Més enllà d’“El 47”: viure avui en barraques

Ens pensem que són imatges que ja no passen... I sí que passen. No són pròpies d’altres èpoques”, explica Martí Albesa (Olot, 1988), en referència a les persones que viuen en barraques autoconstruïdes en l’actualitat. Ho explica amb la paraula, però també ho ha dit amb la fotografia impresa. De fet, és l’eix de l’exposició “Un mar de plàstic”, que es pot veure a la llibreria Abacus fins a l’1 de març. Són fotografies que retraten la realitat al camp d’Almeria, una comarca superespecialitzada en l’agricultura intensiva. De fet, els hivernacles dedicats al cultiu de fruites i verdures que ocupen més de trenta mil hectàrees. Una estora de plàstic que es pot veure des de l’Estació Espacial Internacional. I sota aquesta estora, el barraquisme. “Tampoc no és una qüestió d’altres països empobrits, sinó que també existeix a casa nostra”, afegeix Albesa. Igual de contundent es mostra Joan Tamayo, membre de l’Observatori de Drets Socials de Terrassa, qui organitza l’exposició amb el suport d’Amnistia Internacional. “L’esclavatge del segle XXI té forma d’aquests assentaments, on s’exploten persones que cullen la fruita i la verdura que ens arriba a la nostra taula via grans cadenes de supermercats”. Però és un espai opac per al sindicalisme, en el sector agrícola andalús. “Hi ha molts diners i els diners compren el silenci”, diu al seu torn Martí Albesa. De fet, els grans beneficis econòmics provenen de la mancança de condicions laborals. Però també del baix preu de l’aigua i les terres a la zona.

Aigua i plàstic

“Evidentment, no és una gestió sostenible dels recursos naturals. Miris on miris, veus plàstic. Literalment es veu des de l’espai!. I no soc expert en sostenibilitat ambiental, però està clar que és una brutalitat, que és molt bèstia”, diu Albesa. De fet, existeix una deficient gestió de residus de tones de plàstic generats en els hivernacles al final de la seva vida útil, els quals ja estan contaminant els sols. D’aquí que el fotoperiodista intenti interpel·lar l’espectador, per fer-lo reflexionar sobre les seves pautes de consum. “Hem d’aturar-nos a fer una pensada sobre la compra conscient, que vol dir que siguin aliments de temporada i de proximitat”, diu. Seguint aquesta lògica, ara és temps de carxofes, pèsols, pomes...

Fruita de temporada

“I també implica que ens hem d’estar de comprar determinats aliments”, afegeix. Podríem situar en aquest equip el meló transportar en avió des d’Amèrica Llatina (a l’hivern) o les taronges de Sud-àfrica ( a l’estiu). Un objectiu que comparteix Joan Tamayo: “Posar a l’abast de tothom les imatges d’aquesta vulneració flagrant de drets humans, en ple segle XXI, serveix per intentar obrir ments, sacsejant consciències i que d’una vegada la nostra societat reaccioni contra aquesta marea d’indignitat que està ofegant el món”.