A la carretera de Matadepera, 188, a tocar de la plaça de l’Aigua, l’Antonio García continua tallant cabells als 72 anys. La seva Perruqueria Sant Pere és l’última parada d’un recorregut que va començar el 1978 al Pla del Bonaire, quan compaginava dues feines: “Al matí treballava a la fàbrica i, a la tarda, obria la perruqueria”. A poc a poc, va anar fent clientela fins que el negoci li va permetre deixar definitivament la feina industrial.
L’ofici ja li venia de casa. L’Antonio va néixer a Lora del Río, a Sevilla, on el seu pare també era barber. S’hi va familiaritzar des de petit i, quan va arribar a Terrassa, va continuar el camí familiar. Al principi, al Pla del Bonaire, ni tan sols va batejar el negoci: el rètol deia simplement “Peluquería de caballeros”.
Més tard, el 1986, es va traslladar a Can Tusell, on va treballar durant uns 12 anys. L’any 1998 va obrir el local actual, al barri de Sant Pere, on ha continuat des d’aleshores. Al llarg del trajecte ha vist canviar els barris i també el comerç de proximitat. Considera que alguns carrers han perdut activitat i lamenta que, al seu parer, els petits negocis rebin menys facilitats que abans: “Quan vaig obrir la perruqueria em van donar sis mesos per pagar la taxa d’obertura, per veure si el negoci funcionava. Avui no et donen aquest marge”.
Dominar l’ofici
També ha canviat la manera d’entendre el tall de cabells. García, que es defineix com “un perruquer de l’escola clàssica”, ha vist com els degradats i les rapades guanyaven terreny. Tot i preferir els pentinats tradicionals, diu que s’adapta a totes les demandes: “Quan domines l’ofici, tot el que et demanin ho saps fer”. Reconeix, això sí, que alguns joves poden desconfiar d’un professional amb certa edat perquè pensen que no estarà al dia de les modes.
- Fotografia de l'interior del local
- ALBERTO TALLÓN
La clientela de la Perruqueria Sant Pere és sobretot adulta i, de fet, hi ha vincles que venen de lluny. Encara hi van homes que ja es tallaven els cabells amb ell al Pla del Bonaire. El propietari del negoci atribueix aquesta fidelitat a la confiança i a les converses que acompanyen cada visita: “El tracte és bo, parlem una estona i és entretingut”.
Ara, jubilat actiu, es planteja quin serà el futur del local. Ha estudiat la possibilitat de llogar-lo o de convertir-lo en habitatge, però encara espera una resposta de l’arquitecte. No vol prendre una decisió a la lleugera: el negoci forma part de la seva jubilació. Després de gairebé mig segle anys amb les tisores a la mà, afronta una nova etapa sense haver decidit encara quin futur tindrà el local on ha passat bona part de la seva vida.
- Façana de l'establiment
- ALBERTO TALLÓN
