Les consideracions i el reconeixement a l’empremta d’Alexandre de Riquer a Terrassa es continuen expandint més enllà de la Fira Modernista. L’esdeveniment d’enguany, celebrat el maig passat, estava dedicat al cèlebre pintor, però la reivindicació de la seva figura es manté en una exposició sobre l’artista que romandrà fins el 28 de febrer del 2027 al Castell Cartoixa de Vallparadís.
Sembla una opció atractiva per a l’estiu passar-se per l’equipament museístic ubicat al carrer de Salmerón i, entre altres reclams permanents, contemplar “Alexandre de Riquer i la configuració del modernisme local”, una mostra que no sols presenta obres del mestre i coetanis nostrats sinó que posa èmfasi en el context històric i en la influència de De Riquer al moviment modernista present en aquella Terrassa del canvi de segle, una ciutat amb una activitat industrial en creixement i ben connectada amb Barcelona a través del ferrocarril; una vila que vivia un moment d’efervescència cultural amb intensa activitat d’entitats recratives nascudes a mitjans del segle XIX, com era el cas del Casino Tarrasense (popularment conegut com el Casino dels Senyors), el Casino dels Artesans i el Cercle Egarenc o Casino dels Artistes. La presentació de la mostra parla d’una Terrassa que experimentava “una etapa daurada”, plena de tertúlies, associacions artístiques, corals i projectes educatius. Tant era així, que Eugeni d’Ors l’anomenava “La nova Atenes”.
Puixança cultural
Era la Terrassa amb puixança cultural impulsada per artífexs com Joaquim Vancells, els germans Viver, Francesc Pi de la Serra, Antoni Badrinas o Rafael Benet. A la mostra es pot veure una fotografia de Vancells a l’estudi d’Alexandre de Riquer. Tots dos estaven vinculats per una profunda amistat que portà a De Riquer a participar activament en la vida cultural de Terrassa i a intervenir en projectes locals. Ell va ser qui va introduir a la ciutat el modernisme d’estètica decorativista i el seu característic estil simbòlic.
La instal·lació repassa els vincles de l’artista amb creadors terrassencs
Seves van ser les pintures del saló de sessions de l’Institut Industrial (1901-1903), tres panells conservats actualment a la Casa Alegre de Sagrera. A l’exposició del Castell Cartoixa n’hi ha una reproducció. Seva, d’Alexandre de Riquer, és la placa honorífica en bronze situada a la façana de la Casa Alegre (1908), un relleu que és la darrera obra coneguda de De Riquer a Terrassa.
- Part de la instal·lació al Castell Cartoixa de Vallparadís
- Alberto Tallón
A més dels plafons explicatius, la mostra exposa 29 obres artístiques, nou de les quals del protagonista: dos olis (un sobre fusta, l’altre sobre tela), dos cartells, quatre ex libris i un projecte de ventall en un dibuix sobre paper. La resta del recorregut ofereix treballs, amb especial protagonisme de paisatges, de Vancells, Rafael Benet, Antoni Badrinas, Josep Armengol (dues escultures), Pere Viver, Francesc Pi de la Serra Mata de la Barata, Joaquim Torres-García, Teresa Romero Domingo, Joan Llimona, Laureà Barrau i Josep Llimona. La mostra comprèn imatges de la Terrassa d’inicis del segle XX i referències a visites il·lustres com la de Joan Maragall el 15 de maig del 1904, al primer l’Aplec de Sant Llorenç.
Apunts biogràfics
Alexandre de Riquer i Inglada (Calaf, 1856-Palma de Mallorca, 1920) va néixer en el si d’una família benestant. Martí de Riquer, membre de la noblesa rural, tradicionalista, era un defensor i dirigent de la causa carlina. Elisa, la mare, de família liberal, procedia d’una nissaga d’artistes. El futur pintor va estudiar al col·legi de Besiers (França), on el seu pare vivia exiliat. De ben jove ja demostrava aptituds per a la pintura, i també inclinacions carlines que, com en el cas del progenitor, van provocar el seu exili. Un indult va propiciar el seu retorn a Barcelona l’any 1874.
La Terrassa de Vancells gaudia de gran efervescència cultural a principis del segle XX
De Riquer es va matricular a l’Escola Llotja de Barcelona, on va estudiar amb mestres com Tomàs Padró, Antoni Caba i Claudi Lorenzale. Amb el seu casament, l’any 1885, amb Dolors Palau González de Quijano, membre d’una família fortament arrelada a les altes esferes culturals de Catalunya, es va endinsar en cercles intel·lectuals. Els seus viatges a Anglaterra el van posar en contacte amb àmbits culturals anglosaxons i en el descobriment dels prerafaelites i el moviment de les Arts & Crafts, que van adquirir una notable influència en l’estil d’aquest artista polifacètic, pintor, decorador, dissenyador de mobles, col·leccionista i il·lustrador. En definitiva, d’un dels grans creadors del modernisme català que va deixar empremta a Terrassa.
- La mostra romandrà oberta fins el 28 de febrer del 2027
- Alberto Tallón
Propostes didàctiques
La sala expositiva inclou un espai amb diverses propostes didàctiques. Una consisteix a recrear (o repensar) el plafó pintat per Alexandre de Riquer a l’Institut Industrial, actualment exposat a la Casa Alegre de Sagrera, però amb una reproducció a la mostra instal·lada al Castell Cartoixa de Vallparadís. El públic trobarà teles, corones de flors i elements de fusta. La idea és fer-se una fotografia i compartir-la a l’Instagram del Museu de Terrassa, usant l’etiqueta #muses. Les altres dues activitats proposades són muntar puzles de cartells o exlibris i pintar uns cartells o exlibris que els autors es poden endur a casa.
