L’objectiu del Terrassa FC és, a la llarga, arribar a la segona categoria del futbol espanyol, la Lliga Hypermotion. Es tracta d’una aspiració esportiva, però fonamentalment econòmica. A Segona Divisió, l’entitat passaria de generar 3,5 milions a produir-ne 12,7 milions. Els llocs de treball que proporciona passarien de 63 a 163, passaria de pagar 0,6 a 2,4 milions en impostos i multiplicaria per 35 els ingressos per drets de televisió.
Així es desprèn de l’informe “El futbol que mou Barcelona”, elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona. Es tracta d’un estudi que quantifica l’impacte econòmic dels clubs de futbol de l’àrea de Barcelona a partir de l’activitat de set clubs: FC Barcelona i RCD Espanyol (Primera Divisió), CE Sabadell i CE Europa (Primera Federació) i Terrassa FC, UE Sant Andreu i CE L’Hospitalet (Segona Federació). A efectes econòmics, es comptabilitza el conjunt arlequinat en funció de la categoria on ha militat aquesta temporada, abans de l’ascens.
L’estudi estima que l’ecosistema futbolístic de l’àrea de Barcelona genera cada any 1.521 milions d’euros de riquesa, mesurada en termes de valor afegit brut (VAB) i sosté 27.822 llocs de treball equivalents a jornada completa. L’impacte parteix d’una despesa directa global de 981 milions d’euros dins de la seva àrea i una recaptació fiscal de 311,9 per part de les administracions públiques, derivada de l’operativa dels clubs, la massa salarial, la contractació de serveis, l’activitat dels dies de partit i el consum associat als aficionats i famílies vinculades al futbol.
Riquesa generada
Amb un pressupost modest, el Terrassa genera una activitat mesurable en el seu entorn immediat que es xifra en 2,4 milions d’euros. El Terrassa genera, segons l’estudi, 3,5 milions d’euros i té 63 llocs de treball, amb una aportació anual en impostos de 0,6 milions d’euros.
Els 2,4 milions de pressupost procedeixen de les nòmines, els contractes amb proveïdors i el condicionament de les instal·lacions. S’hi afegeixen els diners que gasten els aficionats en bars, transport i comerços de barri. Això genera un efecte cadena. Es calcula que per cada euro de despesa vinculada al futbol, l’economia de l’àrea més immediata rep un 20% més en activitat econòmica, segons es desprèn de l’estudi de la Cambra de Barcelona.
