Escultures, plaques, busts, esgrafiats, fornícules i altres espècies omplen edificis, places, carrers i monuments d’aquesta localitat. N’hi ha en abundància i un nombre dilatat han anat deambulant per aquesta secció amb més o menys fortuna o interès per part dels lectors. També han tingut el seu moment altres elements que, molt probablement, ningú qualificaria de la mateixa manera, amb l’art com a cognom, però que potser també tenen la seva vena creativa i no deixen d’estar vestits amb una originalitat lloable.
Li passa una mica a aquest llangardaix o sargantana que presideix un habitatge del carrer de Catalunya, ja fa uns anys. Fa uns quatre metres o més, aproximadament i va ser obra de l’Enric Herrero, una persona amb molta inventiva, basat en un dibuix de la seva dona, la Lluïsa Palau, els propietaris de l’immoble.
Es va elaborar en els inicis dels anys 2000, i l’autor va utilitzar unes plaques de metall, planxes d’impremta, concretament, encara que també hi va posar altres articles, com per exemple uns coladors, que fan les vesses dels dos ulls de la bestiola. La seva funció era exercir de factor decoratiu per amagar els cables elèctrics que, més aviat, feien lleig per la façana de la construcció.
- Aquesta figura es va fer per tapar els cables de l’entramat elèctric d’aquest edifici, que es troba en el carrer de Catalunya
- NEBRIDI ARÓZTEGUI
Un habitatge
Es pot contemplar en el número 92 del carrer mencionat, un habitatge amb planta baixa i dos pisos, el segon abillat amb un balcó. El rèptil d’imitació, se situa entre els dos pisos, amb una forma una mica corba, com si estigués buscant alguna cosa per menjar.
Els anys han passat, però aquest rèptil simpàtic continua en el seu lloc, mantenint el seu servei com a guardià de l’edifici i, sobretot, com a barrera contra la lletjor de cables molestant.
