El dia que el Sol es va esborrar a Terrassa: "Val la pena viure aquesta experiència"

L'any 1999, el Marc Omedes tenia 8 anys. A classe els van parlar d'astronomia. El professor els va explicar que l'any 2026, a Catalunya es veuria un eclipsi de Sol. Faltaven encara 27 anys i al Marc li quedava molt lluny. Aquest dimecres va arribar el moment, el 12 d'agost del 2026. Amb el pas dels anys, el Marc va anar adquirint interès per l'astronomia, mirant l'univers, les seves estrelles i els seus planetes. Aquest vespre, a l'Anella Verda, a la confluència dels camins del camí vell de Can Carbonell i del camí de l'Escaiol, era un dels centenars de terrassencs que han sortit al carrer per assistir en directe al fenomen de l'eclipsi. "Tot això és molt especial per a mi. Portava anys esperant-ho. Mai no havíem tingut un eclipsi tan a prop", explicava.

 

 

A partir de les set del vespre, els voltants de l'avinguda de la Lacetània i del Parc de les Nacions Unides s'ha anat omplint de famílies senceres. Molts anaven equipats amb taules i cadires i buscaven un lloc més o menys elevat per a la contemplació de l'eclipsi. Ningú no s'havia oblidat de les ulleres. Pocs minuts després de les 19.30, les primeres veus advertien; "Això ja comença". La Lluna començava a mossegar el Sol. Un parell de cotxes de policies passava per la zona i un helicòpter sobrevolava l'espai aeri. Els terrassencs es van concentrar també en  altres espais de la ciutat, com la Muntanyeta de Can Boada o la zona de Parc Vallès, on hi havia zones amb una bona visibilitat cap a ponent.

La gent no fixava la mirada en l'astre només que de tant en tant, amb cert temor. Comentaven la jugada entre ells. S'arrengleraven pels marges dels camps, com si fugissin de l'asfalt o esperessin l'inici d'un macroconcert d'estiu, molts d'ells amb begudes i alguna cosa per a picar. 

Avançava l'eclipsi i també els comentaris entre la concurrència. Des dels pisos del Pla del Bon Aire, diversos observadors seguien l'enfosquiment en ple dia. No era total, només del 99,72%, però la majoria ja en tenia prou. Una nena menuda mirava a terra, es posava les ulleres, fixava la vista en el Sol i tornava a mirar a terra abans de treure-se-les. Exactament com havien explicat a la televisió.

Molts se sorprenien de com de fosc es veia el Sol a través dels vidres protectors. Una parella de joves avançava pel camí amb un gos negre, que assajava un parell de lladrucs. Potser ha notat alguna cosa, deien. Una altra parella compartia les ulleres. Alguns dels cotxes que anaven cap a la B-40 feien sonar el clàxon, com si algun equip hagués guanyat algun títol.

Més fred i menys llum

De sobte, cada vegada feia més fred. L'eclipsi avançava i la llum es tornava tènue, banyant els camps i les primeres llums de la ciutat.

Una noia seguia l'eclipsi fent una videotrucada amb la seva família, que era a la platja. "L'Alfredo no ha volgut venir. Ha abaixat totes les persianes i s'ha quedat a casa. Li feia por", comentava. Pel costat, un parell d'aficionats al "runing" enfilaven cap al Parc Natural, aliens a l'expectació generada entre la ciutadania.

Entre la munió de gent sorprenia la figura de Jordi Bondia, un aficionat a l'astronomia, que duia un telescopi. "He posat uns filtres massa negres i ara no veig res", es lamentava.

A les 20.29, un sonor aplaudiment. S'havia arribat a la totalitat de l'eclipsi. Nora El Maik, que havia contemplat l'espectacle des d'una posició elevada, comentava: "M'ho esperava més curt i més intens. La veritat és que ha durat molta estona. Però val la pena viure aquesta experiència". La gent començava a passar camí avall, cap a casa. "Tampoc ha estat tan espectacular. Jo m'imaginava una cosa així més paranoica", es lamentava una dona.

Jorge Pérez Gallego: “Les condicions van ser bones”

L’astrofísic terrassenc Jorge Pérez Gallego, resident als Estats Units, va seguir l’eclipsi des de Palència com a coordinador d’un projecte de l’Institut d’Astrofísica de les Canàries. Observarà l’eclipsi del 2 d’agost del 2027, mitjançant una xarxa coordinada de telescopis operats per astrònoms, voluntaris, docents i estudiants. 

L’egarenc ha pogut extreure dades positives de l’eclipsi de dimecres. “Les imatges són força nítides. El Sol es trobava molt baix a l’horitzó, però les condicions d’observació van ser bones. Més enllà de la ciència, l’eclipsi va representar una oportunitat única per a molta gent de gaudir directament de la totalitat. És un dels fenòmens naturals més meravellosos que existeixen”. 

I afegeix: “Per la seva llarga durada, al voltant de sis minuts, l’eclipsi de l’any vinent és ideal per  a experiments científics com el nostre, que se centren a estudiar la corona solar durant la totalitat. La corona solar només és visible des de la Terra durant un eclipsi solar total. Estudiar la corona és fonamental per entendre millor el Sol i minimitzar l’impacte que les tempestes solars poden tenir en la nostra infraestructura espacial i fins i tot en la xarxa elèctrica terrestre”.

Respecte unànime dels consells de protecció

Les autoritats havien advertit des de feia dies de les mesures que calia observar per poder veure l’eclipsi amb seguretat. Tot i la seva espectacularitat, un eclipsi solar total és un fenomen que cal contemplar amb la màxima precaució. Només durant la fase de totalitat, el moment més esperat, en què el cel va quedar completament enfosquit i el Sol íntegrament ocultat per la Lluna, es va observar l’eclipsi a ull nu des del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el terç sud de Lleida. A Terrassa, la totalitat no va existir, de manera que ningú no es va treure les ulleres en cap moment. La majoria d’espectadors va fer una observació responsable, no allargant massa el temps d’observació tot i dur les ulleres posades. 

Intentant capturar l’eclipsi a través dels telèfons mòbils

La proliferació dels telèfons mòbils ens ha dut a convertir-nos en fotògrafs constants de la nostra vida. Deixem constància dels llocs que visitem, els plats que mengem i fins i tot dels espectacles que gaudim. No era estrany pensar que moltes persones voldrien guardar un record per a la posteritat i fotografiar l’eclipsi, així com penjar les millors fotografies a Instagram i a altres xarxes socials. Només els que anaven més preparats se’n van sortir. I és que, fotografiar un eclipsi no té res a veure amb fer una foto d’una posta de sol.  Cal certa preparació, conèixer les limitacions de les càmeres i, sobretot, adoptar les mesures de seguretat adequades, especialment pel que fa als filtres que cal emprar. Molts, però, en van tenir prou amb una foto d’emergència.