L’Anna Granero va viure desconcert quan va descobrir que era capdidata. “No vaig reaccionar, em vaig quedar ‘out’. Però ‘out’ total”, explica. La notícia li va arribar mentre preparava la feina a televisió. “Em van enviar la llista dels capdidats i vaig pensar: ‘Així ho puc preparar per a l’informatiu’. Quan la vaig obrir i vaig veure el meu nom no vaig entendre res. Estava en xoc”.
Després de més de vint anys treballant com a intèrpret de llengua de signes catalana i guia-intèrpret per a persones sordcegues, considera que la candidatura va molt més enllà. “És un reconeixement ja no com a Anna Granero, sinó a l’accessibilitat, a la inclusió, a donar visibilitat al fet que hi ha altres maneres de comunicar-se”. I afegeix: “Totes són vàlides i totes són necessàries per poder-nos entendre”. Granero, a més, va començar sent una de les primeres a Terrassa i al Vallès. “L’accessibilitat i la inclusió quedaven a anys llum”.
Ara prepara la seva intervenció a la Plaça Vella amb una idea clara al cap: reivindicar la inclusió també dins la cultura popular. “Per què no un Capgròs amb un punt accessible i inclusiu?”, planteja. “És una figura molt diferent, molt trencadora”. Una candidatura que, més que buscar protagonisme, vol convertir-se en altaveu d’un missatge: que una ciutat és més rica quan tothom hi pot participar.
