L’Aula Magna de la FACT va acollir aquest dilluns la presentació de “Quan Terrassa era ‘La Roja’. La Joventut Comunista en les dècades de 1960 i 1970”, un acte que va anar molt més enllà de la pura rigorositat historiogràfica per convertir-se en un reconeixement col·lectiu i un exercici de dignitat democràtica. La sessió, moderada per Màrius Massallé, president de la Fundació Torre del Palau —entitat encarregada d’editar l’obra—, va comptar amb la presència de l’autor Xavier Navarro, de l’autor del pròleg Joan Busquet i de l’activista Domènec Martínez.
L’obra porta la signatura conjunta de Xavier Navarro i de Juan Antonio Olivares, historiador terrassenc traspassat el passat mes de novembre. La seva figura va ser recordada en diverses ocasions al llarg de la vesprada en un sentit homenatge: “Per desgràcia no va poder veure néixer aquest llibre”, es va lamentar durant les intervencions.
La sala presentava un aspecte ple de rostres coneguts, on bona part del públic assistent era, precisament, protagonista directa d’aquells anys de lluita; molts d’ells, com es va evidenciar, són aquells mateixos joves d’ahir que avui continuen sostenint les pancartes reivindicatives a la ciutat per defensar la sanitat pública i els drets socials.
Més enllà d’un treball acadèmic, l’obra destaca per la seva condició de text testimonial. Com va detallar el mateix Xavier Navarro, el volum s’estructura en dos grans blocs: una primera part de caràcter arxivístic i una segona dedicada a recuperar la veu de desenes de protagonistes d’aquella Terrassa.
El llibre contextualitza els orígens del fenomen, des de l’arribada de les pluges migratòries del segle XX fins a la consolidació d’una generació de joves que va decidir plantar cara al feixisme i situar les condicions de vida i la dignitat per davant de tot. En aquest context, la Joventut Comunista va actuar com l’autèntic preàmbul i escola política abans de fer el pas a la militància, en la majoria de casos al PSUC, el partit referència d’aquella Terrassa.
Servir de mirall
Durant el seu torn, Joan Busquet, qui fou responsable del comitè local del PSUC i protagonista de l’històric míting de l’Sferic que il·lustra la portada, va sintetitzar algunes de les grans lliçons del partit. Busquet va ressaltar “el poder de la unitat, la capacitat de no mirar-se el melic i de preocupar-se per les necessitats de les persones”. Així mateix, va llançar un avís plenament vigent: “Els partits no poden actuar com a depositaris de veritats immutables; s’han d’embrutar les mans i entendre que les respostes no les tenen ells, les té la societat”. Va recordar que el PSUC entenia bé la correlació de forces i que “l’esquerra no es pot permetre confondre qui és l’enemic”.
Finalment, Busquet va emfatitzar el mèrit de l’obra per recuperar una història amagada que ha de servir “de mirall avui per barrar el pas al feixisme i demà per garantir una bona vida a la classe treballadora”. Per la seva banda, Domènec Martínez va resumir l’acte com “una reivindicació i confirmació democràtica, de cultura, coneixement i agraïment a la gent que es va organitzar per una vida millor”.
