Té el talent de vestir històries i personatges. Darrere la pell de moltes de les grans produccions cinematogràfiques, teatrals i d’òpera del país s’hi amaga la mirada de la dissenyadora de vestuari i figurinista egarenca Mercè Paloma, que aquest dimarts rep la Medalla d’Honor de la Ciutat. El reconeixement, aprovat per unanimitat al ple el 27 de març i que aquesta tarda a les 18 hores rebrà de mans de l’alcalde Jordi Ballart, posa de relleu una trajectòria guardonada amb sis Premis Gaudí i diverses nominacions als Goya, entre altres.
Als 62 anys, Paloma confessa que rep la medalla amb il·lusió i una mica de respecte per la seva timidesa, profundament agraïda pel suport i l’escalf que sempre ha sentit per part dels terrassencs. “Sempre m’atura la gent pel carrer per dir-me que ha anat a veure tal pel·lícula o tal musical; segueixen molt el que faig i ho trobo molt bonic”, relata.
Mercè Paloma valora especialment que es premiï una disciplina que sol quedar a l’ombra de les arts més clàssiques. “Em fa il·lusió i em fa pensar que les mentalitats es van obrint per veure que hi ha moltes disciplines des de les quals treballar i fer coses interessants”, reflexiona. La decisió ha despertat l’admiració de col·legues d’arreu de l’Estat, sorpresos que un ajuntament distingeixi una companya: “Quan els ho comentava em deien quina meravella que a la teva ciutat et reconeguin el talent!”. Per tot plegat, Paloma confia que aquest guardó obri pas a “reconèixer moltes més trajectòries” com la seva.
“És una cosa que a la Terrassa de la meva infància no l’hauria pogut imaginar mai”, admet. De fet, es podria dir que la seva carrera és una mica un pont entre el passat tèxtil de la ciutat i l’actual aposta audiovisual. "Jo em vaig dedicar al cinema abans que Terrassa s'hi dediqués", expressa.
Llicenciada en Història de l’Art i en Disseny de Moda, la figurinista fusiona l’estudi acadèmic amb la creativitat. Davant d’un guió, explica, té “un paper en blanc” per aixecar un món creïble. “Faig un exercici totalment creatiu i inventat que a l’espectador li arriba com a veritat”, detalla. La seva carrera destaca per produccions cinematogràfiques com “Pa negre”, “Incerta Glòria” o “La vampira del Barcelona” i espectacles com “Boscos endins” de Dagoll Dagom.
Li queda molta corda, però si ha de triar què li agrada més que recordin de la seva trajectòria, destaca els gairebé 20 anys amb Calixto Bieito, un prestigiós director escènic de teatre i òpera amb qui va poder trencar el llenguatge escènic. “Vam introduir allò lleig per fer sorgir una bellesa diferent, fins i tot ens van xiular; però això em va donar valentia per posar a l’escenari o en una pel·lícula allò que jo cregués que funcionaria”, rememora Paloma, que sempre encara els projectes “amb determinació i sense espantar-me”.
Futur de l’ofici
La dissenyadora manté l’entusiasme amb què va començar intacte. Considera que fer vestuaris continua sent una feina “física i apassionant”, on les peces “encara es cusen”. El seu consell per als joves creadors és clar: “Que siguin valents, que segueixin el seu camí amb entusiasme i tinguin confiança en ells mateixos”. Amb aquesta mateixa empenta, Paloma treballa en nous reptes. Actualment prepara el vestuari de la pel·lícula “Mestres” de Judith Colell i el d’un musical dels també terrassencs Sergi Belbel i Òscar Roig (el seu marit) que s’estrenarà aviat a la Sala Beckett.
Sis Gaudí i un Premi Gent de Terrassa
La trajectòria de Mercè Paloma (Terrassa, 1964) acumula un palmarès excepcional que combina el prestigi del sector audiovisual i escènic amb l’escalf de la ciutat. La figurinista egarenca ha estat guardonada amb sis Premis Gaudí, l’últim per “Frontera” el mes de febrer passat, a més de sumar diverses nominacions als Goya. També ha estat nominada als Premis Max de Teatre i va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona 2008 per Tirant lo Blanc. Més enllà dels èxits professionals, ha vist reconegut el seu talent a la casa amb el guardó Gent de Terrassa d’aquest mitjà i el títol de Terrassenca de l’Any. Ara, la Medalla d’Honor consolida aquest doble reconeixement, el professional i el de la ciutat.
