Caye Casas, sobre el seu nou curt: "És políticament incorrecte, com tot el que faig"

El cineasta terrassenc Caye Casas ja té a punt el seu pròxim treball. Després de l’impacte internacional de “La mesita del comedor”, el director prepara l’estrena d’“Amor de padre”, un curtmetratge que el pròxim mes de setembre iniciarà el seu recorregut pels principals festivals de cinema de gènere. Fidel al seu univers, la proposta combina humor negre, terror, violència i crítica social en una història que, segons assegura, “no deixarà indiferent a ningú”. 

“És una comèdia negra, una gamberrada, amb un to familiar, bastant violenta i antifeixista”, resumeix. El curt, d’onze minuts i gravat a Madrid, era una idea que “tenia ganes de fer des de fa temps” i que ha pogut materalitzar gràcies a trobar el productor adequat. Ara, l’equip ja ha començat “a enviar-lo a festivals”.

L’argument gira al voltant de la relació entre una filla i el seu pare moribund, una premissa que torna a situar els vincles familiars al centre del relat, un terreny que el cineasta considera inesgotable. “M’agrada treure les misèries humanes i ficar el dit a la ferida de les relacions entre les persones. Aquest és un exemple més, però amb un to menys subtil que ‘La mesita del comedor’. Aquí hi ha més gore, més violència verbal i física”, explica Caye Casas.

Aquesta vegada, però, el terror conviu amb una càrrega de denúncia. “He volgut posar un to de crítica social cap a una certa classe política”, comenta. El seu objectiu, diu, és que el públic s’ho passi bé sense renunciar a la incomoditat. “La idea general és que sigui divertit, però el curtmetratge té un punt de mala llet. És políticament incorrecte, com tot el que faig”, afirma.

El recorregut començarà al setembre amb una estrena en un festival del qual encara no pot revelar el nom. Només avança que és “un dels festivals de gènere més importants del món” i que el curt buscarà el seu públic dins del circuit especialitzat de cinema de terror. 

El repartiment reuneix noms com Christina Rapado, Assumpta Serna i Emilio Gavira. Rapado, que també produeix el projecte, va contactar amb Casas buscant una història que pogués protagonitzar. “Li vaig ensenyar el guió, li va encantar i va decidir produir-lo”, recorda. Amb Gavira, en canvi, la relació ve de lluny després de coincidir a films com “Matar a Dios” i el curtmetratge “I love Cine Rambla”. “Som molt amics. Tenia ganes de tornar a treballar amb ell i sabia que era perfecte per al paper que necessitava”. A Serna la va conèixer arran d’una entrevista al pòdcast de l’actriu i el seu marit. “Ens vam caure molt bé i quan vaig veure que hi havia un personatge que li encaixava, li vaig trucar. De seguida va dir que sí”, relata.

Reconeixement a l’estranger 

L’èxit internacional de “La mesita del comedor” també ha obert noves portes al cineasta terrassenc, especialment als Estats Units. “Ha estat en aquest mercat on han tingut més interès. Ja s’han fet algunes reunions amb productores i hi ha projectes que em van arribant”, diu. En canvi, admet que a Espanya no sent el mateix suport per tirar endavant els seus projectes: “Als Estats Units busquen més el to que jo dono a les històries”. 

Mentre “Amor de Padre” es prepara per conquistar els festivals de terror, Caye Casas ja mira endavant. Al setembre començarà a Navarra el rodatge d’“El deseo de mamá”, una nova comèdia negra amb crítica política, i el 2027 preveu abordar el llargmetratge de “Nada S.A.”, protagonitzat per David Verdaguer. Tot apunta que el cineasta terrassenc encara té moltes històries incòmodes per explicar.