Quan l’Artur Jornet va obrir la seva farmàcia al barri de Can Palet, al seu voltant hi havia ben poca cosa. “Era un desert”, resumeix la seva filla Lluïsa, que afegeix que en aquells primers anys “ni tan sols hi havia llum al carrer”. Més de sis dècades després, la Farmàcia Jornet s’ha convertit en un dels comerços més longeus i arrelats del barri.
La farmàcia va obrir portes el 1961, però el seu origen té arrels familiars més profundes. La Lluïsa Jornet, que avui porta el dia a dia de l’establiment, considera que el veritable punt de partida del projecte es troba en la seva àvia paterna, una mestra que, malgrat un context econòmic modest, “va lluitar perquè els seus fills estudiessin”. Un d’ells va ser l’Artur, que es va llicenciar en Farmàcia i va obtenir el permís per obrir aquest negoci.
Els inicis van ser difícils. L’Artur estava convençut que la farmàcia “no donaria per viure” i durant cinc anys la va compaginar amb una altra feina en un laboratori de Barcelona. Mentrestant, el barri anava creixent de la mà de la immigració dels anys seixanta, fet que també va impulsar l’activitat del comerç. “Des de llavors, moltes famílies han estat clients; venen terceres generacions. Tenim la sort de conèixer molta gent”, explica la Lluïsa.
- Fotografia de l`interior de la Farmàcia Jornet
- ALBERTO TALLÓN
La història de la família està estretament lligada a la farmàcia. La Lluïsa, de 60 anys, va créixer al pis situat just a sobre del local i recorda que “la meva vida ha estat lligada a la farmàcia”. Després d’estudiar Farmàcia i Òptica, es va incorporar al negoci l’any 1990. Actualment, comparteix la propietat amb el seu pare, de 89 anys, tot i que és ella qui lidera el projecte. L’Artur va continuar treballant-hi fins als 79.
Una “institució” del barri
Al barri, la farmàcia és recordada per la seva dimensió humana. “Li han demanat diners, ha fet favors a molta gent”, diu la Lluïsa sobre el seu pare. De fet, assegura que durant molts anys va ser “una institució” i que tothom la coneixia com “la farmàcia de l’Arturo”.
L’obertura del CAP Sud, a finals dels anys noranta, va suposar un altre punt d’inflexió. “Ens va impulsar a una altra categoria, a un altre nivell d’ingressos”, reconeix.
L’any 2020 van adquirir el local adjacent, que era ocupat per una fruiteria, i hi van traslladar la secció d’òptica, que fins aleshores estava integrada dins la farmàcia. L’ampliació també va resultar providencial durant la pandèmia: “La gent venia amb molta por, però tenir tant espai permetia que poguessin entrar separats”.
- Façana de l'establiment
- ALBERTO TALLÓN
