Què recordes d’aquell concert de fa cinc anys?
Va ser en plena pandèmia, al pati d’una escola, però força multitudinari. Tinc una estima especial a Terrassa. La meva germana petita hi va néixer i hi viu. Quan els meus pares es van separar, el meu pare vivia a Terrassa i hi anàvem molt.
Coneixes bé la ciutat, llavors?
Sí. I tant. És una ciutat que ha donat molt bons músics. He anat a molts concerts a l’antiga Faktoria. De fet, els meus primers concerts com a espectadora van ser a Terrassa.
Aquesta nit veurem una Suu més madura que la del 2021?
Més madura, inevitablement, perquè he crescut (riu). En aquest temps he publicat dos discos més, “Karaoke” i “Material Sensible”. Es veurà un concert més enfocat al pop. Sonaran especialment les cançons noves. Serà un concert enfocat a tota la família, on tothom s’ho pot passar bé. Penso que el que més ha canviat ha estat l’estil.
L’estil és, de fet, una de les teves grans característiques. Com el defineixes?
M’agradaria que se’m recordés més per les melodies i per les lletres que per un estil en concret. Faig pop amb tocs de música indie i rock. Havent nascut a Barcelona, és inevitable que hi hagi aquest so particular, aquest mestissatge de músiques del món.
El públic et coneix sobretot per la sensibilitat de les teves lletres, però la Suu té també una part molt ballable.
A tots ens agrada anar als concerts a gaudir. Per molt que hi hagi cançons una mica més íntimes o intenses, quan les portem al directe, intentem que passin fàcil. És molt bonic quan et trobes ballant un tema i de sobte t’adones que la lletra parla d’una cosa molt profunda. De fet, l’objectiu és la ballaruga.
Hi trobarem molta música del disc de l’any passat, “Material Sensible”, o serà un recorregut pels teus quatre àlbums?
Serà un viatge pels quatre discos, especialment els tres últims. El primer, “Natural”, ja queda molt lluny. Ens centrarem més en aquest darrer treball, però sense oblidat els “hits” que tothom vol escoltar.
De tu destaquen la intensitat i la profunditat de les lletres. D’on surten?
No tinc una mecànica concreta. Estic en constant creació. L’altre dia, a les proves de so d’un concert, vaig agafar la guitarra i se’m va acudir una melodia. La gravo amb el mòbil i la baixo hores més tard.
Les teves lletres semblen tenir molt d’autobiogràfic. Quan et poses a escriure, mires més cap endins que cap enfora?
Això ha anat canviant amb els anys. Amb els anys, t’adones que potser no és tan important el que et passa a tu com el que li passa a tothom. Jo tinc lletres que són molt autobiogràfiques, però parlen de temes pels quals tothom passa. Tothom s’ha sentit corprès en algun moment, tothom ha sentit l’enamorament, ha estat feliç un dia i trist un altre.
Ja té data el cinquè disc?
Hi estic treballant. Abans d’acabar l’any trauré tres o quatre “singles” més. La meva idea és publicar un nou llarga durada cap a finals de l’any vinent.
Estarà en la mateixa línia del que has fet fins ara o tens ganes d’explorar altres músiques?
Per molt que ara pensi que anirà per un determinat camí, m’agrada molt que les coses em sorprenguin.
Tens un estiu molt carregat de directes?
Hem tingut un hivern i una tardor molt carregats, amb una gira per l’Argentina i Mèxic i una altra per sales per tot Espanya. Aquest estiu no està tan carregat com els altres.
Com reben la teva música a Espanya?
Tenim una barrera mental molt més dura que la barrera idiomàtica. A Sud-amèrica, per exemple, em demanaven que cantés en català.
Tu ets desacomplexadament bilingüe. En quin idioma et sents més còmoda?
Amb el meu pare sempre he parlat castellà i amb la meva mare català. Soc bilingüe de cor. El català també ha de ser una llengua per fer cançons més “punkies”.
Quines col·laboracions tens pendents?
M’encantaria fer-ne amb Sidonie o Joan Dausà. També amb Ginestà, amb qui tinc molt a veure.
La teva música està molt emparentada amb la de Ginestà.
Igual que el Pau i la Júlia, les meves cançons es defensen només amb guitarra i veu. No depenem de l’”auto-tune” ni de base electrònica. Té a veure amb el lloc d’on som, ells de Sant Andreu, jo de Gràcia.
Ets de les cantants que els agrada parlar a l’escenari.
Sí. Els concerts han de ser vius. Hi ha d’haver interacció amb el públic. Però tampoc cal donar la “xapa” a la gent que ha vingut a passar-s’ho bé.
