El tiquet de la tornada a l’escola: 550 euros de mitjana

La tornada a l’escola arriba cada setembre amb una nova llista de despeses per a les famílies i, com cada any, toca mirar-se la butxaca. Llibres, material escolar, roba, calçat, motxilles o uniformes obliguen a passar per caixa abans que comenci el curs, en una inversió mitjana que es d’uns 550 euros segons l’informe anual de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). 

A Catalunya les persones consultades l’informe de l’OCU es preveuen gastar al voltant de 300 euros en llibres i material escolar, durant aquesta setmana. És la gran inversió inicial del curs, però la despesa es multiplica gairebé per 9 fins a arribar als 2.500 euros aproximats, que són els que es calcula que inverteixen les famílies durant tot el curs escolar, de setembre a juny. 

“Cal diferenciar entre la despesa d’entrada, concentrada en les setmanes prèvies a l’inici de curs, i la despesa recurrent, que es manté durant la resta de mesos”, assenyala l’economista terrassenc, Gabriel Izard. Les primeres inversions farien referència sobretot a la compra de llibres, material escolar i roba, mentre en el segon grup hi entren, entre d’altres, el menjador escolar, el transport o les activitats extraescolars, de manera que el cost de l’escolarització va molt més enllà de la factura inicial del setembre.

La factura mitjana, desglossada

Segons les dades de l’OCU, els llibres representen una de les majors despeses mitjanes per a la tornada a l’escola del setembre amb 192 euros, mentre que el material escolar ronda els 90 euros. A aquesta factura s’hi afegeix l’altre gran esforç econòmic, els 224 euros de mitjana en roba i calçat, una partida que inclou tant la roba habitual com l’uniforme o el xandall en aquells centres on són necessaris. 

Les aportacions a l’AMPA o a associacions equivalents suposen uns 43 euros més. En conjunt, equipar un alumne per començar el curs s’acosta als 550 euros, sense comptar altres possibles desemborsaments, com ara la compra d’una tauleta o un ordinador.

A Terrassa, segons famílies consultades a peu de carrer, la despesa per a aquest setembre se situa en una forquilla mitjana d’entre 200 i 300 euros. Algunes expliquen que les ajudes per a l’adquisició de llibres i material escolar -com el Val Escolar de 60 euros per alumne o les iniciatives de reciclatge d’alguns centres- els permeten alleugerir una mica aquesta factura inicial.

Variacions segons l’edat

No totes les famílies afronten la mateixa despesa escolar. Segons l’OCU,  al curs que comença, el segon cicle d’Educació Infantil és l’etapa que surt més cara, amb una despesa mitjana de 2.597 euros per alumne. La segueixen Primària, amb 2.355 euros, Batxillerat, amb 2.350, Formació Professional, amb 2.293, i, finalment, l’ESO, amb 2.216 euros.

La diferència entre etapes s’explica, entre altres factors, pels serveis que utilitzen més habitualment els alumnes. A Infantil i Primària, per exemple, les despeses de menjador i activitats extraescolars tenen un pes més important, mentre que el consum de determinats serveis tendeix a canviar a mesura que els alumnes es fan grans.

Però si hi ha un factor que marca especialment la diferència és el tipus de centre. L’ensenyament públic és, amb molta diferència, l’opció més econòmica: l’OCU calcula una despesa anual mitjana de 1.294 euros per alumne, davant dels 3.450 euros dels centres concertats i els 8.761 euros dels privats. Això significa que escolaritzar un fill en un concertat costa, de mitjana, 2.156 euros més l’any que fer-ho en un públic, mentre que la diferència amb un privat arriba als 7.467 euros.

La inflació, una variable a posteriori

La tornada a l’escola arriba aquest setembre en un context d’inflació més elevada. L’IPC ha pujat fins al 4,3% interanual a l’agost, el nivell més alt en més de tres anys, principalment per l’encariment dels combustibles. Izard, però, diu que les famílies encara no perceben plenament aquest augment dels preus. Explica que l’impacte es notarà més a mesura que avanci el mes perquè “fa factura no ve el dia que ha pujat, sinó que ve al final de mes”.

Així, l’economista preveu que la pressió sobre les economies familiars sigui més evident a finals de setembre, quan a la despesa inicial de la tornada a l’escola s’hi sumin el combustible, els rebuts i les despeses recurrents del curs. Per això, més que canviar radicalment els hàbits de consum, considera que les famílies “reordenen prioritats al setembre”. 

Com ho viuen els terrassencs?

Ilde Rojas

Les grans despeses són en llibres pel seu fill de 7 anys, i bates i roba per a la petita de 4. “Les setmanes abans ja estalviem, sempre ho tenim en ment”. Calcula que, amb cada criatura inverteixen 100 euros, perquè “del total de sis llibres, només n’hem hagut de comprar dos, hem reaprofitat els altres. I a part, fem servir el Val Escolar”. 

Lourdes Vaquero

“Suposa un esforç, perquè entre llibres, materials, roba...” El gran comença primer d’ESO, i el petit, quart de primària, i així van fent: “Pel gran, acostumen a ser els llibres i el xandall nou, pel petit mirem de reaprofitar com podem”. En llibres s’han gastat 500 euros entre els dos, i just sortien de comprar material, per un preu de 170 euros. 

Adrià Sanz

Amb dues filles, i dues més de la seva parella, reconeix que “sempre és un esforç el setembre amb la tornada a l’escola”. Ho resumeix dient que “és cosa de paciència i molta feina”. I en una casa amb quatre nenes, diu, “tot es reaprofita, sobretot roba, perquè són d’edats molt seguides. Però en material acabem comprant molt”.

Nerea López

Fan un esforç, diu, “molt gran”, perquè “el cost dels llibres és una barbaritat”. La seva filla comença segon de primària, i explica que “tot i ser així de petita, hem de fer una inversió d’uns 300 euros”. Ara bé, tenen estratègies com “comprar els xandalls de l’escola unes talles més gran perquè durin més anys”.

Estela Muñoz

Es mostra agraïda pel Val Escolar perquè “hem fet una llista de què necessitem, i ens fa falta”. Tot i això, reconeix que és una gran despesa “havent de pagar-ho tot, encara que sigui digital, quan avui en dia tot és digital”. Els de lectura, però, aprofita per reutilitzar-los per mitjà d’una iniciativa de l’escola. “I a casa, també ho fem amb les motxilles”.

Jordi Morador

Té dos fills de 12 i 17 anys respectivament, i precisament procedia a comprar material escolar. “Veurem ara, com de fort suposa aquest esforç”. Com de costum, les principals inversions són en llibres i material, tot i que “a l’escola tenim opcions de reaprofitament de llibres”. També opta pel Val Escolar i, així i tot, la seva despesa puja a uns 100 euros aproximadament.