La competència esportiva entre homes i dones no ha estat habitual al llarg de la història. Les diferències físiques entre gèneres ha separat els dos sexes en les competicions, amb algunes excepcions. Durant segles, l’esport ha estat predominantment masculí i en alguns països, fins i tot, la seva pràctica estava prohibida o limitada a les dones. Per exemple, en els primers Jocs Olímpics (1896) a Atenes no es contemplaven les competicions femenines. Malgrat la seva incorporació progressiva al calendari olímpic, les proves femenines van ser durant dècades molt inferiors a les masculines. Si en els Jocs Olímpics del 1900 a París les dones representaven un dos per cent, aproximadament, dels participants, en els de 2024 també a la capital francesa es va assolir, per primer cop, una participació pràcticament paritària.
Històricament, les competicions femenines han tingut un menor reconeixement institucional i mediàtic que les masculines. Però la tendència ha millorat de forma molt significativa en els darrers temps. I l’atenció cap a l’esport femení també ha obert les portes a les modalitats mixtes, on homes i dones competeixen en el mateix marc. Aquestes competicions han anat guanyant pes i interès i la seva incorporació al calendari sembla imparable gràcies a l’atractiu que tenen per l’espectador i al factor innovador que suposen.
De fet, als Jocs Olímpics de Los Angeles 2028 hi haurà més proves mixtes que mai en el seu programa. El Comitè Olímpic Internacional manté, respecte a París 2024, el relleu de 4x400 metres en atletisme i el de 4x100 estils en natació. També hi haurà concurs mixt de tir amb arc recurvat i torneigs mixtes de tennis, tennis taula i bàdminton en la modalitat de dobles. Es mantenen les proves mixtes de vela, tir i judo que ja formaven part del programa olímpic.
“La modalitat del relleu mixt m’agrada com a entrenador i als nedadors i nedadores també. És una motivació”, explica l’entrenador de l’equip de natació del CN Terrassa, Raúl Navalón. “L’únic problema és que per els que tenen un calendari de proves molt ampli, nedar més relleus suposa un esforç. Cal gestionar-ho”. De fet, en el pròxim Campionat d’Espanya d’hivern s’han suprimit els relleus per sexe i es mantenen els mixtos per no carregar tant el calendari. “Com a espectacle és una modalitat atractiva. I als entrenadors ens obre moltes opcions pel que fa a estratègia. Les curses són força imprevisibles”.
Pel que fa a les noves modalitats mixtes que formaran part del programa de Los Angeles, destaquen aquestes: golf per equips; relleu 4x100 metres d’atletisme; gimnàstica artística; tennis taula (competició per equips); tir amb arc compost; i rem costaner. Per contra, desapareix el relleu mixt de marxa atlètica que va debutar a París i que es va disputar sobre la distància de marató.
- El relleu de 4x100 estils del CN Terrassa en el Campionat d`Espanya
- CN Terrassa
Olímpica a París
En aquesta prova va competir a la capital francesa la terrassenca Cristina Montesinos, que va formar parella amb Miguel Ángel López, finalitzant en la novena posició de la taula classificatòria. Cada component de l’equip va fer dos relleus: 11,45 i 10 quilòmetres els homes i 10 i 10,745 les dones.
Aquest relleu va tenir coses bones i dolentes”, comenta la marxadora local. “Per una banda, les dones vam tenir una prova més en el programa olímpic, ja que només en teníem una, la de 20 quilòmetres, per dues els homes. Com a marxadora, m’hagués agradat més tenir els 20 i els 50 quilòmetres. En els pròxims Jocs no hi és el relleu mixt, perquè es deia que es faria una edició olímpica sí i una altra no. Però un cop fora del programa ja veurem què passarà”.
Montesinos admet que li agrada competir en un equip mixt. “Genera més expectació i ens dona més visibilitat a les dones”. Com a experiència personal, diu que va ser extraordinària. “Normalment, estem acostumats a donar-ho tot per nosaltres i tenir la responsabilitat de fer-ho bé pel teu company et dona molta força. És emocionant i esgotador alhora perquè mentalment la prova es fa molt llarga. Has d’estar concentrat en tot moment, no només quan corres sinó també quan ho fa el teu company. I formar equip amb algú a qui admires és molt estimulant. Per mi, el Miguel Ángel López és un ídol i un amic. Formant equip sents que el que has fet ha estat de forma conjunta i que ho has donat tot per la selecció”.
Pel que fa als Jocs Olímpics d’hivern, també el seu programa compta amb un bon nombre de proves mixtes. El cúrling, per exemple, té una modalitat d’equips formats per una dona i un home, mentre que el relleu de biatló contempla la presència masculina i femenina en el mateix equip. El patinatge artístic per parelles és un clàssic, mentre que hi ha la modalitat mixta en salt d’esquí per equips, en esquí acrobàtic o en snowboard cross. Als Jocs Olímpics d’Hivern de Milà-Cortina 2026 es va estrenar el skeleton per equips mixt i l’esquí de muntanya.
- Llorenç Álvarez, a la dreta, amb l`equip de xou petit del Cunit
Però fora de l’univers olímpic, trobem esports on la participació d’homes i dones coincideix en el mateix marc competitiu. El patinatge és un dels més destacats en la modalitat de parelles. I els grups de xou estan formats per homes i dones sense distinció. El terrassenc Llorenç Álvarez és un dels especialistes més destacats internacionalment. En el capítol individual ha estat campió mundial i europeu en la modalitat de Solo Dance, títols que ha repetit en xous petits. “És molt interesant compartir l’esport amb els diferents gèneres”, explica. “En un equip masculí aportem força, potència i energia. I en un grup mixt hi ha una part de plasticitat, flexibilitat i estètica que costa molt trobar en equips de nois.”
En tot cas, Llorenç Álvarez admet que prefereix la competició en solitari. “M’ha estat més fàcil compaginar la meva vida de forma individual. Tinc més capacitat d’esprémer-me al màxim i si guanyo que sigui per tot el que he invertit i si perdo per totes les errades que hagi fet jo”.
La natació artística, un esport tradicionalment femení, ha obert les portes als homes i Espanya ha comptat amb Dennis González com a component de l’equip que ha assolit notables èxits internacionals en els darrers anys. I en golf, algunes proves del circuit internacional també mantenen la fórmula d’una classificació única per a homes i dones. L’hípica és un dels pocs esports olímpics en el qual homes i dones competeixen directament en les mateixes proves, amb les mateixes regles i en la mateixa classificació.
- Berta Abellán participa als Campionats d' Espanya i de França en categoria oberta
La terrassenca Berta Abellán, campiona del món de trial en categoria femenina, té experiència a participar en campionats oberts en els quals prenen part homes i dones. Ho fa en el Campionat d’Espanya i també en el Campionat de França. El seu propòsit és millorar el nivell competitiu de cara al Mundial, la competició més important de la temporada i en el qual les classificacions sí que són per sexe. “Competir en una categoria mixta m’aporta moltíssim”, significa la pilot egarenca. “És un entrenament, un aprenentatge més. I amb una motivació extra perquè sempre tens l’esperança que guanyaré algun. Sembla que físicament els homes hagin de ser més forts i millors i no és així. El trial és un esport tan tècnic i mental que tenim la capacitat de guanyar-los”.
Abellán, però, admet que aquest escenari en un Mundial no és realista actualment. “Seria molt difícil arribar al nivell dels homes en un Mundial. Seria capaç de fer alguna prova en Trial 2, però no ara mateix perquè el nivell és força diferent. En tot cas, està molt bé fer campionats nacionals perquè això em fa pujar de nivell”.
Un esport amb ADN mixt
Un esportt molt arrelat a Terrassa i que té un component mixt indiscutible és el korfbal. Els equips estan formats per vuit components, quatre homes i quatre dones. Es juga en una pista rectangular dividida en dues zones i cada equip té jugadors d’atac i de defensa. L’objectiu és fer entar una pilota en una cistella elevada sense tauler. No es pot córrer ni botar mentre es té la pilota; cal passar-la als companys. Els homes només poden defensar homes i les dones només poden defensar dones.
- El Terrassa Vallparadís és el campió de la Lliga Catalana de korfbal
“El fet de ser mixte va amb l’ADN del korfbal”, diu Miguel Ángel Tobaruela, un dels històrics d’aquest esport a la ciutat. Ha estat jugador del Terrassa Vallparadís KC, entrenador durant quinze anys en diferents etapes (deixa el càrrec ara després de guanyar la Lliga Catalana per ocupar-se de tasques de promoció a la Federació Catalana) i seleccionador català. “Va amb la nostra forma de ser. Parlem d’un esport familiar que permet compartir l’activitat fins a arribar al màxim nivell. I un espai d’oci comú per a nois i noies. Sempre hem vist com una cosa normal competir junts per un objectiu comú. Ho vivim amb tota normalitat”.
Tobaruela admet que l’equilibri competitiu entre els components masculins i femenins és molt important. “Els bons equips sempre tenen un equilibri en aquest sentit. Si les noies són potents tens més nivell”. I considera que el korfbal ha estat penalitzat per les administracions. “L’esport femení ha viscut un moment d’expansió i ha rebut moltes subvencions. Nosaltres hem quedat relegats malgrat que la dona ha estat incorporada en tot moment” .
