Si la Mercè Gómez arribés a ser Capgròs de l’Any, té clar que no ho entendria com un reconeixement personal. “Està bé que algú hagi pensat en el que jo represento: el feminisme, el moviment social i la defensa dels drets de les dones”. Per a ella, la candidatura arriba en un moment especialment simbòlic, coincidint amb els 40 anys del Casal de la Dona i els 50 anys de feminisme a Catalunya.
Durant dècades ha compaginat la docència, el sindicalisme i l’activisme feminista. “Vam passar èpoques en què ens qüestionaven constantment. Ens tocava construir-ho tot perquè no teníem referents”. Ho ha fet, tot, de manera voluntària. “Han estat 40 o 50 anys de treball voluntari, de picar pedra, d’acompanyar dones als jutjats, de ser-hi quan ens necessitaven”. Per això considera que la seva possible elecció tindria una càrrega col·lectiva. “La lluita és de totes les dones”. I afegeix que seria “una manera de situar el feminisme al lloc que li correspon al segle XXI”.
La campanya, assegura, l’estan fent sobretot les seves companyes. “Han penjat cartells i molta gent m’ha dit que m’ha votat”. I resumeix així el sentit de la seva candidatura: “Moltes vegades ens costa que ens vegin. Per això, penso que ha d’haver-hi una capgrossa feminista en una ciutat que es defineix com a feminista".
