Publicitat
Opinió

Justa la fusta

Josep Ballbè i Urrit

Aquesta expressió es fa servir per palesar l’acord amb una cosa dita. Semblarà estrany conèixer l’etimologia del mot (prové del llatí i significa pal o bastó).

Igual com hi ha altres parelles de paraules amb un eix semblant: lleny/llenya, full/fulla, fruit/fruita, etcètera.

És ací on, no havent passat dues setmanes des que celebràvem la Diada nacional catalana, tibo d’un pensament de Joan Francesc Mira. Un escriptor considerat tal vegada el millor assagista del País Valencià després del malaurat Joan Fuster: “Llegint la premsa de Barcelona, creia que himne, patriotisme, bandera, identitat, nació i més paraules similars eren provincianismes, coses passades de moda. Impròpies de països europeus grans i seriosos”… Exacte!

Raó no li’n falta. Sentint declaracions des de qualsevol punt cardinal de l’arcada política, tinc la percepció d’exclamar “justa la fusta”. No em fa el pes ni la talla cap dels polítics que cito tot seguit: Salvador Illa, Gabriel Rufián, Laura Borràs, Pere Aragonès, Eulàlia Reguant, Carles Carrizosa, Alejandro Fernández, etcètera. Viuen immersos en la picabaralla sempiterna. Ni tan sols els dos socis de govern (ERC i Junts) es posen d’acord en res… L’espectacle que acaben d’oferir al món –un any més– els desqualifica de cap a peus. “Justa la fusta”!

No ens cal cap prova. Ni la del cotó fluix. Gent normal del poble, sense la més mínima pretensió ni “xuleria” bé que assoliria fites que, a hores d’ara –als primers– ja els està bé que siguin inabastables. Passen els dies i anem enrere, com els crancs. “Ja et conec herbeta, que et dius marduix”. Anant-hi bé ells, tant se’ls en fot! Més clar, l’aigua! Tot plegat, el sector públic i la política venen a ser com una casa de barrets, on tot s’hi val. En el cas d’una altra empresa privada, del sector que fos, que en faria de dies que els haurien foragitat!

Hem de fer una esbandida d’impacte. Ja n’hi ha prou que ens vagin prenent el pèl. Se’ns pixen al damunt i pretenen fer-nos creure que plou… Cada cop hi ha més gent que no arriba a fi de mes. Cap ni una de les moltes empreses que es van endur la seva seu social fora no torna… ni en té pensament. El desgavell campa a tort i a dret. Prou de sentir “homilies”? Són com una trepa de capsigranys. Si tenen un mínim de decència, només els demanem una cosa: que cardin el camp! “Justa la fusta”! Prenem un xerrac i separem-los del cordó umbilical que els uneix a la “moma”.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top