El govern municipal portarà al ple d’octubre l’aprovació inicial del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de Terrassa 2026-2031, un full de ruta amb 42 actuacions agrupades en sis línies estratègiques que substituirà el pla anterior, previst per al 2016-2021 i prorrogat cinc anys. Xavier Cardona, tinent d’alcalde de Territori i Habitatge i regidor de Mobilitat, i Pau Hosta, director de Serveis de Mobilitat, n’han presentat aquest dilluns els detalls. L’exposició pública serà entre novembre i desembre, i l’aprovació definitiva està prevista entre gener i març del 2027.
“Hi haurà qui digui que és poc ambiciós, però nosaltres diem que és ambiciós i, alhora, realista”, ha defensat Cardona, que ha recordat que una part de les actuacions depenen d’altres administracions. Els responsables municipals han insistit que el PMUS no és un pla executiu, sinó estratègic: marca cap on ha d’anar la ciutat. El document, fet amb la Diputació de Barcelona, ha passat per tres sessions de la Taula de Mobilitat i set dels consells de districte, i ha recollit més de 350 enquestes.
A la comissió informativa de la tarda, ERC ha deixat que el document continuï el tràmit fins al ple, però ha retret que moltes actuacions es limitin a fer estudis.
Una part del pla ja està en marxa. Aquest any s’ha ampliat l’àrea de vianants, s’executen les obres de millora de l’espai per als vianants al carrer d’Arquimedes i es redacta el pla de la bicicleta i el patinet elèctric. L’any vinent també caldrà començar a avaluar la zona de baixes emissions i a preparar el pla local de seguretat viària 2027-2030.
El pla s’executarà en dues fases. Fins al 2028 prioritza els estudis de base i les primeres actuacions, com les millores d’accessibilitat a les parades de bus i la pacificació d’entorns escolars, i entre el 2029 i el 2031 arribaran les de més volada, com la urbanització definitiva de les intervencions tàctiques, l’extensió de la xarxa ciclista i el desplegament del corredor de bus BRCAT entre Terrassa i Sabadell. Segons Hosta, la infraestructura del corredor estarà llesta a finals de la primavera de l’any vinent, però caldrà vetllar perquè la Generalitat hi posi el servei que s’ha compromès a oferir.
En canvi, les dues noves estacions de tren, Terrassa Sud i Terrassa Oest, s’han inclòs al pla però no arribaran dins del seu termini. “És important deixar-ho per escrit, perquè quan anem a altres administracions ens dona consistència i arguments”, han explicat els tècnics municipals.
Segons la diagnosi, feta amb dades del 2023, el 46% dels desplaçaments diaris es fan en vehicle privat i el transport públic en suma el 14,4%. El 61% dels desplaçaments interns ja es fan en modes actius, sobretot a peu, i el pla vol que el 2031 més del 63% es facin caminant. Hosta ha apuntat un canvi d’hàbits: “Ara ens desplacem més que fa cinc anys. No més lluny, sinó més vegades durant el dia”.
La bicicleta i els vehicles de mobilitat personal representen l’1,25% de la mobilitat activa, lluny del 8% de referència que fixa l’Estratègia Catalana de la Bicicleta. “Evidentment, en sis anys no s’assoleix”, ha admès Hosta. La ciutat té ara 13 quilòmetres de carril bici segregat, i el pla vol connectar els trams que no tenen continuïtat i ampliar els aparcaments segurs per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal.
El pla també inclou un estudi de viabilitat d’un servei públic de bicicleta i patinet compartits. Terrassa ja n’havia tingut un, i ara es vol saber si té sentit recuperar-lo, amb quin model i com caldria dimensionar-lo perquè funcioni. Els responsables municipals han avançat que no seria gratuït, perquè aquests serveis són deficitaris i qui els fa servir s’hi ha de comprometre d’alguna manera, i han apuntat que la bicicleta elèctrica, més cara però a l’abast de més gent, en pot canviar la viabilitat. “El model gratuït no és el que estem pensant ni el que hi ha actualment enlloc”, han afegit des dels Serveis de Mobilitat.
Vuitena pròrroga del bus actual
Una de les primeres actuacions és el nou contracte del bus urbà. El govern vol portar els plecs al ple de desembre, tot i que són complicats, i si no hi arriba passaran al gener. Un cop aprovats els plecs, la licitació es publicarà de manera immediata. L’Ajuntament dona per fet que hi haurà recursos, com és habitual en un contracte de molts milions d’euros, i per això ha elaborat uns plecs tan objectius com sigui possible i amb prou argumentació tècnica per resoldre aquests recursos sense espais grisos.
Els responsables municipals han situat l’arrencada del nou servei el 2028, tot i reconèixer que el calendari serà just. Mentrestant, la concessió actual, que va vèncer el 2019 després de 20 anys més 10 de pròrroga, s’allargarà per vuitena vegada, com a màxim fins al 31 de desembre del 2027. La comissió informativa de la tarda ja ha dictaminat aquesta pròrroga. “Hem de tornar a portar una pròrroga d’aquest contracte perquè la ciutat no se’ns quedi sense autobusos”, ha justificat Cardona. El bus urbà va tenir 16,6 milions de viatgers el 2025, un 3,24% més que l’any anterior. L’Ajuntament renova ara la flota amb autobusos híbrids. “A dia d’avui no tenim la possibilitat de renovar tota la flota amb zero emissions”, ha reconegut Hosta, tot i que el pla n’estudiarà la transició.
Més espai per als vianants
Els vianants són la base del pla: més del 90% de la població es desplaça habitualment a peu. “Tots, siguem o no conductors, en algun moment del desplaçament som vianants”, ha recordat Hosta, que ha remarcat que guanyar espai per a ells és una feina contínua, que ja s’ha anat fent i que no s’atura. El document calcula que ara el 35,87% de l’espai públic està destinat als vianants i vol arribar al 40% el 2031, tot i que a la presentació no s’ha concretat on es guanyarà aquest espai. El pla prioritza els entorns d’escoles, mercats, eixos comercials i equipaments, estudiarà com fer més permeable la xarxa per als vianants i vol convertir en definitives les intervencions tàctiques que han funcionat.
Àrees verdes d'aparcament, però no gratuïtes
El pla d’aparcament, que ja té els plecs redactats i encara s’ha de licitar, no es limitarà a buscar on fer nous aparcaments: analitzarà tot l’estacionament de la ciutat i ha de determinar si calen àrees verdes d'aparcament i on. Els responsables municipals han deixat clar que, si n’hi ha, no seran gratuïtes, perquè una zona verda gratuïta faria que molts veïns deixessin de pagar un aparcament privat i traguessin el cotxe al carrer.
Pel que fa al cotxe, el pla vol reduir un 30% les víctimes greus i mortals, reequilibrar el trànsit entre el sud i el nord i regular el trànsit pesant i fixar-ne recorreguts preferents. L’Ajuntament continua pressionant perquè la prolongació de la B-40 fins a Sabadell inclogui una sortida a les Aymerigues, una actuació que en última instància depèn del Ministeri.
El pla també preveu continuar la sincronització i la renovació dels semàfors, una feina que ja està en marxa, i impulsar el centre de gestió de la mobilitat, que l’Ajuntament va obrir a la ciutadania durant la Setmana de la Mobilitat. “Moltes vegades la gent no sap què hi ha darrere d’un semàfor”, ha dit Hosta.
Proves pilot logístiques
La ciutat té unes 500 zones de càrrega i descàrrega sense control digital, i el pla vol que el 2031 més de la meitat estiguin digitalitzades. L’Ajuntament ja ha fet una consulta al mercat, a la qual han respost quatre empreses, com a pas previ a licitar el servei. També vol regular la càrrega i descàrrega nocturna i silenciosa, una demanda que ja han plantejat alguns operadors, per fer les operacions fora de les hores punta: ja s’ha fet una prova pilot, al vespre i no de matinada, i el Servei de Medi Ambient n’avalua ara l’estudi de soroll.
Per a l’última milla, el repartiment final al client, l’Ajuntament s’ha reunit amb els representants dels transportistes per dimensionar les necessitats del sector i vol fer una altra prova pilot, en aquest cas d’un microcentre logístic, a l’estació d’autobusos, que és de la Generalitat i n’haurà d’autoritzar l’ús. Els responsables municipals han admès que no hi ha una solució única: un camió de cervesa que ha d’anar a la Plaça Vella no pot deixar la càrrega a l’estació i repartir-la amb carretons. “Potser no hi ha una sola solució, sinó diferents solucions adaptades”, ha reiterat Cardona. De fet, entre el 2029 i el 2031, el pla preveu implantar el microhub logístic i hubs de mobilitat compartida.
ERC retreu que és "poc valent"
A la comissió informativa de la tarda, Pep Forn, regidor d’ERC, ha dit que el seu grup comparteix la diagnosi i els objectius del pla, però no algunes de les actuacions, que ha considerat “molt ambigües” o “poc valentes per transformar la mobilitat d’aquesta ciutat”. Forn ha criticat que moltes es limitin a fer un estudi, com la transició de la flota d’autobusos a zero emissions, i ho ha comparat amb les estacions de tren: “Quan exigiu a la Generalitat o al Ministeri que us faci noves estacions, allà diu desenvolupar, no diu que faci un estudi per veure si és viable”. També ha lamentat que, a diferència del Pla Local d’Habitatge, no hi hagi hagut un calendari de reunions amb els grups i que la documentació els hagi arribat al final: “Estem anant precipitadament”. Tot i així, ha assegurat: “Som els primers que volem aprovar un nou pla de mobilitat sostenible per a la ciutat de Terrassa”.
Cardona ha respost que el document té “moltíssima participació” i que, amb el mandat a punt d’acabar, la ciutat no es pot quedar sense pla de mobilitat. Ha recordat que des de l’última reunió de treball no han rebut cap proposta per escrit, i s’ha compromès a incorporar abans del ple els canvis de redactat que li facin arribar. També ha recordat que els grups podran presentar al·legacions. Per part del PSC, Marc Armengol s’ha limitat a agrair l’explicació, ha dit que entraran en detall a les reunions i al ple i ha demanat la presentació.
