Espectadors atemorits i complaguts a Les 12 Hores Fantàstiques: "Gaudeixo de la violència i la sang al cinema"

Hi ha persones que els agrada la sensació de tenir l'adrenalina pels núvols quan veuen una pel·lícula. Per acontentar aquest públic, el Cinema Catalunya ha reeditat per setena vegada Les 12 Hores Fantàstiques, una marató de films de terror amb una cartellera que apel·la als amants dels clàssics alhora que dona l'oportunitat de veure produccions més recents i de proximitat. Enguany, els títols escollits han estat La Família Addams, Robocop, "Viernes 13" en versió original, "Malasaña 32" (del director terrassenc Albert Pintó), "Devuélvemela" i "Re-Animator" en versió original. El Diari de Terrassa ha pogut parlar amb alguns dels espectadors més apassionats d'aquest gènere cinematogràfic.

Germán Cabrera, Tara Cabrera i Thais Maya: "Gaudeixo la violència i la sang al cinema"

Veure una pel·lícula de terror pot ser una activitat familiar tan vàlida com qualsevol altra. Aquesta ha estat l'elecció de la família Cabrera - Maya, que han acudit a la primera sessió de Les 12 Hores Fantàstiques. "Hem vingut a veure La Família Addams perquè, potser, les altres pel·lícules no eren per a ella [la filla, Tara]", ha comentat la Thais Maya. Ella és cinèfila, però la seva parella, Germán Cabrera, és el veritable aficionat al terror cinematogràfic. "Gaudeixo la violència i la sang", ha afirmat, per després aclarir que "al cinema". "Són experiències que al dia a dia no tens", s'ha justificat el pare de família, que ha animat a tothom qui pugui "a provar el terror", a "deixar els prejudicis a casa" i "gaudir de l'experiència" que proposa el Cinema Catalunya. "La cartellera és molt variada i no té només 'gore'", ha afegit Maya.

Joaquim Tarín pare i Joaquim Tarín fill: "Venir a una sala de cinema és millor perquè estàs acompanyat"

"M'agrada la morbositat que al dia a dia no tenim ni volem tenir". Aquesta és la raó per la qual Joaquim Tarín fill és un gran fanàtic de les pel·lícules de terror. El seu pare, amb el mateix nom, ha apuntat que, per a ell, la qüestió està en l'"originalitat de les creacions i les sensacions". És la tercera vegada que acudeixen a la marató del Catalunya, però, almenys el pare, ja n'havia tingut un tastet d'una cosa semblant abans que comencés. "Fa 40 anys venia [al Cinema Catalunya] a les 17 de cinema de terror i fantàstic", ha explicat, i ha afegit que la iniciativa "era petita" i que va acabar "morint d'èxit". Amb tot, els Tarín no coincideixen a l'hora de donar un consell als nouvinguts al gènere del terror. "Venir a una sala de cinema de veritat és millor que veure les pel·lícules a casa perquè com a mínim estàs acompanyat", ha opinat, mentre que el seu pare ha dit: "Si no t'agrada el terror, no cal que t'emboliquis. Ja patim molt en el dia a dia".

Joan Boada: "Sempre ha tingut molt bon nivell, però cada any millora encara més"

Hi ha persones que són veritablement fidels a Les 12 Hores Fantàstiques, i una d'aquestes és Joan Boada. El veí de Sant Pere no s'ha perdut cap edició: "Hi ha molta gent que te la trobes cada any", ha afirmat, ja que "més enllà de les pel·lícules, és una experiència molt maca". Amb tot el bagatge que ha obtingut durant les set edicions del festival, Boada ha opinat que "sempre ha tingut molt bon nivell, però cada any que passa millora encara més". Ell es considera un cinèfil en general, però el terror l'és atractiu perquè "són films que tenen molts subgèneres dins" i "és molt extens". Precisament per aquest motiu, juntament amb el seu amor pels relats de Lovecraft, la seva elecció predilecta de la proposta d'enguany és "Re-Animator", que combina el terror i el 'gore' amb l'humor.

Xavier Bermúdez, Irene Maicas i Jordi Subirats: "Som 'friquis' d'ampli espectre"

"Som friquis d'ampli espectre", ha destacat Xavier Bermúdez. Ell i la seva acompanyant, Irene Maicas, han recorregut més de 100 quilòmetres per assistir a la primera sessió de Les 12 Hores Fantàstiques, La Família Addams, i ho han fet amb Jordi Subirats, veí de Sant Pere. "Encara no l'havia vista", ha admès Maicas, que ha assegurat que "era un pecat capital" mantenir la mateixa situació durant més temps. Amb aquesta visualització, Subirats ha millorat la seva opinió del clàssic film de l'any 1991: "Ha guanyat punts, però encara m'agraden més 'Devuélvemela' o 'Re-Animator'", ha confessat. Per a tots tres, "està molt bé que hi hagi un cinema públic que faci aquestes coses, encara que pugui ser a pèrdues", ja que "un cinema privat ben segur que no ho faria", ha apuntat Bermúdez. Per això, tots tres han desitjat una "llarga vida a Les 12 hores Fantàstiques".

Pedro Megías i Carlos Bayona: "Està bé que no sigui tot antic"

L'afició pel terror de Pedro Megías li ve de ben petit. "Quan de petit tenia el Canal 13 a la tele i el veia amb la meva mare, ja estava flipat amb això", ha relatat Megías. Per contra, el seu acompanyant, Carlos Bayona, és un cinèfil general que ha aprofitat l'oportunitat de veure bones pel·lícules a la pantalla gran. Tot i que el seu passi favorit ha estat el de la Família Addams, a la qual, han coincidit tots dos, "està molt pencada per a l'època en què es va rodar", agraeixen també la projecció de produccions més recents. "Està bé que no sigui tot cinema antic", ha convingut el duo. Ara bé, on no han coincidit és en la manera d'iniciar algú al món del cinema de terror. "Jo li posaria algun 'thriller' més aviat suau per aclimatar-se", ha comentat Bayona, mentre que Megías ha anat a l'extrem oposat: "Aniria 'a tope' i el faria veure Expedient Warren. Si és capaç de suportar-ho, està fet pel terror", ha assegurat.

Mario González: "El terror és el gènere menys cohibit"

Quatre vegades de set ha acudit Mario González a la convocatòria de Les 12 Hores Fantàstiques, i totes quatre han fet que tingués més ganes que arribés la següent. "El que més m'agrada és l'ambient de festival de cinema que hi ha", ha apuntat. Al seu entendre, "la selecció de pel·lícules dona molt de joc al públic" i permet apel·lar i engrescar a més persones. En el seu cas, el seu film favorit de la cartellera ha estat la més recent de totes, 'Devuélvemela'. "Ja l'he vist al cinema, però em va agradar molt", ha mencionat González, que va afegir que el cinema de terror "és el menys cohibit" i el que "més arrisca i emocions genera". "Tracta temes que a altres gèneres no són còmodes o són directament tabú", ha destacat.