Comarca

Sensació d'abandonament, despoblació i habitatges cars, problemes dels micropobles

ARA A PORTADA

Coneix la història dels Capdidats a Capgròs de l'Any de Terrassa Arnau Fort
Els joves fidels es preparen per a la visita de Lleó XIV Alejandro García
Ajuntament i Igualtat enceten una nova taula bilateral per tractar els casos de violència masclista més complexos Aketza Martín
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau: “La visita del Papa ja és un missatge de pau i esperança” Arnau Fort
El Drac de Terrassa farà història recorrent tots els barris de la ciutat per celebrar el seu 45è aniversari Joan Muñoz

Publicat el 10 de febrer de 2020 a les 11:33

La despoblació, l'envelliment, la manca d'infraestructures i equipaments, la paradoxa de dependre de diverses administracions, la manca d'habitatge per llogar o comprar a preus raonables i, sobretot, la sensació d'abandonament , són els principals problemes que tenen els 337 micropobles que hi ha a Catalunya.

Així ho conclou l'estudi "Hamlets. Immigració i desenvolupament sostenible en micropobles", dirigit pel geògraf de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Ricard Morén-Alegret, que durant dos anys ha explorat 208 dels 337 pobles que tenen menys de 500 habitants a Catalunya per identificar l'arribada i assentament d'immigrants en aquestes petites localitats.

"La sostenibilitat dels micropobles, els que tenen menys de 500 habitants, està amenaçada, entre d'altres factors, per la despoblació, mentre persones que han migrat o amb projectes busquen on viure", diuen els autors de l'estudi, Morén-Alegret, Francesc Romagosa i Cristóbal Mendoza (UAB).

El treball, finançat pel programa RecerCaixa de la Fundació La Caixa, també conclou que l'envelliment i la despoblació fan d'aquests territoris, la majoria rurals, vulnerables a perills com incendis forestals, inundacions o especulació descontrolada.

Morén-Alegret ha destacat que en els micropobles catalans, tot i que ocupen un 35% de la superfície de Catalunya, només viu el 2% de la població.

La hipòtesi principal de l'estudi, que ha comptat amb el suport de l'Associació de Micropobles de Catalunya, l'Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, el Conselh Generau d'Aran i el Consorci Gal Alt Urgell-Cerdanya, és que la immigració, internacional i interna, "té potencial per contribuir socialment, econòmicament, mediambientalment i culturalment al desenvolupament sostenible de molts micropobles", ha explicat el geògraf.

L'estudi ha quantificat en 337 els micropobles que hi ha a Catalunya distribuïts en 35 comarques i destaca que l'Alt Empordà és on n'hi ha més, amb 29, seguida de Berguedà (21), el Priorat (20) i Osona (19).