Lluquet versus Rovelló. Què en pensa l'un de l'altre?

Parlar dels Pastorets a aquesta ciutat és parlar de Nadal, de teatre de tota la vida, i també de personatges que hi apareixen que formen part inseparable de la saviesa popular. Jeremies, Isabeló, Llucifer o les Fúries són alguns dels protagonistes d’una història que va escriure Josep Maria Folch i Torres l’any 1916 i que l’Elenc Artístic del Centre Social va començar a escenificar l’any 1921. Una història que combina passatges del naixement de Jesús amb una lluita entre el bé i el mal. A ningú, però, se li escapa que, si hi ha dos personatges que tenen ben guanyat el paper de protagonistes principals són els rabadans Lluquet i Rovelló, pals del paller que representa aquesta obra i amics inseparables a punt per viure unes aventures que, segur, els canvia la vida. Cada un dels dos personatges té la seva personalitat. A Lluquet se’l descriu com una persona alegre i plena de valentia, totalment oposat a les característiques de Rovelló, que se’l defineix amb una actitud molt més passiva i amb poques iniciatives. Un és enginyós i llest mentre que l’altre és excessivament ingenu i una mica timorat. Estem davant d’una parella indissoluble, com moltes d’altres que es poden trobar en el món de la literatura i, també, en altres arts escènics, o fins i tot en pel·lícules. Viuen plegats la seva aventura, està clar, però, sabem realment què en pensa l’un de l’altre? Es porten bé? Se suporten i prou per necessitat? Hi ha alguna cosa que els molesta de l’altre? El Lluquet té bones paraules pel seu company quan diu que “és una persona molt i molt divertida” i, a més, el defineix com a “afable i afectuós, amic dels seus amics i que sempre es preocupa pels altres”. Pel que respecta a les coses negatives, el Lluquet té clar que el seu company d’aventures “em posa una mica nerviós, perquè sempre està pensant a menjar i tot el que fa”, ho fa pensant en aquest fi. “És un golafre”, sentencia el rabadà. També considera que el Rovelló “és una mica gandul” i que posa “el nas allà on no li demanen” i “un poruc, que no s’atreveix mai a res”. Tot i això, el Lluquet no pot evitar estar molt content de la seva companyia perquè “és un dels meus millors amics i, amb les seves coses bones i coses dolentes, estic encantat de compartir la vida, i l’escenari, amb el Rovelló”. En algunes informacions, es parla de Lluquet com “un jove rabadà que viu en una masia amb els seus amos. La seva feina d’ajudant de pastor la comparteix amb en Rovelló, el seu company inseparable, amb qui viurà un cúmul de peripècies fantàstiques que els conduiran fins a l’adoració del nen Jesús a Betlem, a través d’un somni tingut a la vora de la llar de foc durant la nit de Nadal”.

Qualitats positives

Rovelló també fa cinc cèntims de les qualitats positives que considera que té el seu company de peripècies. “El Lluquet és un personatge molt entranyable i molt estimat i molt apreciat per tothom”, assenyala, i agrega que el rabadà que l’acompanya en “Els Pastorets” “qualsevol persona que el conegui, sap que és una persona que torba soluciona per tot, molt desenvolupadora i que afronta qualsevol problema”, sense por i amb ganes de solucionar-lo. Finalment, destaca que es tracta d’una “persona forta i molt i molt atrevida”. Tanmateix, també hi ha una part negativa, i és que “es posa on no li demanen, i en els problemes que no li toquen i això em pot posar molt nerviós a mi i també a molta altra gent”. Aquest afany de ficar-se en qüestions que no li pertoquen, moltes vegades, “fa que es guanyi molts enemics”. De Rovelló s’escriu que “és el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea. El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del segle XIX. El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat. La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos”.

Títol original

“Els pastorets o l’adveniment de l’infant Jesús”, que és el títol original de l’obra de Folch i Torres i en què es basa l’escenificació que fa més d’un segle té els membres del Social com a protagonistes, però també es pot veure en altres localitats catalanes. Però hi ha altres versions. Per exemple, del 22 de desembre fins al 4 de gener, i en la Sala Crespi del Casal de Sant Pere, el Grup PAM Teatre representa Ganàpia i Cigronet, partint d’un text del terrassenc Francesc A. Izquierdo. Ganàpia és el mosso d’una masia catalana de principis del segle XX mentre que la Cigronet és la pubilleta. Junts també viuran una història amb una nova lluita entre el bé i el mal.