L’Ajuntament de Terrassa gestionarà l’any vinent un pressupost ordinari de 283,54 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment de 17,8 milions (+6,70%) respecte al de 2026. La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Laura Rivas, ha presentat aquest dimarts les xifres d’uns comptes que destaquen per la congelació generalitzada de tributs locals, l’impuls de les transferències de l’Estat i un reforç notable en la plantilla de la Policia Municipal i el transport públic. Pel que fa a les inversions directes, la previsió inicial se situa en 11,5 milions d’euros. A aquestes dades del pressupost ordinari, però, la tinenta d’alcalde ha volgut puntualitzar que la xifra total real encara serà superior. “A aquesta quantitat de pressupost ordinari caldrà afegir-hi les aportacions municipals destinades a inversions i els pressupostos de totes les societats municipals que estan treballant encara per tancar xifres”, ha aclarit Rivas. Un cop presentada la proposta de pressupost, el darrer de la present legislatura, aquest haurà de ser aprovat al Ple municipal del pròxim 3 de novembre
En matèria de fiscalitat, l’equip de govern aposta per la contenció al veïnat i manté congelats els impostos, taxes i preus públics de cara al 2027. Tot i això, els ingressos propis de l’Ajuntament (que sumen 152,2 milions, el 53,68% del total) creixeran moderadament, impulsats per l’IBI, que aportarà 70,5 milions (+2,93%) per l’alta de noves propietats i regularitzacions.
El gran motor del creixement econòmic de Terrassa per al 2027 prové de les transferències d’altres administracions, que pugen fins als 131,3 milions d’euros. En concret, la Participació en els Tributs de l’Estat (PIE) experimenta un increment de 14,6 milions (+12,52%). Aquesta xifra explica, per ella sola, més del 82% de tot el pressupost nou de què disposarà el municipi.
Malgrat aquest augment, el context polític a Madrid introdueix un element de cautela en els càlculs municipals. “La convocatòria d’eleccions ens obre un escenari d’incertesa; la partida està subjecta a estimacions i serà actualitzada quan tinguem la informació definitiva”, ha reconegut Laura Rivas respecte a la confirmació final d’aquests fons estatals.
Territori absorbeix el 38,8%
Com és habitual, els comptes municipals concentren bona part de la despesa en l’Àrea de Territori i Habitatge, que absorbeix 109,9 milions d’euros (el 38,8% del total) per garantir la gestió de la ciutat, el manteniment de l’espai públic i els serveis d’urbanisme i neteja. En aquest àmbit destaca la millora del servei de transport urbà gestionat per TMESA, que rebrà una aportació addicional d’1,3 milions d’euros destinada directament a reforçar quatre de les línies d’autobús amb més demanda per augmentar-ne la freqüència de pas. La resta del pressupost es distribueix entre Acció Social i Participació (47,3 milions, un 8,5% més), Serveis Generals i Govern Obert (45,2 milions, impulsada per la digitalització i l’atenció ciutadana), Promoció Econòmica i Educació (40,9 milions), Projecció de la Ciutat (15,7 milions) i Transició Ecològica, que puja a 7,5 milions (+27,1%).
La despesa de personal és la partida que més augmenta el pressupost ordinari, amb un creixement d’11,48 milions d’euros (+9,04%) fins a assolir els 138,5 milions totals. Aquest increment respon a l’aplicació dels increments salarials de l’estat, l’Acord Marc municipal i l’ampliació de cossos essencials. La seguretat ciutadana torna a ser un dels eixos prioritaris de la despesa salarial. Rivas ha detallat que el pressupost del 2027 inclou el finançament per a la incorporació de 15 noves places d’agents de la Policia Municipal i 5 noves places de caporal, donant continuïtat al pla de reforç de la seguretat i la presència policial als carrers de Terrassa.
Inversions
Pel que fa al paquet d’inversions previstes d’11,5 milions d’euros, més d’un 17% menys que el pressupost anterior on s’enfilava fins als 14 milions. Les principals partides aniran destinades a millorar l’entorn urbà i els serveis bàsics. L’espai públic rebrà 2,5 milions d’euros, seguit d’esports (1,3 milions) i educació (1,2 milions, centrats en la reforma i millora de centres educatius). A més, es destinaran 800.000 euros a polítiques d’habitatge i uns altres 800.000 euros a obres de sanejament i reposició de la xarxa de col·lectors. El capítol d’inversions es completa amb 555.000 euros per a la modernització dels mercats municipals, 500.000 euros per a actuacions en matèria d’accessibilitat i una partida de 120.000 euros destinada a avançar l’obertura de les piscines municipals d’estiu al 5 de juny, funcionant en horari ordinari de matí i tarda.
La presentació del projecte pressupostari s’ha tancat en el marc de l’Audiència Pública celebrada al Casal Cívic del Vapor Gran, un espai on veïns i entitats van formular diversos dubtes i requeriments directes a la tinenta d’alcalde sobre projectes concrets de ciutat.
Entre les qüestions plantejades, la ciutadania es va interessar pel desenvolupament del Pla de Barris i, en concret, per si s’inclou la renovació de les façanes dels habitatges de Promoció Pública de Can Roca, com també pel detall de les partides assignades a barris específics. Altres temes destacats del torn de preguntes van ser la millora i el foment de l’ús de la bicicleta o a les actuacions relacionades amb el Portal de Sant Roc.
Pressió als pisos turístics
En el marc de la presentació del projecte de pressupostos per al 2027, la tinenta d’alcalde Laura Rivas, ha detallat el paquet d’ordenances fiscals que acompanyarà els comptes de l’any vinent. Malgrat la congelació generalitzada dels impostos de massa com l’IBI, l’Ajuntament incorporarà noves eines tributàries d’impacte sectorial.
La novetat més destacada és l’aplicació d’un recàrrec municipal sobre l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET) dirigit als habitatges d’ús turístic (HUT) de la ciutat. Aquesta mesura no gravarà els veïns del municipi, sinó les pernoctacions dels visitants. Segons ha detallat Rivas, el consistori exhaurirà el sostre legal permès: “Aplicarem la recaptació en el grau màxim que preveu la normativa i tindrà efecte l’1 d’abril de 2027”.
A més, el Govern municipal estudia aprofitar el nou marc normatiu en matèria residencial per penalitzar l’ús turístic o l’anomalia de l’habitatge buit. “Els nous decrets d’Habitatge ens obren la possibilitat de dues noves ordenances fiscals: un recàrrec sobre béns immobles destinats a pisos turístics o un recàrrec sobre habitatges desocupats; ho estem acabant de valorar i mirarem d’incorporar-ho”, ha avançat la tinenta d’alcalde.
Taxa a les energètiques
L’altra gran novetat fiscal de l’exercici serà la recuperació de la taxa per la utilització del domini públic municipal, adreçada a les grans companyies de subministraments. Aquest tribut havia quedat en suspens durant els darrers anys a conseqüència d’un seguit de resolucions judicials adverses.
Ara, l’Ajuntament torna a activar aquesta font d’ingressos destinats a les operadores de xarxes de transport d’energia elèctrica, gas, aigua i hidrocarburs. “La tornem a aplicar gràcies a un nou estudi tècnic i econòmic elaborat tenint en compte la jurisprudència més recent”, ha subratllat Laura Rivas, garantint així la seguretat jurídica del cobrament davant de possibles recursos del sector.
