Publicitat
Espai solidari

“Des de l’ADC t’ajuden a portar millor la malaltia” 

En Joan Garrigó té diabetis mellitus tipus 2. Aquest terrassenc de 87 anys viu amb la malaltia des de fa pràcticament mig segle.

Des de quan és diabètic?
Em van diagnosticar la malaltia quan tenia 38 o 39 anys. Vaig començar a treballar per una fàbrica i em van fer una revisió mèdica. Va ser llavors quan el metge em va dir que tenia el sucre alt. 
No havia tingut símptomes?
No, jo no havia notat res. I pel que tinc entès és quelcom habitual en  les persones amb diabetis mellitus tipus 2.
Va haver de canviar alguns hàbits?
Quan em van diagnosticar la diabetis vaig anar a veure un especialista que em va tranquil·litzar. Em va dir que no calia que prengués medicació, que fent una mica de dieta i exercici n’hi havia prou. Menjo pràcticament de tot, exceptuant els dolços, que abans ja no m’agradaven gaire. Abans esmorzava poc i no berenava mai. Ara menjo poc però sovint. Des de fa temps també prenc una pastilla al dia.
I fa activitat física de forma regular?
Sí. Ara ja no camino tant com abans però tinc una bicicleta estàtica i cada dia intento fer 8 o 10 quilòmetres. Cada dos o tres dies em punxo per comprovar el nivell de sucre i tenir-ne un control. De moment, sempre estic bé, dins dels límits, tot i que la meva metgessa em diu que per la meva edat encara podria estar més alt.
 
A la seva família hi ha alguna altra persona amb diabetis?
Jo no ho sabia però vam investigar una mica i vam descobrir que la meva mare també era diabètica. Però ella no es va medicar mai i va morir de gran. Les meves filles s’ho van mirant i de moment estan bé.
Des de quan és soci de l’ADC?
Vaig conèixer l’associació anant a esmorzar. Un dia, al bar, vaig veure que hi havia un altre senyor diabètic. Va resultar ser l’Enric Aparicio, el delegat de l’ADC a Terrassa. Vam estar parlant de l’entitat i vaig demanar-li de fer-me’n soci.
Quins serveis utilitza?
He anat a alguna conferència que m’ha semblat molt interessant. He participat en algun taller i també em donen material a preus reduïts. Si tots els diabètics formessin part d’una entitat com aquesta sabrien portar millor la malaltia. Tenen molta informació a l’abast dels malalts i els seus familiars. Tenen un grapat de llibres i fulletons de tota mena. De tot en treus profit. I si et fa falta qualsevol cosa, t’ajuden. De fet, penso que també estaria bé que gent no diabètica assistís a les seves conferències i tallers.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top