. Malgrat que va començar a jugar a hoquei patins (ell vivia al carrer de Sant Antoni just al costat de l’antiga pista de l’Epic), va derivar cap al hockey herba per la influència familiar (la seva mare era portera en aquest esport) i social, ja que els seus companys de l’Escola Pia el practicaven majoritàriament. 

Nogués no ha deixat mai de practicar el hockey. I amb gairebé 81 anys juga amb l’equip de 7x7 del CD Terrassa i participa activament en campionats internacionals, en els quals forma part de la selecció espanyola de +70. El passat mes de novembre també va jugar amb una selecció europea +80 que va disputar dos partits, a Castelldefels i Terrassa, contra Anglaterra, campiona europea d’aquesta categoria. A Espanya és un cas únic, perquè pràcticament cap jugador de +80 té una activitat continuada.

“A la vida tot és competir. I sempre vols guanyar”, raona, per explicar com es manté el sentit competitiu. “La diferència és que ara ja no t’afecta tant perdre.” Completa la seva activitat fent molta bicicleta de muntanya, perquè diu que “és una molt bona preparació pel hockey”. Nogués admet la incidència que té l’esport en mantenir un bon estat. “La salut és el més important i mantenir-te en forma t’ajuda a viure. I no és només això. Poder jugar en un equip, amb altra gent, és molt maco.” 

Olímpic i campió mundial

També va ser olímpic, en dues oportunitats, el nedador Fred de Bruijn (88 anys), nascut a la ciutat neerlandesa de Haarlem. Va competir a Melbourne 1956 i Roma 1960 amb la selecció de waterpolo del seu país. De Bruijn va arribar a Terrassa l’any 1961 per treballar com a entrenador de natació i waterpolo al CN Terrassa i ara resideix a Matadepera.

El 2005, després de més de quaranta anys sense nedar, va tornar a fer-ho a causa d’una aposta familiar. La seva neboda, la campiona olímpica Inge de Bruijn, el va reptar a tornar a la piscina i Fred va començar a entrenar amb 67 anys i un pes de 125 quilos. Avui en pesa 84. “La major part de les persones de la meva edat només pensen a descansar, a mirar la televisió i esperar a morir-se. I jo dic, perquè haig de morir-me?”, es pregunta.”

Tres anys més tard de començar els seus entrenaments, es va penjar dues medalles d’or en el Campionat d’Europa. Ha estat també campió del món en diferents oportunitats i plusmarquista universal dels 3.000 metres lliure. Per exemple, des de 2013 ha estat sempre el guanyador de la medalla d’or dels 800 metres lliure, tant en campionats d’Europa com del Món. L’any passat va ser campió continental en els 800, 400 i 200 metres lliure i en els 200 braça. 

Entrena a les instal·lacions de l’Atlètic i del CN Terrassa gairebé cada dia i acumula uns 40 quilòmetres setmanals a l’aigua, a més de la feina al gimnàs. “L’entrenament és important, però encara més el sistema alimentari. Jo animo a la gent gran que faci esport, però cadascú a la seva mida.”

La competició el motiva. “És una superació personal”, diu. “Vull fer-ho sempre millor que la competició anterior.” I aspira a repetir èxits al pròxim Europeu de Belgrad d’aquest any i al Mundial de Budapest de 2027. 

Domingo Ortega Medina, nascut a Barberà fa 78 anys, resident a Matadepera i atleta de la Unió Atlètica Terrassa, ha destacat en proves d’atletisme en pista de mitjana i llarga distància i s’ha penjat cinc medalles (tres de plata i dues de bronze) en campionats europeus i mundials en curses de trail, muntanya i pujada vertical. 

Ortega va arribar tard al món de l’esport. Va començar a córrer amb 57 anys quan es va prejubilar. La seva primera cursa va ser a Sant Cugat, en el Medijocs destinats a metges i familiars (la seva filla és metge a Terrassa). Va guanyar la prova i amb els 50 euros que va obtenir es va comprar uns pantalons i unes sabatilles per córrer. “Soc una persona molt activa i volia fer alguna cosa”, explica. A partir d’aquell moment va fer el circuit de curses Activa’t, que va guanyar durant set anys consecutius en la seva categoria. 

Es va federar, va descobrir les proves de muntanya i en elles ha destacat especialment. “El secret del podi és l’entrenament de qualitat. I una bona mentalitat. Jo no corro per córrer. Sempre he estat competitiu.” La seva rutina el porta a fer entre 15 i 20 quilòmetres diaris. Puja un cop a la setmana a la Mola i l’atletisme li ha permès superar moments complicats, com un càncer de còlon que va patir després de la pandèmia. “Sort de l’esport”, diu. “Sortia de la quimioteràpia i anava a caminar, primer, i a córrer després.”

Martí Cortada Anoll, nascut a Terrassa i resident a Matadepera, va complir 96 anys fa poques setmanes. I malgrat la seva edat, manté una activitat esportiva més que notable. Juga tres dies a la setmana a tennis amb un grup d’amics al CD Terrassa a les Pedritxes, dos dies els dedica a la petanca al casal de la gent gran de Matadepera i de forma més esporàdica practica el golf a diferents camps propers. “L’esport sempre ha estat important a la meva vida. I mentre pugui ho faré.”

Encara que el tennis ocupa ara una bona part de la seva dedicació a l’esport, ha estat el futbol la modalitat que més l’ha captivat. “Ha estat la meva passió”, admet. Va jugar com a porter en diferents equips de la ciutat fins a defensar els colors del conjunt amateur del Terrassa FC. Després es va incorporar a l’Agut. En tornar del servei militar, va jugar a futbet al CN Terrassa i més tard al CD Terrassa. “Vaig estar actiu fins als 82 anys. I m’hauria agradat seguir, però la majoria dels companys van plegar encara que eren més joves.”

Ara, tres dies a la setmana disputa partits de dobles de tennis amb un grup d’amics. “No jugo per jugar. Sempre vull guanyar”, admet. “Físicament soc molt actiu. La gent em diu que estic molt bé i admeto que l’esport m’ajuda molt en aquest sentit.”
 

Per a aquest partit, Alsina recuperarà el concurs del davanter neerlandès Dano Lourens, però continua de baixa el basc Jon Larrauri. Gil Muntadas i Quinten Van den Heerik, amb lesions de llarga durada, ja fa setmanes que són baixa a les convocatòries. “Ara mateix ja no hi ha cap més oportunitat. O guanyem diumenge o entenc que ja no podem lluitar”, per entrar al “play-off”, va assegurar el tècnic maresmenc, que va afegir que aquesta possibilitat de quedar fora de la lluita per l’ascens a Primera Federació “ara mateix no entra en els nostres plans”.

Alsina va comentar també que “nosaltres respectem molt el rival de diumenge. Crec que han fet una temporada extraordinària, però nosaltres no estem jugant la vida. Hem d’intentar és aconseguir una regularitat en aquest partit per poder-los tombar”.

Un dels millors

Alsina va recordar que el Poblense “és un dels millors de la categoria fora de casa i és molt difícil de batre. Però nosaltres estem preparats, estem mentalitzats i tenim moltes ganes que arribi diumenge, d’estar aquí amb la nostra gent, que sempre ens dona suport, i d’intentar fer el millor partit possible per emportar-nos els punts”.

Del Poblense també va assenyalar que “té jugadors que competeixen molt bé, que són molt guanyadors en els duels i en les segones jugades i juguen molt bé a les bandes. I defensivament, són molt segurs”, i va agregar que “no hi ha ningú que pugui posar en dubte la temporada que ha fet aquesta gent i el nivell que tenen”.

L’entrenador del Terrassa FC va admetre que no s’esperava que el conjunt balear aguantés a la part alta de la classificació. “Quan portàvem deu partits jo pensava que es desinflaria, però han fet una bona feina i és un equip molt competitiu, i la veritat és que ningú els ha regalat res”, va apuntar.