Aquest estiu apuntava que a la tardor es podria començar a flexibilitzar les restriccions per la pesta porcina africana (PPA). En quin punt és el brot? Som a la fase final i demanem un últim esforç. Ho hem fet molt bé, però no hem acabat. Si les dades acompanyen i els tècnics ho avalen, a final d’any podríem entrar en una desescalada segura, i no només a Collserola, sinó a totes les zones amb restriccions. No voldrà dir aixecar-les, sinó permetre un determinat accés al medi natural.
Des del 7 d’agost, tots els positius menys dos són restes d’animals morts. Per què no s’aixequen ja les restriccions? Perquè el virus encara hi és, en aquestes restes, i encara hi ha animals que en podrien ser vectors. No podem tirar per terra l’esforç de tots aquests mesos per voler acabar de manera precipitada. Hi ha milers de llocs de treball que pengen d’un fil.
Ha parlat d’una reobertura gradual i amb corredors segurs. Com funcionarà? Demanarem una proposta per permetre un accés limitat al medi natural a les zones amb menys risc. La proposta no la faré jo, la faran els tècnics, i ho farem escoltant els alcaldes. Serà limitada i no per a tothom.
A Terrassa, l’Anella Verda fa 10 mesos que està tancada. L’obertura anirà al mateix ritme que Collserola? No ho puc dir. Dependrà d’on surtin els positius, de si són animals vius o restes i de si és una zona perimetrada o una zona on els animals es poden moure. Collserola l’hem de tractar gairebé com una unitat, perquè costa molt separar-ne els espais. En altres llocs pot ser diferent.
Alguns alcaldes fa mesos que pressionen per reobrir. Aquest neguit també li arriba des de Terrassa? Tots els ajuntaments afectats estan neguitosos, i hem parlat pràcticament amb tots. Amb les policies locals i els Mossos d’Esquadra hem fet més de 70 reunions, però ara cal una reunió més tècnica per veure quines zones proposen els ajuntaments i trobar un equilibri. Entenem el cansament i agraïm la gran feina dels ajuntaments, però demanem un últim esforç i, sobretot, pactar aquesta desescalada.
- El conseller d'Agricultura durant l`entrevista al seu despatx.
- Miquel Taverna
S’han capturat més de 13.000 senglars. Com s’ha fet? Hem fet uns 350 tancaments i hem invertit en la crisi sanitària uns 100 milions d’euros, que inclouen també la dermatosi. Hi ha entre 1.000 i 1.200 tècnics treballant. Capturem entre 300 i 500 senglars a la setmana. Les batudes només es poden fer a la zona de baix risc, on no hi ha positius. A la zona de risc ho coordinen els agents rurals, amb aguaits nocturns, càmeres de fototrampeig, drons i més d’un centenar de gàbies grans amb xarxes. Un altre equip retira l’animal amb bossa, fa l’analítica i el porta al CReSA.
Al Roc Blanc, uns veïns van protestar quan es van abatre uns senglars a trets. Com s’ha de fer a les zones urbanes? Prop dels nuclis urbans les captures són més lentes i més difícils, i la prioritat és la seguretat de les persones. S’han de fer amb gàbies i ho han de fer especialistes. S’ha de fer el millor possible, però s’ha de fer. Com més tardem, més risc hi ha que ens passi com a Itàlia, que fa anys que no se’n surten.
Prepara una nova llei de caça. Calen més caçadors? Necessitem una llei de control cinegètic del segle XXI. Anem amb unes normes franquistes: som l’única comunitat autònoma d’Espanya que no ha fet una norma pròpia. No ho farem tot amb els caçadors, però no ho farem sense els caçadors. Plantejar-ho com a món urbà contra món rural és una fal·làcia.
La indústria càrnia calcula unes pèrdues de 1.200 milions d’euros. El porcí recuperarà les xifres d’abans? El sector ja vivia moments de canvi per l’augment de la producció a la Xina i al Brasil, i s’hi ha sumat la PPA. El porcí després de la PPA serà diferent: la bioseguretat serà importantíssima per obrir mercats.
Si demà aparegués un nou focus, què faria diferent? Ser coherents amb el que hem fet: actuar de manera ràpida, coordinada i transparent, i que no ens tremoli el pols. I ser molt clars. La gent no et demana miracles, et demana que li expliquis com són les coses.
Se sabrà mai d’on va sortir el virus? Hi havia el dubte de l’IRTA, i vam fer la seqüenciació, igual que el Ministeri. Segons els tècnics, a Europa hi ha molts virus que no estan seqüenciats, i que no coincideixi amb els que ho estan no vol dir que no sigui un virus que circuli.
Què diria als terrassencs, que fa mesos que no poden anar al bosc ni a l’Anella Verda? Primer, gràcies i disculpes. I que cal seguir. Som al final, i només ho aconseguirem si ho fem junts. Ningú s’hauria pensat que passaria una crisi sanitària com aquesta.
Canviem de tema. La pagesia reclama ajuts directes de fins a 17.000 euros per explotació. Els assumiran? L’agroalimentari és el primer sector de l’economia, amb un 16% del PIB. Però hi ha governs irresponsables que un dia decideixen fer una guerra, i això ens ha portat un encariment del gasoil. Els propers dies presentarem unes mesures pactades amb la Taula Agrària. Hi haurà compensacions, però sobretot cal invertir en regadius, xarxes antipedra i varietats adaptades al canvi climàtic.
Què pot fer la Generalitat per frenar la pèrdua d’espai agrari en zones periurbanes? No pensaria tant en la Generalitat, sinó en què poden fer els ajuntaments per potenciar parcs agraris, com el del Baix Llobregat, i recuperar vinyes abandonades. El món va cap al producte de proximitat, i el tens al costat de casa.
A Terrassa hi ha projectes per recuperar la varietat Terrassenc. Té futur la vinya al Vallès? La vinya té futur per fer vi i per fer un relat de ciutat. Si alguna cosa és inimitable, és una vinya i un vi fets al Vallès.
