Sentir-se d’un lloc va molt més enllà d’haver-hi nascut o viure-hi. És una manera de vincular-se amb l’entorn i, alhora, de construir una comunitat compartida. Aquesta va ser una de les idees centrals que el periodista i escriptor Vicenç Villatoro va exposar ahir a LaFACT, en el marc del cicle Societat i Valors, amb la conferència “El valor de sentir-se terrassenc”.
Villatoro va partir d’una reflexió sobre els canvis en la manera com les persones construeixen la seva identitat. A partir d’una frase de l’escriptor Amin Maalouf, va explicar que avui dos joves de ciutats totalment oposades poden compartir més referències culturals que amb els seus propis pares. La globalització i les noves tecnologies, va argumentar, han reforçat els vincles que travessen fronteres i han difuminat part del pes tradicional del territori.
Aquesta transformació té aspectes positius, com el coneixement d’altres realitats, però també comporta perills. “El risc és que deixis de tenir una societat, una ciutat”, va advertir. Quan els vincles amb el territori perden força, “el que tindràs no és una ciutat, sinó una coalició de bombolles impermeables que estan l’una al costat de l’altra, que s’ignoren mútuament”, va explicar amb contundència, recordant que la indiferència pot degenerar fàcilment en hostilitat.
Per això, va reivindicar l’arrelament com una eina per mantenir la cohesió i fer possible la convivència. La qüestió, va precisar, no és simplement ser terrassenc, sinó sentir-se’n. “Difícilment pots sentir-te part d’una cosa si no et saps part d’aquesta”, va assenyalar, tot vinculant el sentiment de pertinença amb el coneixement, la voluntat i la possibilitat de formar part d’una comunitat.
El ponent terrassenc també va defensar que els valors no són exclusius de cap territori, sinó que tenen vocació universal. Així, va presentar el sentiment de pertinença com una experiència local d’un valor més ampli: sentir-se arrelat.
