Dos anys, sis onades i 662 morts a Terrassa

El Sergi havia arribat a un acord amb una empresa de Terrassa per incorporar-se immediatament, mediat aquell mes de març infaust, quan la firma en concret el va informar que l’acord quedava en suspens. La pandèmia, l’estat d’alarma, aquella incertesa, aquella urpada del coronavirus. El Sergi, optimista, va comentar a un amic la seva esperança en què allò durés unes setmanes. “Al maig ja estarà tot bé, no?”. Qui podia imaginar que no. Ni un mes, ni dos, ni un any. Ens enfrontàvem, sense saber-ho, “als anys de la pandèmia”. Ja n’han passat dos. Ahir hi havia 143 hospitalitzats a Terrassa, vuit a les UCI. En el que portem de pandèmia, 662 persones han mort a Terrassa per Covid-19, segons les dades de Salut Els serveis es van saturar aquell mes de març del 2020, recorda la doctora Esther Calbo, de Mútua. Aquell pic de vint dies, aquelles jornades de dotze hores del personal, sense fàrmacs, sense EPIs. “La intensitat vital va ser enorme. Ho recordo com viure vint dies en un. Pensàvem que quèiem en una catàstrofe sanitària”, afegeix. Rememora les llàgrimes de molts professionals i resumeix en tres paraules el que va significar aquella primera onada: repte, caos, unitat. I les dues que resumeixen ara la sisena onada: il·lusió i ordre. La raó per al canvi: “Tenim una planta sencera de malalts de Covid, però tenim més ordre, i vacunes, i fàrmacs”, assenyala Calbo. Un altre repte essencial és “aconseguir donar sortida a altres problemes de salut, intentar tornar en aquest sentit al 2019, tenint en compte el llast que encara tenim amb la Covid”. [caption id="attachment_393669" align="alignnone" width="700"] El risc de rebrot ha baixat en quinze dies de 745 a 492 a Terrassa[/caption] Escenaris Quins escenaris possibles s’obren? Per a la doctora Calbo, sobretot tres. El primer: que arribi una variant devastadora, biològicament probable però molt difícil. El segon: que aquest coronavirus esdevingui estacional, amb símptomes catarrals. I el tercer, el que considera més probable: que sofrim onades cada cert temps, potser greus, dures durant un parell de mesos i mig, però amb un sistema públic de salut fort, ja acostumat, “amb vacunes i fàrmacs, amb eines noves”. Les primeres onades van col·lapsar els hospitals. La sisena onada ha suposat una gran càrrega per a l’atenció primària. Amb els símptomes lleus o moderats, menys pacients hospitalaris i més pacients als CAPs. Al febrer va baixar la pressió de manera accentuada, però aquest descens és més tímid al març, segons adverteix la doctora Montserrat Ureña, del CST. En l'àmbit del consorci es van diagnosticar 3.000 casos de Covid en quinze dies del gener passat. En els darrers quinze dies, la xifra ha baixat als 800 casos. "Ens hem de fer a la idea que aquest coronavirus no desapareixerà. Però els virus no solen mutar a pitjor i crec que en un futur patirem petites onades", conclou la doctora Ureña.