La majoria dels egarencs que fan les maletes tenen un objectiu clar: la cerca d’oportunitats laborals. Alguns han marxat mentre estudiaven gràcies a beques, altres ho han fet després. Sobretot a països d’Europa, pioners en els sectors relacionats amb la ciència i la investigació, però no només. També n’hi ha que han perseguit altres somnis com l’emprenedoria o l’èxit esportiu.
La microbiòloga Tíscar Graells va arribar a Suècia fa deu anys amb la intenció de realitzar un doctorat a Uppsala. Tot i que inicialment es tractava d’una estada temporal, va establir-s’hi. Ara, treballa com a postdoctoranda a l’Institut Karolinska, un dels centres de recerca mèdica més prestigiosos del món. Graells destaca que Suècia ofereix un entorn molt favorable per al desenvolupament científic i d’investigació mèdica, amb una forta aposta per la recerca i la innovació. Segons ella, “la ciència està molt ben valorada” al país escandinau. “Al fred t’hi acabes acostumant, potser el fet que hi hagi tants mesos de foscor és més difícil”, admet.
Des de Tòquio, Òscar Salmerón diu que “mai se sap” si tornarà a Catalunya. “Ara mateix, el sector del vi està força malament, perquè l’euro està molt car i el ien molt barat”, comenta. Per això, també es dedica a fer càterings i el mes que ve treballarà a l’Expo d’Osaka. Del Japó, destaca sobretot “la seguretat”. “Estic a Tòquio, però el meu districte és una mica com anar pel carrer i encara saludar els veïns, i això també m’agrada”, afirma.
Les oportunitats d’estudiar a l’estranger i quedar-s’hi posteriorment són un dels principals factors que impulsen l’emigració. Per exemple, Irene López va obtenir una beca esportiva que li ha permès combinar els estudis amb el tennis. “Ara el meu període com a estudiant s’ha acabat, però la meva idea és aprofitar l’experiència quedant-me un any més com a entrenadora de tennis, que és la meva professió”, assenyala.
La raó de la marxa de Pau Cunill és purament esportiva i, com a tal, no s’atreveix a fer pronòstics de futur. “És millor viure el moment”, apunta. Tanmateix, ha pogut observar que “l’economia belga és més potent que la catalana” i no ha experimentat un xoc cultural fort, ja que “al cap i a la fi és Europa”. Allà on es troba es parla flamenc, però admet que el club fa un esforç per integrar tothom en anglès. Tanmateix, “quan ets fora, a vegades notes que et perds coses dels amics, tens la família lluny”, valora Cunill. Alhora que afirma que “marxar a l’estranger et suposa nous estímuls, aprens a viure més el moment”, una experiència que la majoria dels entrevistats recomana.
Per edats
Per grups d’edat, els catalans de 15 a 64 anys són el grup majoritari d’emigrants, amb un 67,2%, i les persones menors de 15 anys representen el 18,4%. Els majors de 64 suposen el 14,3%
Òscar Salmerón, Japó: "És molt segur, si perds la cartera, no has de patir"
El sommelier va començar la seva trajectòria professional en el món del vi a Catalunya. Apassionat per la gastronomia japonesa, va decidir aprendre l’idioma i, finalment, va fer les maletes al Japó amb un visat d’estudiant. Va fundar Romea Wines i importa al Japó vins catalans. Actualment, viu a Tòquio, està casat amb una japonesa i tenen un fill. Destaca que “et sents molt segur, si et cau la cartera al carrer, no has de patir”. De casa, troba a faltar família i amics.
- Òscar Salmerón
Irene López, Estats Units: "Ha estat la millor decisió de la meva vida"
La decisió de marxar als Estats Units va estar marcada per una oportunitat esportiva. Va aconseguir una beca a Florida combinant els estudis amb la seva carrera tennística professional. “Ha estat la millor decisió de la meva vida”, assegura. Juga per un equip universitari amb noies d’arreu. “Una de les coses que més valoro d’aquí són les oportunitats laborals; sempre hi ha oportunitats, es fàcil créixer i que et valorin pel que realment destaques”, apunta.
- Irene López
Tíscar Graells , Suècia: "Donen més importància a la investigació mèdica"
Va fer les pràctiques al CatLab i va estar treballant un temps en el departament de Microbiologia d’aquesta entitat fins que, gràcies a una beca, va fer una estada a la Universitat d’Uppsala, a Suècia. Va acabar el doctorat i s’hi ha quedat. “Es dona molta més importància a la investigació mèdica”, ressenya. No pensa en tornar, però admet que “els pares es fan grans” i ho faria si calgués. “De moment, si no hi ha res, espero seguir la meva carrera a Suècia”, sosté.
- Tíscar Graells
Pau Cunill, Bèlgica: "El club està acostumat als fitxatges, han estat molt oberts"
El jugador d’hoquei sobre herba Pau Cunill milita des d’aquest inici de temporada al Royal Herakles, un club belga situat a Lier, prop d’Anvers. Tot i que la societat belga pot semblar més reservada, Cunill destaca la bona acollida que ha rebut: “El club està molt acostumat als fitxatges i sempre han estat molt oberts”. Compagina la carrera esportiva amb el teletreball per a l’empresa del seu pare a Catalunya, i explica que de moment no ha necessitat aprendre el flamenc.
- Pau Cunill
