Va representar més de mil vegades “Doña Francisquita”, obra d’Amadeu Vives, profusió interpretativa que li va valer el sobrenom afectuós de “El Francisquito”. Emili Vendrell, però, també era conegut amb altres apel·latius de més alt abast històric. “La veu del poble” era un dels més recurrents per designar a un dels tenors catalans més importants de la Història. I així, “Emili Vendrell: la veu del poble”, es titula l’espectacle que des de fa anys homenatja el cantant i que aquest divendres, 4 de setembre, desembarcarà a Terrassa amb el cicle Sons del Temps.
L’actor Ferran Frauca encarna Emili Vendrell i Ibars (Barcelona, 13 de gener de 1893) en aquesta obra, que compta amb Roger Padullés com a tenor i Jordi Armengol al piano. L’espectacle, d’entrada gratuïta, constitueix la segona entrega del programa Sons del Temps, que va inaugurar “Amor, no te llame amor”, d’Opera Omnia, el 26 d’agost al Castell Cartoixa de Vallparadís. La segona proposta arribarà aquest divendres, a partir de les 19 hores, al convent de Sant Francesc, a la plaça del Doctor Robert. La iniciativa es durà a terme amb la col·laboració de la parròquia del Sant Esperit.
Sarsueles
En altres actuacions, “Emili Vendrell: la veu del poble” ha repassat la vida i la carrera del tenor amb un repertori que inclou de les cançons i sarsueles populars fins a Wagner, passant pels lieder de Schubert, Schumann i Beethoven. Vendrell anuncia al seu grup d’amics la retirada dels escenaris, moment en què es desplega la vida del cantant: a tall d’exemple, amb “La cançó del lladre” s’explica l’aprenentatge amb Lluís Millet i amb “No et duc rencor”, els primers recitals. L’espectacle recorre també les primeres crítiques, la sarsuela, el paper dels mestres de Vendrell i la persecució penal que va viure el tenor durant el franquisme.
“Emili Vendrell: la veu del poble” repassa vida i obra del popular cantant
Al jove Emili, nascut al carrer de la Cera, no l’atreien els estudis, per la qual cosa va començar a treballar de paleta, ajudant el pare, mestre d’obres. Els diumenges i dies de festa cantava a l’Escolania de la Basílica de Santa Maria el Mar. Vivia molt a prop del Mercat de Sant Antoni, al Raval, i quan anava al Born passava per davant del Gran Teatre del Liceu, on va cantar anys més tard.
Trajectòria
Va ingressar a l’Orfeó Català, on va ser deixeble de Lluís Millet i Assumpció Prades. El catalanisme popular dels anys 1920 i 1930 el va agafar com a referent amb el qualificatiu esmentat, “La veu del poble”. Va interpretar la part d’evangelista en la primera audició a la península ibèrica de la “Passió segons Sant Mateu” de Bach el 1921.
El tenor va interpretar més de mil vegades “Doña Francisquita”, d’Amadeu Vives
El seu debut en la sarsuela es va produir l’any 1922, amb el “Don Joan de Serrallonga” d’Enric Morera, obrint una trajectòria en aquest àmbit de la lírica que va continuar amb títols de Jacinto Guerrero i d’Amadeu Vives, especialment amb “Doña Francisquita”. Vendrell es va especialitzar també en la interpretació de lieder (en versió catalana), i de cançons tradicionals i populars com “Rosó” o “L’emigrant”. Intèrpret, així mateix, d’oratoris, òpera i repertori simfònic, va escriure llibres de temàtica musical com “El mestre Millet i jo” i “El cant”.
"El recordarem com un cantant d’aptituds vocals extraordinàries i una musicalitat exquisida que va renovar el repertori popular i l’elevà a les grans sales de concert", afirma la presentació de la proposta al Sons del Temps. "El tenor barceloní va ser, sens dubte, una figura de primer ordre de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX, de qui val la pena fer un recorregut per la seva trajectòria vital i artística", conclou.
Persecució
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Vendrell va col·laborar amb el Departament de Propaganda de la Generalitat recollint diners per a les tropes republicanes. Acabat el conflicte, acusat de roig i de maçó, va ser empresonat a la Modelo, amb 20 anys de petició de pena. Finalment, va ser desterrat a Madrid i València. Objecte d’ostracisme professional, va ingressar en l’Orfeó Català com un tenor més. Malalt de càncer, va morir a Barcelona l’1 d’agost del 1962, amb 69 anys. El seu funeral va ser multitudinari. Li deien “La veu del poble”, però també “Cantaire de Catalunya”.
