Els salons d’ungles han deixat de ser una curiositat per convertir-se en una part substancial del negoci de la bellesa a Terrassa. Segons l’últim Cens d’Activitats Econòmiques de l’Ajuntament, que es publica en dades obertes, la ciutat té 55 salons i instituts de bellesa registrats. D’aquests, 13 porten les paraules “Nails” o “Uñas” al nom comercial, que els identifica com a centres dedicats en exclusiva a la manicura. Representen el 23,6% del total: prop d’un de cada quatre.
Una recerca d’aquest diari eleva la xifra a 24 centres d’ungles sobre un total de 103 establiments del sector. Els dos recomptes no mesuren el mateix: el cens recull les activitats donades d’alta amb un epígraf fiscal concret, mentre que la recerca ha localitzat els negocis que s’anuncien o accepten reserves en línia, un rastre que també pot incloure locals que ja han tancat. La proporció es manté intacta i calca la de Barcelona, on la manicura també representa una quarta part d’un sector estètic que ha crescut de forma exponencial i cada cop és més visible al carrer.
En aquesta línia, el regidor d’ERC Pep Forn apunta que la poca inversió inicial que requereixen aquests negocis n’afavoreix una rotació ràpida: “S’estan quatre dies i llavors desapareixen”, una situació similar a la que la ciutat ja va viure amb els cigarrets electrònics. Els republicans defensen fixar distàncies mínimes entre locals del mateix tipus, però Forn remarca que el primer pas indispensable és “començar per saber què és el que tenim”.
El fre a la despersonalització
ERC, impulsors de la proposta que el ple va aprovar per unanimitat el passat abril per frenar la despersonalització comercial, situen els salons d’ungles al costat dels supermercats de 24 hores i les cafeteries de franquícia, com a negocis de poc valor afegit. Quan es concentren, avisa Pep Forn, “les ciutats perden singularitat”. Posa l’exemple del carrer de Sant Pere, on ha obert una cafeteria de franquícia a 150 metres d’una altra, d’una cadena diferent.
La ciutat ja va viure saturacions semblants amb els cigarrets electrònics, els negocis de compravenda d’or i les oficines d’assegurances, que a partir d’una certa hora abaixaven la persiana i deixaven el carrer sense vida. Actualment, s’hi sumen la proliferació de clíniques dentals, de depilació i d’estètica, un teixit que no fa la funció comunitària de la botiga petita o la farmàcia de barri. Per tot plegat, des d’ERC defensen fixar distàncies mínimes, tot i que amb matisos: la norma no ha de ser igual a tot arreu, ja que en eixos comercials desertitzats pot interessar l’arribada d’aquests negocis. Davant d’aquesta situació, el ple municipal ja va acordar per unanimitat frenar el monocultiu amb la redacció d’una normativa per protegir el comerç.
La Rambla, l’eix de les ungles
Dels 13 locals censats, sis són al Centre, quatre a Ca n’Aurell, dos a Can Parellada i un al Sector Montserrat. L’operador amb més implantació és Blink Nails, amb quatre locals. Tres són a la rambla d’Ègara, una concentració que la dibuixa com el corredor del sector. Completen la llista Hello Nails i Tus Nails, també a la Font Vella; Pantera Nails i Dayli Nails, al carrer de Sant Pere; Lily Nails i Tienda Uñas, a la Rambla, i V’Nails, a l’avinguda del Vallès. La manicura no és l’única branca a l’alça: al cens hi consten sis centres de depilació làser o amb cera, entre els quals Elha, amb tres locals.
“Podries estar a Terrassa o a Múrcia”
El fenomen tampoc passa pel sedàs lingüístic. Pep Forn adverteix que la imatge d’aquests establiments podria pertànyer a qualsevol punt intercanviable: “Podries estar als carrers de Terrassa o als carrers de Múrcia”. Tot i que la normativa permet que el nom o títol comercial pugui estar en altres llengües, el regidor assenyala que el problema ve quan la resta de la informació i la retolació a l’interior incompleixen les obligacions lingüístiques, limitant-se al castellà o l’anglès. Davant d’això, el regidor critica la inacció municipal i reclama un control més enllà del simple seguiment: “No estem dient que anem a les sancions directament, però ja està bé només de mirar-s’ho i dir que no estan complint i no fer res”.
