Amb l’arribada de l’estiu, les terrasses i els terrats comunitaris es converteixen en un dels espais més desitjats dels edificis. Prendre el sol, descansar una estona o simplement gaudir de l’aire lliure pot semblar una activitat sense més transcendència. Però què passa quan un veí s’hi oposa?
La resposta no és tan senzilla com un “sí” o un “no”. Un propietari no pot decidir unilateralment que la resta de veïns no poden utilitzar un element comú, però això tampoc significa que qualsevol ús de la terrassa estigui automàticament permès.
Què diu la Llei de Propietat Horitzontal?
L’article 9.1.a de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) estableix entre les obligacions dels propietaris la de respectar les instal·lacions generals i els elements comuns de l’edifici i fer-ne un ús adequat, evitant que es produeixin danys o desperfectes.
Això significa que, quan una terrassa o terrat és un element comú i no existeix una regulació específica que en limiti l’ús, un veí, per iniciativa pròpia, no pot convertir-la en un espai d’ús exclusiu ni imposar als altres una prohibició que no hagi estat acordada per la comunitat.
Ara bé, prendre el sol no apareix específicament a la LPH com un dret. La qüestió és determinar si aquesta activitat és compatible amb l’ús que correspon a aquell espai i amb les normes de la comunitat.
Una terrassa comunitària no és un espai sense normes
Que un espai sigui comunitari no vol dir que cadascú pugui utilitzar-lo com vulgui. Els propietaris han de respectar les normes de règim intern, els estatuts i els acords adoptats vàlidament per la comunitat.
També cal tenir en compte que no totes les terrasses tenen el mateix règim jurídic. Algunes són elements comuns d’ús general, mentre que en altres casos pot existir un dret d’ús privatiu reconegut en el títol constitutiu o en els estatuts. La jurisprudència i la doctrina registral distingeixen precisament entre la naturalesa comuna de determinats elements de la coberta i els possibles drets d’ús privatiu.
Per això, abans d’afirmar que tots els veïns tenen dret a utilitzar un terrat per prendre el sol, cal comprovar què diu exactament la documentació de la comunitat.
I si simplement un veí diu que està prohibit?
Aquí és on pot sorgir el conflicte.
Si no existeix cap norma, estatut o acord de la comunitat que prohibeixi aquest ús, la simple opinió d’un veí no és suficient per establir una nova prohibició per a tothom.
En canvi, si la comunitat ha aprovat unes normes d’ús de la terrassa, aquestes s’han de tenir en compte, sempre que l’acord sigui conforme amb la legislació i amb el règim de propietat horitzontal.
També poden existir motius objectius per limitar determinades activitats: sorolls, ocupació permanent de l’espai, deteriorament de la coberta, problemes de seguretat o molèsties greus a altres propietaris.
La clau està en els estatuts i en les normes de la comunitat
Per saber si es pot prendre el sol en una terrassa comunitària, no n’hi ha prou amb citar l’article 9.1 de la LPH. Cal revisar el títol constitutiu, els estatuts, les normes de règim intern i els possibles acords de la junta de propietaris.
En definitiva, un veí no pot prohibir unilateralment als altres l’ús d’un espai comunitari, però tampoc existeix un dret absolut a utilitzar-lo per prendre el sol si les normes de la comunitat estableixen alguna limitació o si aquest ús resulta incompatible amb la destinació de l’espai.
Abans de començar una discussió a la terrassa, doncs, val més una cosa: treure els estatuts del calaix.
