El món de l’esport és una de les temàtiques més cercades a internet. Aglutina també un enorme potencial a les xarxes socials. És per això que cada vegada són més els creadors de contingut que tenen com a eix central de les seves propostes la temàtica esportiva. Els antics “youtubers” i els nous “influencers” s’han anat reciclant en “instagramers” i “tiktokers”. Mòbil en mà gairebé les 24 hores, han convertit la informació i els vídeos en la seva professió.
Comparteixen amb les seves respectives comunitats el seu dia a dia esportiu, penjant des d’entrenaments fins a partits, passant per consells de les més diverses i variades modalitats: com posar-se en forma, nutrició o rutines esportives. Mantenen una relació directa i fluida amb els seus seguidors.
“Influencers” terrassencs
L’esport terrassenc no s’escapa d’aquesta moda. Són diversos els esportistes que pengen vídeos a Instagram de les seves proeses. També els que col·laboren amb diferents marques esportives anunciant els seus productes, des de calçat esportiu fins a roba, complements o xampús.
D’altres, però, centren els seus esforços a donar visibilitat a l’esport que els apassiona i a tot allò que l’envolta. És el cas dels populars divulgadors de fitness Verónica Costa i Sergio Peinado, que voregen els dos milions de seguidors a Instagram cadascun, així com del piragüista Saúl Craviotto, la nedadora artística Ona Carbonell, la futbolista Mapi León o l’atleta Ana Peleteiro.
En un temps en què, per a bé o per a mal, la majoria de la població s’informa a través de les xarxes socials, i molt especialment a través d’Instagram, que sembla haver guanyat la partida a totes les altres de manera gairebé definitiva, aquests i altres esportistes, més o menys coneguts, mantenen un contacte directe amb els seus seguidors, majoritàriament molt joves, i els acompanyen a l’hora d’anar al gimnàs, cuidar-se i fer esport. També, evidentment, per omplir les seves hores de lleure.
A Terrassa tenim també els nostres propis “influencers”. Hem escollit tres exemples terrassencs: el jugador de bàsquet Herson La Pantera, la portera de l’Atlètic i de la selecció espanyola de hockey Clara Pérez i l’atleta, ciclista i ara també lluitador de kick-boxing David Velasco.
El periodista i “community manager” terrassenc Juanma Medina, amb més d’una dècada d’experiència en la gestió de xarxes socials, destaca la importància d’oferir un bon producte per tenir èxit en aquest món: “Cada vegada es valora més la feina ben feta. Tot i que els grans comunicadors o “influencers” es poden permetre el luxe de no treballar-se gaire el contingut, perquè els funcionarà tant sí com no i tindran un impacte enorme de totes maneres”.
Un consumidor exigent
Sosté Medina que el consumidor s’està tornant cada vegada més exigent: “Ja fa molts anys que estem immersos en el món de les xarxes socials i els ulls dels espectadors o consumidors ja estan molt entrenats. Ja detecten molt ràpidament si al darrere hi ha bon gust, planificació i una feina prèvia de reflexió i maduració del tema i de l’estil”.
I afegeix: “Cal ser ràpid i aprofitar les oportunitats, sí, perquè això continua sent molt important. Però ja fa temps que no tot s’hi val, ni serveix qualsevol cosa. Hi ha massa competència.
Més enllà d’uns bons consells o d’una bona idea, calen uns bons plans, una bona veu, una edició més que correcta, uns bons efectes visuals i un “copy” treballat: sense faltes d’ortografia, amb “emojis” ben triats i amb tots aquells detalls que marquen la diferència”, assenyala l’especialista terrassenc en xarxes socials.
Herson Miguel Lorenzo Cruz, bàsquet
“La meva mirada se centra sempre en els més desafavorits, els pobres, els estrangers, la gent que no té res”
La de Herson Miguel Lorenzo Cruz és una història de superació. Va néixer l’any 2004 a Terrassa, però la crisi del 2008 el va obligar a marxar amb la seva família cap a la República Dominicana. “Allí, la situació és la que és. M’estava mig ‘delinqüenciant’, anava pel mal camí. La meva mare va tenir por i un dia, als 13 anys, em diu que marxem cap a Terrassa. Després que els desnonessin d’un pis ocupat, ara viu al barri del Bonaire. A la República Dominicana, jugava a beisbol i a bàsquet. Com que no va trobar cap equip de beisbol, la seva mare el va apuntar al CN Terrassa. Era cadet.
Herson ha jugat tota la vida a bàsquet al carrer, primer a la pista del seu barri, Can Palet, que ja no existeix. “Un bon dia, un ‘youtuber’ em va convidar a un programa. Vaig jugar a ‘streetball’ per tot Espanya. Vaig guanyar les dues primeres edicions. Arran d’allò, fa més o menys un any vaig convertir-me en ‘instagramer’” Herson ha sabut aprofitar la seva popularitat com a jugador de bàsquet de carrer per convertir la seva passió en una feina remunerada. “Sempre he jugat al carrer. En els 1x1 la gent ja sap que soc molt bo i em té molt vist. Volia explicar també com m’adaptava a jugar dins d’un equip”, explica.
Per això, aquesta mateixa temporada, aquest jove terrassenc de 22 anys ha decidit tornar a provar sort en el bàsquet 5x5 de la mà del primer equip del Natació, on ha retrobat l’entrenador que tenia quan era cadet, Jordi Sociats, i també molts dels seus antics companys. “Aprofitant que he tornat a jugar a nivell competitiu, aprofito per explicar tot el procés als meus seguidors i penjo també cada setmana un vídeo a ‘Youtube’ on es pot veure com m’ha anat durant la setmana i en el partit”, explica Herson, que afegeix: “M’estimula molt veure que cada vegada estic arribant a més gent. El que passa molt a les xarxes és que tu et penses que els teus problemes són únics, però quan els comparteixes amb una comunitat, t’adones que allò que et passa a tu li passa també a molta més gent. Veus que molta gent comparteix els problemes de molta gent. A mi m’agrada inspirar-los, ajudar-los”, assegura.
Herson té clar, però, quins són els seus orígens i a quin públic s’adreça: “La meva mirada se centra sempre en els més desafavorits, els pobres, els estrangers, la gent que no té res, que ve del carrer. Vull demostrar-los que es pot arribar igual encara que vinguis del no-res. M’agrada representar tota aquesta temàtica en els seus vídeos”. Les xarxes socials s’han convertit en la seva feina. “Només em dedico a això i em dona per viure. Fa menys d’un any que cobro diners per aquesta feina. És la meva passió”, comenta.
Clara Pérez, hockey
“Només soc una esportista a qui li agrada compartir el que sap”
La terrassenca Clara Pérez és una de les millors esportistes de la ciutat. Formada al Línia 22, defensa des de fa anys la porteria de l’Atlètic i de la selecció espanyola femenina de hockey. Des de fa un any, a més, “influencer”. “Vaig començar amb la idea de compartit tot el que jo sabia. Des de petita he patit la poca professionalització en l’entrenament dels porters de hockey. He pogut comprovar que a la majoria de porters ens passa el mateix. A dia d’avui, jo tinc uns recursos que molts altres porters no tenen, especialment els que juguen a llocs on el hockey no està tan desenvolupat com aquí. He rebut també comentaris de porters d’altres esports que també així. Cada dia se’ns té més en compte. De vegades, es dona per suposat que jo només he d’aturar boles. Per això sempre dic que el millor moment de la setmana és l’entrenament específic de porters”. Després de deixar una mica de banda TikTok, centra els seus continguts a Instagram. Es defineix com “una esportista a qui li agrada compartir el que sap. La meva prioritat és estudiar i entrenar”.
A diferència d’altres creadors de contingut, la Clara no penja vídeos cada dia. “Quan tinc una idea, la gravo. La feina comença buscant inspiració i definint una mica què vols pujar. Quan marxo amb la selecció tinc més idees i puc fer més contingut. També interessa més. I quan estic a casa, he de buscar més la manera de transmetre-ho”. Tot i que ha fet alguna col·laboració amb alguna marca, Clara Pérez no guanya diners com a “influencer”.
De totes maneres, assegura que li agradaria dedicar-s’hi més professionalment quan s’acabi el hockey: “La meva idea és construir una marca personal més endavant i poder participar en conferències o taules de debat. Sempre m’ha agradat compartir. Si em van sortint oportunitats, encara que per ara no seguin remunerades, potser en un futur puc acabar-m’hi dedicant”, assenyala. Tant a l’Atlètic com a la selecció, les seves companyes coneixen perfectament el que fa. De fet, ho aprofiten per quan tenen alguna reivindicació a fer. “Em recolzen molt i sempre m’estant donant idees. Tinc companyes que també pengen contingut, però més “livestyle” o personal, com la Flor Tevez, jugadora del Club de Campo. La gent comparteix més com es viu com a esportista, que és una altra cosa”.
La Clara no té por dels ‘haters’. “M’agrada compartir. Si a algú no li agrada el que explico, l’animo a no seguir-me. La seva ‘marca’ és parlar de la porteria i de com és “la vida d’un esportista a nivell professional que no es pot dedicar professionalment al seu esport. Si he anat a Donosti en autocar perquè no hi ha pressupost per a un vol, ho explico. I si he anat a Austràlia agafant cinc avions, també. Sempre intento fer-ho de manera que no molesti a clubs o federacions, ja que també les represento”. Contra el que pot semblar, no li agrada estar tot el dia amb el mòbil. “Intento equilibrar-ho tot una mica i de vegades m’oblido de gravar. És molt fàcil despistar-se i passar-se tota una tarda escrolejant. Ho estic intentant gestionar”, comenta.
David Velasco, atleta i aventurer
“Per a mi no hi ha entre setmana i caps de setmana. Cada dia és igual”
Va començar a crear contingut després de la pandèmia. “Soc corredor i aventurer, tot i que ara estic preparant una vetllada de kick-boxing. El meu contingut és de ‘running’, curses i maratons, així com aventures d’autosuficiència relacionades amb el ‘running’ o el ciclisme”. Aquest estiu ha fet la Volta a Espanya en una bici-camper. Va fer els 200 quilòmetres del camí de ronda, entre Portbou i Blanes sense cap ajuda externa. Va recórrer també els 180 quilòmetres que separen Terrassa d’Andorra. I tots aquests reptes els ha documentat a través de les seves xarxes socials.
“Tinc una comunitat molt maca. Quan un vídeo es fa viral, potser sí que entra algun ‘hater’, però és molt anecdòtic. Per a mi no hi ha ni entre setmana ni caps de setmana. Cada dia és igual. Em llevo, entreno, menjo, descanso, gravo contingut i edito. Estic tot el dia fent aquesta feina. També hi ha molta feina de despatx, com la de qualsevol altra persona. Soc pare i tot això ho combino amb una vida totalment familiar”. La feina del David és “explicar la meva vida”. És per això que duu sempre el mòbil al damunt. Consumeix també molt contingut. “Em guardo estones per desconnectar. A casa, per exemple, quan dinem o sopem no hi ha telèfons. Ho tinc bastant controlat”, assegura.
Està preparant la vetllada de kickboxing que se celebrarà el 21 de novembre a Palma. Per participar en aquests combats per a creadors de contingut s’entrena aquests dies al Roc Blanc Gym. “M’agrada fer tota mena d’esports. Vaig fer castells a Minyons durant 15 anys, així com escalada, “running”, i ciclisme. En aquest cas, m’ha contractat una empresa d’aquest món”, comenta.
