Fugint de l’estretor del passat

Fotos: Jordi Segarra / Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón

Carrer de Baldrich (1994-2026)

Què ha passat en aquesta ubicació per veure la transformació que es denota entre una fotografia i l’altra? Com és que hi ha molt més espai a l’actual, mentre que a la més vella, que és de  1994, any de l’estrena del videojoc “Heretic”, l’ambient és molt més claustrofòbic? Tot plegat és de fàcil resposta: la gran part d’edificis de la part esquerra del paisatge que es veu a totes duies, va passar a millor vida, o com es vulgui dir.

No és cap descobriment que a la imatge més antiga, tot es veu com més atapeït, amb pocs trossos lliures. Molts cotxes que es veuen circular en direcció a la carretera de Montcada amb poca escapatòria si hagués estat necessari. En canvi, a la foto dels nostres dies tot és més ampli, amb una extensió que ho fa tot molt més amè, fins i tot per als vianants, que no han de suportar una vorera tan escurçada i, potser, perillosa.

Menció a part mereixen els operaris que es poden visionar a la part dreta de la instantània de fa més temps. Escala en mà, se’ls veu a punt d’iniciar alguna actuació, estil d’obres o arranjament d’alguna part d’aquell edifici. És una escena que trenca una mica amb l’estretor de la resta del carrer. . 

Popularment

Aquest carrer, el de Baldrich, el de la policia com se’l coneix popularment també, és dels concorreguts i cada dia hi circulen molts vehicles que venen del carrer de Sant Quirze. És una processó que, per sort, és més amable que abans, com es veu en la fotografia vella. Si més no, és més gran i permet més coses.