Les dones del món rural reivindiquen el paper que duen a terme i denuncien la desigualtat que pateixen respecte als homes. Amb aquest objectiu, Vacarisses va acollir dimarts passat un congrés per posar en comú situacions i experiències, i crear les bases per a l’impuls d’una Agenda de Dones del Món Rural. L’objectiu és incidir en la presa de decisions polítiques al sector primari i combatre dificultats específiques que afecten el col·lectiu, com l’accés als recursos, la representació institucional, el reconeixement del treball de cures o la participació en els espais de decisió. Les dones del món rural es reivindiquen com el pal de paller de les explotacions al llarg dels segles i denuncien una invisibilització històrica.
El Casal de Cultura de Vacarisses va acollir dimarts passat la primera edició del Congrés de dones del món rural, que va reunir una setantena de persones per radiografiar la seva situació i establir un full de ruta a seguir. La proposta vol observar com s’actua en l’àmbit internacional, amb l’exemple de la Red de Fondos Ambientales de Latinoamérica y el Caribe (RedLac), i que, entre altres aspectes, treballa perquè les dones rurals tinguin un tracte digne per la seva feina.
Amb la mirada posada a Catalunya, i concretament l’àmbit de Barcelona, el congrés va fer una mirada àmplia al paper de la dona rural, des del mar fins al bosc, així com les iniciatives polítiques que s’estan duent a terme des de l’administració. Tot plegat ha de desembocar en un espai de reflexió i debat que permeti traçar una Agenda de Dones del Món Rural.
L’objectiu és abordar les necessitats específiques sobre la manca de comunicació, el despoblament o el relleu generacional, entre d’altres, i que la Diputació tingui un decàleg amb una priorització de necessitats del sector. “Cal ser conscients que les dones també són propietàries de terrenys, propietàries de boscos, però no estan en les primeres files de les associacions de l’àmbit”, va afegir Clara Dachs, tècnica de la Secció d’Innovació i Transversalitat de Gènere Interseccional de la Diputació de Barcelona, que assenyala que cal treballar des dels municipis per donar resposta a les seves necessitats, com ara que hi hagi espais de cures públics.
Una de les dones que participa d’aquest debat és Carme Plana, actual presidenta de Ramaderes de Catalunya i dona implicada en diversos moviments per reivindicar el talent femení en el sector primari. “És un món molt masculinitzat, però estem trencant estereotips i el sostre de vidre”, es va felicitar. Dachs comparteix aquesta visió, posant en relleu que totes les organitzacions vinculades amb l’àmbit del sector primari o de l’àmbit de la ruralitat estan encapçalades principalment per homes: “S’invisibilitza que hi ha moltes dones que també estan treballant al sector, que també són propietàries de masos o de terrenys”.
Segons dades del sector, només el 22% de la superfície agropecuària a Catalunya està en mans de dones. A més, en la majoria de casos es tracta d’explotacions petites. A més, en els espais de poder, la presència de dones és del tot testimonial i només un 3% de les associacions o cooperatives agràries estan presidides per dones.
