La capdidatura de Teresa Jarque ha estat rebuda amb molta il·lusió per ella, però també per les entitats musicals de les quals forma part. “Em va sorprendre molt, no m’ho esperava gens, però em va agradar molt”, explica. De fet, la música considera que la nominació també és una oportunitat per donar visibilitat a la Banda de Terrassa, que celebra 25 anys. “A tots ens ha fet molta il·lusió perquè també es fa visible el nom de la Banda”. Per això destaca l’esforç que estan fent per acostar la música a nous públics. “Estem fent bastantes coses al carrer perquè la gent ens conegui. No només volem arribar als que venen habitualment als concerts de l’auditori”.
Sempre ha estat molt vinculada a la vida cultural terrassenca, i n’ha seguit també la cultura popular. “M’agrada anar a tots els actes que puc. Abans hi anava sola, després amb els fills i ara amb els nets”. Parlant sobre si seria una bona capgròs, evita parlar d’ella mateixa. “Serveix per representar els músics, sobretot els músics amateurs”. I reivindica el seu paper sovint discret però imprescindible. “Hi ha un munt de músics que fan coses molt lligades a la ciutat i que estan vinculats a Terrassa”. Per això, més enllà del resultat final, considera que ja és un premi. “Que et tinguin en compte, ni que sigui per ser capdidata, ja et fa il·lusió”.
