L'any 1999, el Marc Omedes tenia 8 anys. A classe els van parlar d'astronomia. El professor els va explicar que l'any 2026, a Catalunya es veuria un eclipsi de Sol. Faltaven encara 27 anys i al Marc li quedava encara molt lluny. Aquest dimecres va arribar el moment, el 12 d'agost del 2026. Amb el pas dels anys, el Marc va anar adquirint interès per l'astronomia, mirant l'univers, les seves estrelles i els seus planetes. Aquest vespre, a l'Anella Verda, a la confluència dels camins del camí vell de Can Carbonell i del camí de l'Escaiol, era un dels centenars de terrassencs que han sortit al carrer per assistir en directe al fenomen de l'eclipsi. "Tot això és molt especial per a mi. Portava anys esperant-ho. Mai no n'havíem tingut un eclipsi tan a prop", explicava.
A partir de les set del vespre, els voltants de l'avinguda de la Lacetània i del Parc de les Nacions Unides s'ha anat omplint de famílies senceres. Molts anaven equipats amb taules i cadires i buscaven un lloc més o menys elevat per a la contemplació de l'eclipsi. Ningú no s'havia oblidat de les ulleres. Pocs minuts després de les 19.30, les primeres veus advertien; "Això ja comença". La Lluna començava a mossegar el Sol. Un parell de cotxes de policies passava per la zona i un helicòpter sobrevolava l'espai aeri. Els terrassencs es van concentrar també en altres espais de la ciutat, com la Muntanyeta de Can Boada o la zona de Parc Vallès, on hi havia zones amb una bona visibilitat cap a ponent.
- Contemplant l`eclipsi en plena natura
- Lluís Clotet
La gent no fixava la mirada en l'astre només que de tant en tant, amb cert temor. Comentaven la jugada entre ells. S'arrengleraven pels marges dels camps, com si fugissin de l'asfalt o esperessin l'inici d'un macroconcert d'estiu, molts d'ells amb begudes i alguna cosa per a picar.
Avançava l'eclipsi i també els comentaris entre la concurrència. Des dels pisos del Pla del Bon Aire, diversos observadors seguien l'enfosquiment en ple dia. No era total, només del 99,72%, però la majoria ja en tenia prou. Una nena menuda mirava a terra, es posava les ulleres, fixava la vista en el Sol i tornava a mirar a terra abans de treure-se-les. Exactament com havien explicat a la televisió.
- Els vorals estaven plens de gent
- Lluís Clotet
Molts se sorprenien de com de fosc es veia el Sol a través dels vidres protectors. Una parella de joves avançava pel camí amb un gos negre, que assajava un parell de lladrucs. Potser ha notat alguna cosa, deien. Una altra parella compartia les ulleres. Alguns dels cotxes que anaven cap a la B-40 feien sonar el clàxon, com si algun equip hagués guanyat algun títol.
Més fred i menys llum
De sobte, cada vegada feia més fred. L'eclipsi avançava i la llum es tornava tènue, banyant els camps i les primeres llums de la ciutat.
Una noia seguia l'eclipsi fent una videotrucada amb la seva família, que era a la platja. "L'Alfredo no ha volgut venir. Ha abaixat totes les persianes i s'ha quedat a casa. Li feia por", comentava. Pel costat, un parell d'aficionats al "runing" enfilaven cap al Parc Natural, aliens a l'expectació generada entre la ciutadania.
- Jordi Bondia, amb el seu telescopi
- Lluís Clotet
Entre la munió de gent sorprenia la figura de Jordi Bondia, un aficionat a l'astronomia, que duia un telescopi. "He posat uns filtres massa negres i ara no veig res", es lamentava.
- Gent de totes les edats, mirant el Sol
- Lluís Clotet
A les 20.29, un sonor aplaudiment. S'havia arribat a la totalitat de l'eclipsi. Nora El Maik, que havia contemplat l'espectacle des d'una posició elevada, comentava: "M'ho esperava més curt i més intens. La veritat és que ha durat molta estona. Però val la pena viure aquesta experiència". La gent començava a passar camí avall, cap a casa. "Tampoc ha estat tan espectacular. Jo m'imaginava una cosa així més paranoica", es lamentava una dona.
