Que la ciutat podia recuperar l’ambició, deixar enrere les inèrcies d’un model esgotat i tornar a pensar en gran. Jordi Ballart va saber representar aquella il·lusió. I Esquerra Republicana hi vam creure, vam contribuir a fer possible el canvi i vam assumir responsabilitats de govern per impulsar-lo. No volíem simplement canviar un nom per un altre. Volíem fer avançar Terrassa.

Avui, gairebé vuit anys després, el govern de Ballart acaba el mandat recorrent al PSC per aprovar l’últim pressupost ordinari. Costa no veure una paradoxa en aquest final de trajecte: l’alcalde que va representar la voluntat de superar 40 anys de governs socialistes acaba trobant en el PSC el suport per donar continuïtat a uns pressupostos que no aborden les reformes estructurals que la ciutat necessita.

Què ha passat pel camí? El problema no és amb qui pacta Ballart, sinó què ha quedat d’aquella voluntat de canvi. Quan vam començar a treballar plegats, compartíem la necessitat de fer una Terrassa més moderna, més ambiciosa i més capaç d’aprofitar tot el seu potencial. Però progressivament aquell impuls transformador s’ha anat apagant. Les decisions valentes han deixat pas a la prudència permanent, als plans de xoc i a les actuacions que resolen urgències sense abordar-ne les causes.

El govern ha fet de “posar la ciutat al dia” el seu principal horitzó polític. Però mantenir els carrers, garantir els serveis públics i cuidar els equipaments és una obligació de qualsevol ajuntament. No pot ser l’única ambició d’una ciutat de prop de 236.000 habitants. I encara menys quan ni tan sols aconseguim resoldre prou bé aquests problemes quotidians.

Els pressupostos d’aquest any en són un exemple. Terrassa disposarà de 283,5 milions d’euros, però només uns 11,5 milions es destinaran a inversió municipal directa. No es tracta de negar que hi hagi coses positives, sinó de constatar que fa massa anys que intentem encaixar les necessitats d’una ciutat cada vegada més gran en uns pressupostos als quals se’ls veuen totes les costures. Ens hem acostumat a gestionar les limitacions en lloc de preguntar-nos com les podem superar.

I hi ha decisions que demostren que no tot és una qüestió de diners. El nou Pla Local d’Habitatge estableix que necessitem invertir molts més diners anuals en habitatge públic –parlàvem de 3 milions d’euros–, però el pressupost només hi destina 900.000 euros. Si hi havia marge per garantir una inversió més ambiciosa, per què Tot per Terrassa i el PSC no han volgut fer-ho? Com podem dir que l’habitatge és una prioritat si, quan arriba el moment de posar-hi recursos, no ho fem? Les prioritats no es mesuren només en discursos i plans aprovats. Es mesuren en decisions.

Terrassa ha guanyat uns 60.000 habitants en els darrers 25 anys, però no hem convertit prou aquest creixement en prosperitat. Tenim menys ocupació industrial que fa un quart de segle, uns preus de l’habitatge que dificulten l’emancipació dels joves i barris que necessiten inversions. Correm el risc de convertir-nos progressivament en un dormitori de Barcelona. Tenim més habitants, però no necessàriament més oportunitats.

I això és especialment frustrant perquè Terrassa té unes possibilitats extraordinàries. Som una ciutat amb una història industrial que ha sigut motor del país, amb universitats, centres de coneixement, talent, el Parc Audiovisual i un teixit associatiu i cultural extraordinari. Podem ser una capital industrial, tecnològica, universitària i cultural de referència. Podem crear llocs de treball de qualitat i fer que créixer signifiqui viure millor. Però necessitem un projecte que connecti totes aquestes fortaleses. Cal prendre decisions. Cal liderar.

I aquí és on nosaltres volem situar-nos. No volem fer política des de la queixa ni limitar-nos a assenyalar allò que no funciona. Volem treballar en positiu per Terrassa. Però treballar en positiu no és conformar-se ni aplaudir uns pressupostos perquè són una mica més grans que els de l’any anterior. És no resignar-se i creure que la ciutat pot fer molt més. És tenir la màxima ambició, proposar alternatives i exigir-nos estar a l’altura del potencial de la ciutat.
El que és més decebedor d’aquests 8 anys no és que no s’hagi fet res. Seria injust afirmar-ho. S’han fet coses importants, i ERC també n’hem estat protagonistes. El que és més decebedor és constatar que aquell canvi que havia de portar Terrassa molt més enllà no ha culminat. Que hem tornat a una política que gestiona el present sense atrevir-se prou a construir el futur. Per això l’acord pressupostari amb el PSC té un simbolisme evident: no representa un canvi de rumb, sinó una nova manera de sostenir una continuïtat que Terrassa havia volgut superar.

No ho dic des de la nostàlgia, sinó des de la convicció que Terrassa no es pot permetre perdre més anys. Els nostres fills i filles necessiten una ciutat on puguin emancipar-se, trobar feina de qualitat i viure en barris cuidats, verds i plens de vida. Terrassa no està condemnada a tornar sempre al punt de partida. Tenim talent, capacitats i oportunitats extraordinàries. I nosaltres hi serem sempre, per empènyer. Per fugir del conformisme.

Fa 8 anys Ballart va representar l’esperança de canviar Terrassa. Avui ha perdut la il·lusió de liderar aquell canvi. Però Terrassa encara té tot el futur al davant. Només cal recuperar una cosa que mai no hauríem d’haver perdut: l’ambició de construir-lo.

Una frase inspirada en Sant Agustí que ens recorda que per a Déu tots i cadascú de nosaltres som importants, que ell compta amb nosaltres, perquè ens estima infinitament i vol la millor versió de nosaltres mateixos, aquella que ell ha somiat per nosaltres des de sempre i que ha començat a fer-se realitat en el nostre baptisme. 

Perquè ha estat en el baptisme que hem rebut la vocació a la santedat i a l’apostolat. Ser fills i filles de Déu és una gràcia especial que hem rebut sense cap mèrit per part nostra és un regal que orienta la nostra existència i ens guia en les nostres decisions i actuacions. El nostre camí a la terra és desenvolupar aquest regal que hem rebut, viure com a fills de Déu i germans els uns dels altres i compartir i transmetre l’amor de Déu a tots homes, germans nostres. En aquest camí cadascú responem a Déu en la vocació pròpia, sigui com a sacerdots o com a religiosos, o com a famílies, com a laics compromesos en el món dins l’Església. Però a tots ens uneix el mateix Déu i la missió d’anunciar l’evangeli i ajudar en la construcció de la ciutat terrenal segons els designis de Déu, tot edificant el seu Regne.

Precisament perquè Déu compta amb cadascú de nosaltres, l’Església, continuadora de l’obra de Jesucrist en el món també hi compta. Hi compta amb el nostre compromís evangelitzador a través de les parròquies, els centres de formació, des del compromís dels moviments apostòlics i de tantes institucions eclesials, des de la implicació en la vida social i cultural, en el món del treball i de la universitat, i en tots els àmbits de la vida humana, i especialment en l’atenció als més febles i necessitats, els predilectes de Déu. Participem de la missió de l’Església des de la vocació que cadascú hem rebut i allà on som, som presència de Déu i de la seva Església, rostre de Déu, signe d’esperança per la humanitat.

Però aquest compromís evangelitzador implica també la nostra col·laboració en el sosteniment i manteniment de les obres de l’Església, en la promoció de la vida humana tal com Déu l’ha pensada, des de la seva concepció fins a la seva fi natural aquí a la terra, i per això ens són necessaris els ajuts materials per impulsar la vinguda del seu Regne en el món. 

Avui celebrem el dia de l’Església diocesana i la Campanya de Germanor, que ens ha d’ajudar a sentir-nos membres de la gran família dels fills de Déu, una família en la qual tots els membres ens sentim solidaris del que afecta a tots. I per això fem les col·lectes a totes les parròquies i esglésies pel sosteniment de l’Església en aquest món. Perquè Déu compta amb cadascú de nosaltres, és veritat, però ens somia en plural, en comunitat, en una família cada vegada més gran.

Avui, doncs, és un dia per agrair a Déu tot el que hem rebut d’ell, perquè compti amb tots nosaltres, però també és una jornada per sentir-nos corresponsables de la vida i el creixement de la seva Església. Una jornada que no s’esgota en aquest dia, sinó que l’hem de viure tots els dies de l’any. Agraeixo tot l’esforç que feu i continuareu fent per tal que la vida de l’Església eixampli els seus horitzons i arribi cada vegada a més germans i germanes perquè coneguin que Déu els estima i somia un món millor per a tots, aquí a la terra i en l’esdevenidor. 

“Comprar-me un pis? Ni de broma”, exclama Carla Mitats, veïna de 26 anys de Les Fonts, viu actualment amb la seva parella a casa dels seus pares, després d’haver estat gairebé dos anys de lloguer a Barcelona. “Amb els preus que hi ha ara, necessites una entrada molt gran perquè la hipoteca tampoc et quedi desorbitada, i que te la puguin donar”, explica, assenyalant que “acumular estalvis així és inviable si has de pagar lloguer i assumir despeses del dia a dia”.

La seva experiència també evidencia les dificultats per trobar un habitatge. Durant sis o set mesos, ella i la seva parella van buscar pis a través de plataformes i van presentar una desena de sol·licituds, però només van aconseguir visitar-ne dos. “Era pràcticament una jungla intentar aconseguir una visita o trobar un pis que t’agradés”, recorda. La Carla, tot i tenir dia lliure l’11-N, sumarà a la vaga general.

L’Ignasi Rosell, veí del barri de Vallparadís, ha pogut comprar un habitatge aquest estiu amb 28 anys. “Tenia molt clar que volia allargar al màxim possible viure amb els meus pares per poder fer un coixí”, explica. Va poder fer-ho fins gairebé als 27 anys, una situació que reconeix que no està a l’abast de tothom. Durant l’any i mig que va viure amb la seva parella abans de comprar, van compartir pis amb terceres persones. “No vivíem en un pis sencer, sinó en una habitació. Era gran, per a dues persones, i teníem un lavabo, era una suite. Però, en lloc de pagar 1.000 euros, vam arribar a pagar 500 per aquesta habitació”, detalla.

La compra també va exigir trobar una oportunitat al mercat. Van estar entre tres i quatre mesos buscant a Terrassa, especialment a l’entorn de Mútua i el Centre, amb un pressupost d’entre 300.000 i 330.000 euros. “Teníem la sensació que hi havia molt poc producte. Gairebé vam arribar a mirar només cinc pisos i, quan vam tenir clar quin volíem, ens vam llançar. Era una bona oportunitat i no vam dubtar”.

Tot i això, reconeix que per a comprar el pis “va ser clau l’ajuda dels pares”. Rosell considera que avui dia s’afronten unes condicions molt més difícils que les dels seus progenitors: “Abans, es tenien més facilitats per poder crear un projecte de vida. Actualment, els joves no en tenim”.  Per això pensa que “evidentment és complicat comprar-se un habitatge sent jove, principalment pels baixos salaris. No és que l’habitatge hagi pujat molt, que també, sinó que la vida ha pujat molt, i els sous dels joves no ho fan al mateix ritme”.

L'estudi d'opinió d'enguany torna a palès el pes de les noves plataformes en la comunicació de proximitat. En aquest terreny, Instagram es consolida com la xarxa social reina, utilitzada per un 61% dels veïns i triada com a canal principal per més de la meitat dels usuaris de plataformes (54,2%). Aquest fenomen no és aliè a la capçalera de referència de la ciutat: tot i que una part de la ciutadania no accedeixi directament a la versió impresa o al web, s'informa igualment a través del Diari de Terrassa. La publicació lidera amb autoritat el panorama social de la ciutat amb més de 84.000 seguidors i una mitjana superior als 10 milions de visualitzacions mensuals a Instagram, esdevenint el vehicle que canalitza l'actualitat terrassenca també a les pantalles dels mòbils.

En el rànquing d'audiències globals, el portal digital Món Terrassa registra un 41% de seguiment (20% com a opció primària), seguit de prop per la televisió pública Canal Terrassa TV, amb un 44,3% d'ús general (18,4% de referència). La Ràdio Municipal de Terrassa (3,9% com a primera opció) i la resta de portals o capçaleres locals mantenen posicions més secundàries.

D'altra banda, el treball de camp reflecteix un repte d'abast social: un 12,8% de la població reconeix no informar-se d'allò que passa a la ciutat per cap mitjà tradicional, i un percentatge similar (12,5%) tampoc ho fa mitjançant xarxes o canals digitals. Amb tot, la fotografia del Baròmetre 2026 certifica la vitalitat informativa de Terrassa, on el Diari de Terrassa continua fixant l'agenda de la ciutat tant en el suport paper com en l'univers digital.

Com es valora l'activitat política terrassenca?

Accentuada la desconnexió amb el ple 

El desconeixement de la composició política del consistori augmenta de forma evident, i ja era prou alta. Un 40,2% dels ciutadans admeten no saber quins partits tenen representació al ple (enfront del 36% de l'any passat). El PSC és la formació més identificada (42,3%), tot i que pateix una caiguda notable de més de 6 punts. El segueixen ERC (31,1%) i Tot per Terrassa (30,9%).

Patacada de Tot per Terrassa i 'sorpasso' d'ERC

Tot per Terrassa manté la valoració més alta amb un 5,39, però pateix una forta reculada de 0,68 punts respecte al 6,07 del 2025. La sorpresa la dona ERC, que s'enfila al 5,36 (+0,09) i supera el PSC, que recula fins al 5,17 (-0,25). En l'oposició, Junts es manté en suspens (4,70), mentre que el PP (3,32) i Vox (2,29) continuen enfonsats.

L’Ajuntament, l’administració més ben valorada

Amb un 6,28, el govern local recula lleugerament (-0,13) però continua per damunt de la Generalitat de Catalunya (6,01) i de la Unió Europea (5,47). El Govern d'Espanya torna a ser l'única institució suspensa amb un 4,74.

Dificultat per concretar actuacions positives

Més de la meitat dels enquestats no sap indicar cap millora municipal (34,9% No ho sap i 19,5% Cap). Entre els qui en destaquen, les obres i el manteniment de carrers continuen com l'acció més visible (10,3%), mentre que augmenta la valoració dels parcs i jardins (6,8%) i de l'oferta cultural i esportiva (5,2%).

Inseguretat i neteja encapçalen les actuacions negatives

La manca de presència policial i la inseguretat es disparen com l'actuació més criticada amb un 11,7% (més del doble que el 2025). La neteja se situa en segona posició amb un 8,6%, seguida de l'estat de les vies (5,1%) i l'habitatge (4,1%). Prop d'un 40% dels enquestats no concreta cap mesura negativa.

Repunt de la notorietat de l'alcalde i aprovat del govern

Jordi Ballart continua sent l'únic referent polític amb un coneixement pràcticament hegemònic a la ciutat: el 77,6% dels terrassencs el reconeixen de forma espontània com a alcalde, recuperant terreny en comparació amb el 72,7% de l'any 2025. Cap de les altres figures polítqiues del Ple supera el 30% d'identificació. Pel que fa a la gestió, Ballart obté un 5,75 sobre 10, mentre que l'actuació global del Govern Municipal se situa en un 5,71. La distribució de notes mostra una base de suport ample: el 68,0% dels qui coneixen l'alcalde li atorguen un aprovat o més, i en el cas del govern local, les qualificacions entre el 5 i el 10 sumen un 71,4% del total de respostes.

Aquestes xifres de satisfacció s'allunyen del màxim registrat el 2018 (7,71), tot i mantenir-se clarament per sobre del sòl de la pandèmia el 2021 (7,00). Per perfils demogràfics, la gent gran (més de 65 anys) es manté com el col·lectiu més satisfet amb un 7,72. A l'altre extrem, la franja d'edat d'entre 35 i 54 anys es mostra com la més crítica (6,87), mentre que el grup jove de 18 a 24 anys pateix la davallada més accentuada, caient fins al 7,09 (-0,63 punts). Territorialment, el Districte 7 lidera el benestar amb un 7,73, mentre que el Districte 2 es converteix en l'únic que se situa per sota del 7 amb un 6,88 després de perdre 0,33 punts.

Escalada de la preocupació per l'habitatge i la seguretat

El canvi en la percepció ciutadana sobre la trajectòria de la ciutat respon directament a l'estretor en dos àmbits clau. La inseguretat ciutadana i la manca de policia es revalida com el principal problema del municipi amb el 23,6% de les mencions espontànies, augmentant 1,8 punts respecte al 2025.

Paral·lelament, l'escalada més alarmant la protagonitza l'habitatge (preu de compra, lloguer i disponibilitat), que es dispara fins al 18,2% com a preocupació principal, davant del 12,6% de l'any passat i de l'11,8% del 2024. Aquesta crisi es reflecteix directament en la valoració dels serveis: l'accés a l'habitatge s'enfonsa com l'únic suspens de la gestió municipal amb una nota de 3,56 (enfront del 3,74 del 2025). Per la seva banda, la preocupació per la immigració recula fins al 10,3% (-2 punts), mentre que la neteja (6,5%) i l'incivisme (6,3%) tanquen el top 5 dels mals de cap veïnals.

Més pessimisme sobre el darrer any, però optimisme de cara al futur

Aquest fort increment del pessimisme sobre el darrer any —amb un 51,3% que creu que la ciutat ha anat a pitjor (+9,3 punts respecte al 2025)— contrasta de ple amb el panorama de 2018, quan més del 52% percebia una millora contínua. Actualment, només un 26,2% opina que la ciutat ha evolucionat positivament en els darrers dotze mesos.

Malgrat aquest balanç crític del present, la ciutadania no perd la fe en el demà: un 48,1% confia que Terrassa millorarà en els pròxims anys, davant d'un 35,6% que preveu que la situació empitjorarà.

Els serveis públics guanyen pes en l'avaluació de la ciutat

Pel que fa als atributs positius, la qualitat de vida continua sent l'aspecte més mencionat de la ciutat amb un 15,6%, tot i que perd 4,6 punts respecte al 20,2% registrat el 2025. En canvi, guanyen terreny els serveis públics, el benestar social i el transport, que s'enfilen fins al 14,7% (+3,4 punts), seguit de la tranquil·litat (12,4%) i la bona ubicació (10,0%).

En l'avaluació detallada dels serveis municipals, la cultura i l'educació romanen com els grans pilars de la imatge de la ciutat. El patrimoni històric encapçala el rànquing amb un 7,59.; l'oferta cultural, esportiva i d'oci obté un 7,18 i l’educativa i universitària arriba al 7,11.

Destaca també la millora del servei municipal d'aigua, que augmenta 0,28 punts fins al 6,79. A l'altre costat de la balança, a banda del suspens en habitatge, persisteixen les valoracions ajustades sobre el transport i la mobilitat: el servei municipal d'autobusos registra la descripció de nota més pronunciada de l'any (-0,39 punts), passant de 6,96 a 6,57, mentre que la facilitat de desplaçament en vehicle privat (5,17), el civisme (5,24) i la neteja de l'espai públic (5,28) se situen de nou a la part baixa de la taula.

Però, què cal saber abans de la jornada? Quins drets tenen els treballadors? Quins serveis mínims s'han decretat i quins actes hi ha previstos a Terrassa? Responem les principals preguntes sobre la convocatòria.

Per què es convoca la vaga general?

Els sindicats reclamen mesures per facilitar l’accés a l’habitatge, increments salarials i actuacions per fer front al cost de la vida. També demanen reforçar els serveis públics, defensar el sistema de pensions, millorar la salut laboral i avançar cap a una reducció de la jornada de treball sense pèrdua de sou.

A Terrassa, una plataforma integrada per una trentena d’organitzacions sindicals i socials, entre les quals hi ha el Sindicat de Llogateres, CNT, COS, CGT, CCOO i UGT concreta les reivindicacions en mesures com la reducció dels lloguers, la prohibició dels desnonaments sense alternativa habitacional per a les persones vulnerables i l’ampliació del parc públic d’habitatge. També reclama apujar el salari mínim interprofessional fins als 1.600 euros, equiparar-hi la pensió mínima i reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals.

Quan comença i quan acaba? 

La vaga està convocada durant 24 hores, des de les 00 hores fins a les 24 hores de dimecres 11 de novembre. Tanmateix, als centres de treball que funcionen amb diversos torns, l'aturada s'adapta als horaris laborals: comença amb el primer torn, encara que arrenqui abans de la mitjanit del dia 10, i acaba quan finalitza l'últim torn, encara que s'allargui més enllà de la mitjanit del dia 11.

Qui hi està cridat?

La convocatòria s’adreça als treballadors de tots els sectors d’activitat, tant de l’àmbit públic com del privat, independentment del tipus de contracte o de la jornada laboral. En canvi, no poden exercir el dret de vaga els membres de les Forces Armades, la Guàrdia Civil i els cossos policials. Tampoc no poden fer-ho els jutges, magistrats i fiscals mentre estan en actiu.

Cal avisar l’empresa si es vol fer vaga?

No. Els treballadors no tenen l’obligació de comunicar prèviament a l’empresa que secundaran l’aturada, ni tampoc de justificar la seva decisió. L’empresa pot preguntar si una persona farà vaga, però aquesta no està obligada a respondre.

El dret de vaga és individual i no es pot obligar ningú a participar-hi ni a renunciar-hi.

L’empresa pot sancionar o acomiadar un treballador per fer vaga?

No. La participació en una vaga legalment convocada no pot ser motiu d’acomiadament ni de sanció. Si l'empresa adopta represàlies per aquest motiu, el treballador pot impugnar-les. Això no impedeix que es puguin sancionar conductes il·lícites comeses durant la jornada de vaga.

L’excepció afecta les persones designades per cobrir els serveis mínims en activitats considerades essencials, que sí que han de complir aquesta obligació.

Es descomptarà el sou del dia?

Sí. Les persones que facin vaga deixaran de percebre el salari corresponent a la jornada, així com la part proporcional de les pagues extraordinàries i del descans setmanal. Durant aquest període, l’empresa tampoc cotitza a la Seguretat Social per la persona treballadora.

En canvi, no es perd antiguitat ni es redueix la durada de les vacances. Si la vaga coincideix amb un dia de descans, vacances o una situació d’incapacitat temporal, no es considera que el treballador hagi fet vaga i no se li ha de descomptar el sou.

Quins serveis mínims hi haurà?

L’Ordre EMT/220/2026, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fixa els serveis essencials durant la jornada. En el transport públic, s’estableix un servei del 25% de l’habitual en les franges de 6.30 a 9.30 hores i de 16.30 a 21 hores. La mesura afecta Rodalies i Regionals, metro, FGC, tramvia i autobusos urbans i interurbans.

En l’àmbit sanitari, els centres d’atenció primària funcionaran amb el 25% de la plantilla, mentre que els serveis d’urgències i les unitats d’atenció continuada mantindran l’activitat habitual. També es garanteix el funcionament normal dels serveis d’emergències i de les activitats hospitalàries urgents.

A les escoles d’infantil i primària hi haurà un docent per cada sis grups. Les llars d’infants disposaran del 33% de la plantilla i els centres d’educació especial, del 50%. Les activitats de menjador i complementàries també comptaran amb un 33% del personal.

Pel que fa a les farmàcies, es mantindran els torns de guàrdia i les obertures nocturnes.

Què diu la patronal sobre la vaga?

La Cecot respecta el dret de vaga, però també el de treballar i mantenir l’activitat econòmica. El seu president, Xavier Panés, considera que el problema de l’habitatge és "real, greu i compartit", però sosté que "no es resoldrà aturant l’activitat empresarial ni traslladant a les empreses una responsabilitat que correspon abordar principalment des de les polítiques públiques".

Davant la convocatòria, l’organització ha activat un dispositiu d’informació i assessorament per a les empreses sobre les condicions de l’aturada, els drets i deures de les parts i les qüestions laborals i organitzatives. També farà un seguiment de la incidència de la vaga entre les empreses associades, amb atenció a l’impacte sobre l’activitat, la mobilitat, la logística i les cadenes de subministrament.

La patronal demana que la jornada transcorri amb normalitat democràtica i respecte tant pel dret de vaga com pel de treballar i mantenir l’activitat de les persones i empreses que no s’hi adhereixin.

Quines mobilitzacions hi ha previstes a Terrassa?

Dimecres, 11 de novembre, es preveu que la jornada s’inici amb piquets informatius convocats per la CGT a les 00 hores a la plaça del Doctor Robert, a les 6 hores a l’estació d’FGC de la Rambla, i a les 10 hores a MútuaTerrassa. S’espera que tots ells s’acabin reunint en un piquet central a les 11 hores al Monument de la Dona Treballadora.

CCOO també ha organitzat diverses mobilitzacions per a demà. A les 4.30 hores, ha convocat un primer piquet amb punt de trobada a la seva seu. A les 10 hores, hi ha prevista una concentració davant de les instal·lacions del sindicat, al carrer de la Unió, i un altre piquet que sortirà del mateix punt i es dirigirà fins a l’Hotel Don Cándido.

Aquest dilluns al matí, el Moviment per unes Pensions Dignes i la Comissió d'Entitats en Defensa de la Sanitat Pública han fet una marxa pel centre de la ciutat i han repartit octavetes. A les 19 hores hi ha una assemblea oberta del comitè de vaga al Casal Popular La Tafanera.

Per a dimarts 10, la plataforma ha organitzat repartiments d'octavetes a les estacions de FGC de Terrassa Nacions Unides (7.30 hores) i Vallparadís Universitat (18 hores), així com un sopar previ a la vaga al CSO La Tintorera (21.30 hores).

Les trobades constitueixen el primer espai compartit entre els joves, coneguts com a Impulsers, i els voluntaris que els faran de mentors. L'objectiu és que es coneguin, posin en comú les seves expectatives i comencin a construir una relació de confiança que es mantindrà al llarg de dos cursos.

Enguany, la Fundació Impulsa ha introduït un canvi en l'organització d'aquestes presentacions. En lloc de concentrar-les en un únic acte multitudinari, ha optat per celebrar diverses sessions en grups reduïts a cadascun dels territoris. El nou format facilita la participació i permet dedicar més temps a la coneixença entre les parelles, amb el suport de l'equip tècnic de l'entitat.

Les sessions inclouen dinàmiques per trencar el gel i exercicis de reflexió sobre la relació que estan a punt d'iniciar. Abans de descobrir qui serà el seu mentor o mentorat, cada participant escriu què li agradaria aprendre de l'altra persona i què voldria transmetre-li en aquesta primera trobada. Després, una activitat els permet trobar la seva parella i compartir aquestes primeres impressions.

A partir d'aquí, acorden un objectiu comú, la manera com es comunicaran i quan es tornaran a trobar. També repassen els compromisos i els límits de la mentoria per establir des del principi quin és el paper de cadascú.

Els voluntaris disposen, a més, del Kit de Mentoria, una eina amb orientacions, recursos i activitats per a les diferents etapes del procés, des de les primeres trobades fins al tancament de la relació. Durant tot aquest període també compten amb l'acompanyament de l'equip tècnic de la fundació.

Presència en 13 territoris

La mentoria és una de les peces del programa d'acompanyament que la Fundació Impulsa ofereix als joves durant els estudis de Formació Professional. Els mentors hi aporten temps, escolta i experiència, mentre que l'equip psicopedagògic de l'entitat dona suport al desenvolupament de les relacions.

A banda de Terrassa, on hi ha 40 estudiants becats, el programa arriba a Sabadell (45), Osona (88), la Garrotxa (33), el Moianès (27), el Berguedà (24), el Bages (24), el Baix Empordà (24), l'Anoia (15), el Gironès (19), la Selva (13), el Pla de l'Estany (12) i l'Alt Penedès (18).

A través dels seus canals d'informació, Rodalies ha advertit que els combois circulen fora dels horaris habituals i que poden incrementar el temps de recorregut. La situació afecta el conjunt del servei, mentre que la circulació de l'R7 està interrompuda. Per aquest motiu, es recomana als viatgers utilitzar els trens de l'R4 i s'ha habilitat un servei alternatiu per carretera entre Cerdanyola del Vallès i Cerdanyola Universitat.

Les afectacions també han arribat a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). A la línia Barcelona-Vallès, els trens amb destinació a plaça de Catalunya circulaven amb la freqüència de pas alterada des de Sarrià per una avaria a les instal·lacions, una situació que ha quedat resolta cap a les 8.05 hores. Els trens ja circulen segons l'horari previst a totes les línies.

Els Castellers de Terrassa han celebrat aquest diumenge la seva XLVII Diada amb una actuació castellera conjunta amb els Castellers de Sarrià, la Colla Castellera de l'Esquerra de l'Eixample i els Castellers de Viladecans. La trobada s'ha fet al Raval de Montserrat, davant de l'Ajuntament, i ha reunit les quatre colles en una jornada dedicada al món casteller.

La jornada ha començat al matí amb les tradicionals matinades i una cercavila des del carrer de Pasteur fins al Raval de Montserrat, on a les 12 s'ha iniciat l'actuació castellera. Després de la diada, la celebració ha continuat al local dels Castellers de Terrassa amb un dinar de germanor i activitats musicals.

En una entrevista al Diari de Terrassa, Mauri va explicar que tant ell com la seva dona treballaven fora de Matadepera i que els desplaçaments s'havien convertit en una dificultat. «Perdíem molt de temps en els desplaçaments en cotxe», va recordar per explicar els motius que els van empènyer a canviar de municipi.

La família havia trobat a Matadepera un entorn privilegiat, amb tranquil·litat, paisatge i natura. Fins i tot s'havien construït una casa envoltada de boscos, tal com va explicar en una altra entrevista a la revista Vallesos. Però aquell estil de vida també comportava una contrapartida: necessitaven el vehicle privat pràcticament per a qualsevol activitat.

A més dels trajectes laborals, el manteniment de la casa i del jardí també exigia temps i dedicació. La suma de totes aquestes obligacions va fer que l'entorn que inicialment els havia convençut acabés sent menys pràctic per a les necessitats de la família.

Mitja hora de descans que abans era impossible

El trasllat al centre de Terrassa va representar un canvi important en la seva rutina. Mauri va destacar especialment la possibilitat de disposar de temps per a ell mateix entre la jornada laboral i les responsabilitats familiars.

De fet, explicava que alguns dies, quan tornava de treballar, podia descansar mitja hora abans d'anar a buscar el seu fill petit a l'escola. Una situació que, segons reconeixia, no havia pogut gaudir mai quan vivia a Matadepera.

Aquesta petita diferència il·lustra el canvi que buscava la família: menys hores al volant i més temps per a les activitats quotidianes. La proximitat dels serveis i les millors connexions van acabar pesant més que els avantatges de viure en una casa envoltada de natura.

Matadepera continua sent un lloc especial per a ell

Malgrat la mudança, Mauri no va trencar els vincles amb Matadepera ni amb el seu entorn natural. La família tenia una autocaravana i mantenia el costum de fer sortides els caps de setmana. També continuava visitant la zona de Sant Llorenç per passejar i gaudir del paisatge.

El meteoròleg explicava, fins i tot, que ara podien aprofitar més aquestes excursions que quan vivien a tocar del parc natural, perquè les obligacions del dia a dia ja no els condicionaven tant.

La seva vinculació amb Matadepera també es va mantenir en l'àmbit social. L'any 2017 va ser el pregoner de la festa major del municipi, on havia passat una part important de la seva vida. Durant aquells anys havia mantingut contacte amb veïns i serveis municipals per qüestions meteorològiques, mentre que la seva dona i els fills continuaven vinculats a l'escola de música local.

La seva experiència posa sobre la taula una realitat cada vegada més present en les decisions residencials: la qualitat de vida no depèn únicament de l'entorn on es viu, sinó també del temps que queda per gaudir-ne. En el cas de Francesc Mauri, Terrassa li va permetre recuperar precisament això: temps per a la feina, la família i ell mateix.

“La iniciativa va ser del meu marit”, recorda la Mari Carmen. Abans d’emprendre, ell treballava a les oficines d’una fàbrica de làmpades. “Estimava el sector i sempre deia que volia muntar la seva pròpia botiga”, explica. Amb el temps, va comprar un terreny i va aixecar l’edifici on encara avui es troba el negoci. Poc després, va impulsar l’expansió a Sant Cugat, amb un segon establiment que va adoptar el nom de Gonu Iluminación. 

La seva filla, Cristina Romero, va créixer entre bombetes i catàlegs. De petita, després de sortir de l’escola, anava a la botiga i es movia pel magatzem mentre ajudava a reposar material. Després d’estudiar ADE i treballar al departament de màrqueting d’HP, es va incorporar al negoci familiar el 2005. El seu pare li va ensenyar l’ofici des de baix: “Si vols aprendre un negoci, cal conèixer totes les parts”.

Ell va morir fa tres anys, però la seva empremta continua molt present. “Això era casa seva”, diu la Cristina, que recorda com el seu pare hi anava fins i tot els diumenges i els festius. La mare també va continuar vinculada al negoci fins a la jubilació i encara dona un cop de mà quan cal. “Sempre és molt familiar tot”, resumeix la seva filla.

Actualment, Vaporetto combina la venda de primeres marques d’il·luminació amb projectes a mida per a particulars, hotels, restaurants i professionals de la decoració. El procés pot incloure propostes, mostres i proves en una habitació pilot, fins a trobar els acabats i el to de llum adequats. També ofereixen assessorament, instal·lacions, reparacions i servei postvenda. “Ens adaptem a tot”, diu la propietària. La seva experiència els permet treballar amb firmes internacionals i productes que no es troben a qualsevol lloc.

La manera de comprar ha canviat, igual que la tecnologia: des de les bombetes convencionals al LED, amb diferents tonalitats i possibilitats. “Abans el client buscava simplement làmpades per il·luminar casa seva; ara busca el detall”, apunta la Mari Carmen. Per a la Cristina, la clau és no limitar-se a vendre una peça exposada: “Si no dones alguna cosa més al client, no triomfes”.

Confesso que no soc d’anar gaire d’anar a restaurants. A casa ens agrada cuinar, i ja ens anem servint tant en el dia a dia com a les festes. Tampoc, ho sap tothom, no soc crític culinari i la meva opinió –que la tinc– no és la d’un expert i, per tant, no té gens d’interès públic. Però sí que sé quins són els tres o quatre restaurants locals en els quals menjo de gust i, sobretot, que m’hi sento bé, ben atès i ben tractat. I certament, el Celler de Lluís Bernils i fills n’és un, si no el millor de tots. 

Però ara no parlaré de la cuina exquisida que es fa al Celler: parlaré del clima, l’estil, i diguem-ne l’esperit que en Lluís i els seus fills saben crear, més que al seu restaurant, en podríem dir a casa seva. I és que del Celler cal destacar-ne diversos components essencials. Un és el clima que ofereix l’espai, càlid, acollidor, però sense amaneraments estètics que l’espatllarien. Ni massa petit, per no semblar que menges amb els del costat, ni massa gran per semblar un establiment turístic pensat per a passavolants indiferents. 

Ja he dit que no pretenc fer de crític culinari –vegeu que no uso el terme “gastronòmic”, d’una pedanteria que no encaixaria amb el Celler–, però és evident que la cuina que s’hi fa no només és saborosa, sinó que també contribueix a crear l’estil que s’hi respira. És el profund respecte pel producte, que mai no s’emmascara; és la genuïnitat amb la qual es cuina, que permet treure el sabor autèntic d’allò que es posa al plat; és l’equilibri de les combinacions de gustos i textures que defugen l’estridència i que sense esquivar l’originalitat, busquen crear-hi una relació amable. 

Però si l’espai és fonamental per a l’acolliment i el que s’hi menja no és només aliment sinó també coherència, el que completa l’esperit de la casa és l’acompanyament personal. No puc dir que conegui gaire la família Bernils, és cert. Però el cas és que amb una sola ocasió que els donis en tenen prou perquè se’t facin familiars. Parlo d’una acollida cordial i atenta, d’una conversa mesurada i transparent i d’un tracte empàtic amb el qual el Lluís aconsegueix compartir ràpidament les teves alegries, preocupacions i, quan cal, les tristeses.

M’ha fet feliç que els hagin donat el premi per totes aquestes raons. Però celebro especialment que la distinció porti el nom de Santi Santamaria, perquè tinc el convenciment que tant per l’espai, com per la cuina, com pel personatge, el Celler i en Lluís són, pel que he conegut, el més semblant amb el Racó de Can Faves. Només hi vaig anar un parell de vegades i ja fa molts anys, però en tinc un record fresc. I, segons aquesta memòria, tinc la certesa que l’un jugava i l’altre encara juga a la mateixa lliga. 

Al contrari dels establiments que se situen, impertèrrits, per damunt de les circumstàncies històriques generals i locals, o que es mouen al marge de les tradicions culinàries per fer-se simpàtics als passavolants, saber –com explica el mateix Lluís– que el Celler de Matadepera hagi patit a la mateixa pell les crisis del tèxtil, la financera del 2008 o la covid, i que malgrat les dificultats, hagi superat totes les repercussions –també personals– que comporten, li acaben de donar l’autenticitat que ara li ha premiat el Fòrum Gastronòmic de Barcelona 2026. Enhorabona, i per molts anys!

L'esdeveniment s'inscriu en la trajectòria d'un local que s’ha consolidat com un dels punts de referència de la nit i la cultura urbana a Terrassa. Més enllà de la seva oferta de sopars i còctels, el Cafè de l’Aula manté una aposta constant per la música en directe i les sessions de discjòquei, oferint propostes diferenciades per dinamitzar el cap de setmana a la ciutat.

Una iniciativa amb arrels periodístiques

La història d'aquestes vetllades de rock té un vincle directe amb el periodista terrassenc Òscar Armengol. Va ser precisament en aquest mateix escenari on el periodista va debutar en públic com a DJ en edicions anteriors, compartint amb la ciutat la seva gran passió per aquest gènere musical. Des d'aquelles primeres sessions, la iniciativa ha anat creixent en freqüència i assistència fins a arribar a aquest sisè volum, on Armengol repeteix a la cabina sota el nom de DJ Òscar Daddy-O Armengol.

Per a aquesta sisena edició, el cartell es completa amb la participació de DJ Ernie Beard, arribat des de Sant Boi de Llobregat, que sumarà la seva experiència a la -escassa- de Ribas i Armengol per oferir un menú musical complet que promet fer ballar el públic fins ben entrat el vespre.

Horaris, gastronomia i accés

Fidels al concepte de combinar bona taula i entreteniment, la jornada començarà abans de l'inici dels concerts. El Cafè de l’Aula tindrà la cuina oberta a partir de les 20 hores per a tots aquells assistents que vulguin sopar o prendre alguna cosa abans que la música comenci a sonar. Les sessions de DJ arrancaran oficialment a les 22.30 hores, amb una entrada completament lliure i gratuïta per a tot el públic fins a completar l'aforament.

“Passaran moltes coses a dins”, avança Sergio Rodríguez, un dels socis d'un negoci que comparteix amb el seu germà Ismael i Miquel Ortiz. La celebració inclourà un 25% de descompte en tots els articles de la botiga, així com tres sortejos de vals de compra de 100 euros, previstos a les 18, les 19 i les 20 hores. Per participar-hi, caldrà disposar del tiquet de compra.

La festa també tindrà música comercial dels anys 80 i 90, així com cervesa i cava gratuïts per als assistents. A més, les 50 primeres persones que hi arribin s’enduran una samarreta de regal. Una altra de les propostes serà el joc del polsador, en què els participants podran guanyar una gorra si aconsegueixen aturar el cronòmetre en el moment exacte.

La tarda comptarà amb la presència de Doctor Flo, nom artístic de Jordi Flores, que actuarà com a "showman" a l’entrada de l’establiment per animar l’ambient i convidar els vianants a sumar-se a la celebració.

L'inici d'una expansió comercial

L’aniversari servirà per commemorar una dècada de trajectòria d’un establiment que va tenir un paper important en el creixement de la cadena. “Va funcionar des del primer moment”, recorda Sergio Rodríguez, que explica que l’obertura al carrer de la Font Vella va marcar l’inici d’una nova etapa per al negoci: “Aquest concepte ens va portar al creixement i a l’expansió”. La botiga va néixer amb la voluntat d’oferir una proposta diferenciada dins del sector de la moda masculina. El projecte es va convertir en una de les primeres passes d’un model que, amb el temps, s’ha estès a altres municipis.

Actualment, Positivo Man disposa de deu establiments, repartits entre Terrassa i diverses localitats catalanes, com Manresa, Valls, Tàrrega, Martorell, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Mollerussa, Reus i Gavà. La botiga de la Font Vella, per tant, no només celebra els seus deu anys, sinó també el recorregut d’un projecte comercial que ha anat guanyant presència més enllà de la ciutat.

Pel que fa a l’oferta, l’establiment manté bona part de l’essència dels inicis. La roba de Jack & Jones continua sent la base de la col·lecció, tot i que la marca pròpia (Positivo Man) ha anat guanyant protagonisme. Actualment, representa aproximadament el 30% de la roba que comercialitza la cadena, mentre que el 70% correspon a Jack & Jones.

Aquesta botiga en concret s’adreça a un públic masculí ampli, des de joves fins a clients d’edat avançada. “Tenim clients de 70 anys i més que ens compren”, explica Rodríguez, que destaca la varietat de col·leccions com un dels factors que permeten arribar a perfils diferents.

En la seva publicació, la parella ha expressat la seva il·lusió i agraïment: "Alguien muy especial viene en camino. Nos vemos en 2027, chiquitx. No existen palabras lo suficientemente grandes para dar las gracias a nuestra donante de óvulos, a nuestra gestante, Lisa, y a sus respectivas familias. Nada de esto sería posible sin ustedes".

Com funciona el procés i la situació legal

Aquest anunci s'emmarca en la normativa neerlandesa, un país on la gestació subrogada està permesa però sota condicions molt estrictes. A diferència de l'Estat espanyol, on aquesta pràctica és il·legal, als Països Baixos només s'autoritza si és de caràcter completament altruista.

Això significa que la llei neerlandesa prohibeix el model comercial, el pagament a través d'agències intermediàries o fer crides públiques i anuncis a les xarxes socials per trobar gestant. Únicament es permeten acords privats entre persones properes, on els pares només poden assumir les despeses directament derivades de l'embaràs i el part.

A més, en néixer la creatura, la legislació d'aquell país reconeix automàticament la dona que ha donat a llum com la mare legal. Per aquest motiu, els pares han de completar posteriorment un tràmit judicial d'adopció o de transferència de la pàtria potestat. Malgrat aquests requisits administratius, la regulació permet l'accés al procés a diferents tipus de família, incloses les parelles del mateix sexe.

El vincle de Nico Keenan amb Terrassa

Nascut esportivament a Terrassa, Nico Keenan va jugar al Club Egara dels 12 als 18 anys, en un període en què el seu pare, Patricio Keenan, va entrenar els primers equips del club del Pla del Bonaire. Tot i rebre l'interès de la selecció espanyola, Keenan va preferir jugar amb la selecció argentina, amb la qual va debutar als Jocs Olímpics de Tòquio 2020.

La seva relació amb la ciutat continua ben viva a través del seu pare, encara vinculat a l'Egara. Fins a l'any passat, el cognom Keenan també ressonava a Terrassa gràcies a la seva germana Sofia Keenan, que jugava actualment al primer equip femení del Club Egara a la Divisió d'Honor, enguany competeix per la Real Sociedad.

L'any 2015, Nico Keenan es va traslladar als Països Baixos per jugar a l'HC Klein Zwitserland, on va conèixer Rob Jetten. Després d'anunciar el seu compromís el novembre de 2024, la trajectòria política de Jetten el va portar a la presidència del govern neerlandès, convertint Keenan en el "primer cavaller" del país.

Cada vegada són més els consumidors que s'interessen per aquesta manera de produir. Segons el 7è Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics, elaborat pel Centre d’Estudis d’Opinió, el 88% de la ciutadania catalana coneix aquests productes i gairebé la meitat (47%) afirma que en compra. Un de cada quatre (27%) en consumeix almenys un cop per setmana i, a l'hora de triar, la qualitat és el principal criteri de compra, per davant del preu. Les verdures, els llegums i els ous encapçalen la llista dels aliments ecològics més consumits.

Una altra manera de cultivar

Què diferencia una poma ecològica d'una de convencional? La resposta no es troba necessàriament en el seu aspecte, sinó en la manera com s'ha cultivat. L'agricultura ecològica prohibeix l'ús de plaguicides i fertilitzants de síntesi química. En canvi, aposta per mètodes naturals, com alternar els cultius, utilitzar adobs orgànics o combatre les plagues amb altres organismes vius i estratègies naturals. Tot plegat ajuda a mantenir la terra fèrtil i a protegir el medi ambient, sense renunciar a la qualitat dels aliments.

Aquests criteris s'apliquen a una gran diversitat de productes quotidians, com fruites, hortalisses, llegums o cereals. També a cultius amb una llarga tradició a Catalunya, com la vinya i l'olivera. En tots els casos, l'objectiu és obtenir aliments seguint pràctiques que protegeixin la biodiversitat i facin un ús responsable dels recursos naturals.

Catalunya compta amb un sector ecològic consolidat. Segons les dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), a finals del 2025 hi havia 5.180 operadors, 287.266 hectàrees de superfície ecològica —incloses les que es troben en conversió— i 1.131 explotacions ramaderes. Darrere d'aquestes xifres hi ha pagesos, ramaders i empreses elaboradores que han incorporat aquest model de producció a la seva activitat.

El benestar animal també compta

Les diferències també són importants quan parlem d'ous, llet o carn. La ramaderia ecològica estableix condicions específiques sobre l'alimentació, els espais disponibles i la cura dels animals. Les gallines ponedores, per exemple, han de tenir accés a zones a l'aire lliure, mentre que les vaques i altres animals herbívors han de poder pasturar sempre que les condicions ho permetin.

L'alimentació dels animals ha de ser ecològica i adaptar-se a les necessitats de cada espècie. També es prohibeix l'ús preventiu d'antibiòtics i de substàncies destinades a estimular artificialment  l’augment de la productivitat. Quan un animal emmalalteix, però, ha de rebre l'atenció veterinària necessària i en aquests casos concrets sí es permet l’us d’antibiòtics i altres medicaments de síntesi química per garantir la seva salut i benestar.

Aquestes pràctiques afavoreixen unes condicions de vida més respectuoses amb les necessitats i el comportament natural dels animals. Així, darrere d'uns ous o d'un iogurt ecològic hi ha també una manera de criar el bestiar que posa el benestar animal en primer pla.

Aliments de qualitat, des de l'origen

Quan comprem un aliment ecològic, sabem que al darrere hi ha una manera de produir que segueix unes normes exigents per obtenir productes de qualitat, des del camp o la granja fins a l'elaboració final. Aquestes normes regulen com es cultiven els aliments, com es crien els animals i quins ingredients es poden utilitzar. En el cas dels productes elaborats, com els iogurts o les conserves, també es limita l'ús de determinats additius.

Aquests requisits, juntament amb els controls que han de superar els productors, ofereixen al consumidor garanties sobre l'origen i els processos de producció dels aliments ecològics. El seu valor diferencial es troba en aquesta manera de produir, que combina uns requisits de qualitat exigents amb el respecte pel medi ambient i el benestar animal.

Catalunya ofereix una gran varietat d'aliments ecològics, des de fruites i verdures fins a oli d'oliva, ous, carn, vins, làctics i productes elaborats. Quan, a més, són de proximitat, escollir-los també contribueix a donar suport a la pagesia, la ramaderia i les empreses agroalimentàries del territori, i a reforçar el vincle entre productors i consumidors.

Com podem reconèixer un aliment ecològic?

Un dels elements que ens ajuda a identificar un aliment ecològic certificat és el logotip europeu de producció ecològica, conegut com a Eurofulla. Aquest distintiu de color verd, format per una fulla dibuixada amb estrelles blanques, és obligatori en  aliments ecològics envasats produïts a la Unió Europea.

El logotip garanteix que el producte compleix els requisits establerts per la normativa europea i que està sotmès a un sistema oficial de control i certificació. En els aliments elaborats, almenys el 95% dels ingredients agraris han de ser ecològics per poder utilitzar-lo, a més de complir les altres condicions exigides.

A Catalunya, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l'organisme públic encarregat de controlar i certificar la producció ecològica. A l'etiqueta dels productes també hi ha de constar el codi de l'organisme de control i l'origen de les matèries primeres agràries. Identificar aquests elements ajuda a comprar amb més informació i confiança. Perquè darrere de cada aliment ecològic hi ha molt més que un producte: hi ha una manera de cultivar, criar i elaborar que també podem tenir en compte quan decidim què posem a taula.

"T'atreveixes?" han desafiat des de les xarxes d'Ichiban. Les condicions són les següents: cal abonar 50 euros en concepte d'inscripció, els quals, en cas de superar el repte, seran retornats, hi haurà aigua ilimitada, però no es podrà anar al labavo. A més, només es podrà demanar els migdies de dilluns a divendres i les nits de dilluns a dijous.

Segons han explicat els seus propietaris a altres mitjans, aquest repte ja l'han passat dues persones, ambdues "menjadors professionals". El fet que el contingut del repte sigui relativament novetós, a més, és clar, del premi econòmic, ha atret a diversos d'aquests caçadors de reptes gastronòmics al restaurant terrassenc. Aquí a Espanya, expliquen des del restaurant, són més usuals desafiaments relacionats amb la carn o les hamburgueses, però no tant amb el menjar asiàtic. Tot i això, aquest tipus d'iniciatives sí que són freqüents als països orientals.

L'ex-triunfito va posar el punt de partida a les segones campanades que va copresentar a la cadena pública catalana amb Laura Escanes, és a dir, les del pas de l'any 2024 al 2025. "Li vaig dir a la Laura: 'Això ho haurieu de fer rotllo VIP, no?'", va relatar Núñez. De fet, una de les col·laboradores del programa va apuntar que aquest comentari el van fer en directe, a la qual cosa el cantant va admetre que, efectivament, ho va "deixar anar" en viu. "Vaig dir-li [a la Laura Escanes]: 'Tan debó ens veiéssim a 'La Travessa'", va recordar.

Tot i això, el de Terrassa finalment va concedir que, segurament, el programa amb celebritats catalanes ja havia estat ideat anteriorment a aquesta interacció. "Segur quu ja ho havien pensat", va acceptar.

Farà les campanades enguany?

Un altre tema que es va tocar a l'entrevista va ser el futur del terrassenc com a presentador de la nit de Cap d'Any a la televisió catalana. "No ho sé encara", va lamentar Núñez, que va detallar que, depenent de l'any, ja tenia arranjat el contracte per aquestes dates. "Va haver un any que ens van dir: 'L'any que ve ja ho feu', però potser no ho faig aquest any", va afirmar, tot deixant enlaire la seva aparició a l'última nit del 2026.

Tot i que a l’establiment s’hi venen bicicletes i accessoris, l’ànima de la casa no admet dubtes: “El taller representa el 80% de la nostra feina”, recalca el propietari. Tot i créixer, la filosofia no ha canviat: reparació, recanvi i una venda més limitada, sovint per encàrrec. “L’únic en què podem competir és en la mà d’obra”, diu en Rafa. En un mercat on internet i les grans superfícies competeixen sobretot en la venda, Moreno defensa el valor del seu taller: “Aquí s’arreglen tota mena de bicicletes”, tant hi entra una de competició com una d’infantil, perquè “tothom té el mateix dret que li arreglin la bicicleta”. A més, s’han especialitzat en la restauració de bicicletes clàssiques, un nínxol on falten eines i coneixements especialitzats i pel qual reben encàrrecs habituals.

En aquest llarg recorregut, el paper de la María Dolores ha estat fonamental. “El 60% del negoci és per ella; si no fos per la seva serietat, sot se n’hauria anat en orris”, reconeix en Rafa. Plegats han convertit el local en un dinamitzador del barri de Sant Pere Nord. Amb 63 anys i sense un relleu generacional definit, en Rafa Moreno descarta rotundament una jubilació anticipada. Mentre la salut i l’energia l’acompanyin, té clar que continuarà al peu del canó, mantenint intacte l’esperit d’un taller de barri de tota la vida.

Moltes vegades veiem els camins com a traçats antics o fets per l'ús espontani dels excursionistes. No obstant això, en la xarxa de parcs naturals de Catalunya, cada itinerari oficial respon a un disseny minuciós on es combinen la divulgació ambiental, la protecció del medi natural i la seguretat del visitant. De tot plegat n'hem parlat amb el Ponç Feliu, director del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà des de 2024 i amb una trajectòria professional estretament vinculada a la conservació de la natura i al territori empordanès. I també amb el Pau Calero, coordinador de l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. 

Què és exactament un itinerari oficial i qui el dissenya?

Un itinerari oficial és un recorregut expressament seleccionat, senyalitzat i mantingut per la direcció d'un espai natural protegit. No és un camí qualsevol: és la "finestra" que el parc obre als visitants per mostrar la seva riquesa. Cada parc natural selecciona els punts que considera interessants per fer-hi passar l'itinerari amb la voluntat de potenciar els seus paisatges. El director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà els defineix com "rutes segures i ordenades que permeten als visitants gaudir seguint un camí amb molt bones condicions". 

El disseny d'aquests itineraris no és mai una decisió d'una sola persona. Rere cada traçat hi ha un equip multidisciplinari de l'àrea d'ús públic de cada parc natural que està format per biòlegs, ambientòlegs, tècnics en gestió del medi natural o especialistes en patrimoni cultural. El que fan és "compatibilitzar la conservació amb el fet que la gent pugui visitar l'espai amb garanties", remarca Feliu.  

Com es decideix el recorregut? 

Els professionals avaluen diversos factors abans de decidir el traçat de cada itinerari:

• El patrimoni natural i cultural: la ruta ha de connectar els elements més rellevants de l'espai, com arbres monumentals, miradors panoràmics, o restes d'arquitectura tradicional (masies, feixes i forn de calç, entre d'altres).
• La capacitat d'acollida i l'accessibilitat: es dissenyen itineraris amb diferents nivells de dificultat —des de petits passejos adaptats per a mobilitat reduïda o famílies amb infants fins a rutes d'alta muntanya. D’aquesta manera es garanteix que tothom pugui gaudir de la natura segons les seves capacitats.
• La senyalització unificada: els itineraris segueixen uns criteris estrictes que queden recollits en el Manual de senyalització dels parcs naturals de Catalunya. Els senyals (de fusta integrada, fites o piques) s'instal·len de manera que siguin fàcilment reconeixibles sense generar un impacte visual agressiu en el paisatge.

La funció invisible: com un itinerari protegeix la flora i la fauna

Un dels principals reptes de la gestió d'un parc natural és equilibrar dos objectius: garantir el dret de la ciutadania a gaudir de la natura i, alhora, conservar els valors naturals de l'espai. El director del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà ho remarca: "Cal compatibilitzar la preservació amb l'ús públic". Aquí és on els itineraris oficials juguen un paper fonamental com a eina de gestió ambiental per no "hipotecar, malmetre o molestar la flora, la fauna i el paisatge", afegeix. 

En la mateixa línia s'expressa el coordinador de l’Associació d’Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, Pau Calero: "Un itinerari oficial serveix per poder preservar aquella natura de manera integral on -en principi- ningú hi hauria de passar", més enllà del personal del parc, biòlegs, etc. I també perquè "es genera tot un flux al voltant d'uns punts en concret que tenen uns valors i que permeten descobrir tota la potencialitat del parc d'una manera ordenada". 

A més a més, també serveixen com a protecció de zones sensibles. Per exemple: si en un bosc hi ha una zona de nidificació d'aus amenaçades, l'itinerari oficial es dissenya desviant-se d'aquesta Àrea d'Especial Protecció per garantir la tranquil·litat de la fauna.

Camins segurs 

Més enllà de la conservació, els itineraris oficials ofereixen una garantia de seguretat que les rutes improvisades o descarregades d'aplicacions no regulades no poden oferir.

Tots els itineraris oficials passen per revisions periòdiques on es comprova l'estat del terreny, la claredat dels senyals i la presència de possibles riscos naturals (despreniments de pedres, branques caigudes o camins esllavissats per les pluges). A més, molts d'aquests camins compten amb punts geolocalitzats que faciliten l'actuació dels equips de rescat en cas que hi hagi algun incident. 

Pau Calero, explica que a l'hora de dissenyar els itineraris l'òrgan gestor de l'espai natural, busca la manera de "generar fluxes de persones en llocs d'interès. I, per tant, caminar per espais que han estat triats i que aporten valor natural".

Els Aiguamolls de l'Empordà: un Parc ideal per a l'observació d'ocells

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà està situat a plana empordanesa de l'Alt Empordà, entre les desembocadures dels rius Fluvià i Muga. Va ser creat fa 43 anys -el 28 d’octubre de 1983- després d'una demanda ciutadana per protegir-lo davant de l'especulació urbanística, i és un dels millors punts de Catalunya per gaudir de l'observació d'ocells, sobretot a la primavera, quan s'hi poden veure grans concentracions d'aus migratòries que van des de l'Àfrica fins al centre d'Europa. "Quan bufa la Tramuntana, els ocells no poden migrar i això fa que es puguin veure grans grups de flamencs o martinets que s'aturen als Aiguamolls esperant que les condicions millorin", explica el seu director, Ponç Feliu. 

Els itineraris dels Aiguamolls de l'Empordà permeten al visitant passar per molts observatoris diferents on poden veure els ocells a molt poca distància sense espantar-los. "A més a més, els paisatges són molt diferents: regs, estanys, el mar o les dunes de la platja fins a arribar als estanys del Matà on hi ha unes torres elevades que s'han restaurat i hi ha un observatori amb una vista panoràmica excel·lent", puntualitza Feliu. Si es vol una ruta amb equipaments i serveis, la millor opció són els itineraris de la zona del Cortalet. En canvi, Calero apunta que si es busca una experiència més salvatge, es pot anar cap a la zona de Vilaüt o als arrossars de la Gallinera. 

Actualment, al voltant de 400.000 persones visiten aquest Parc natural al llarg de l'any, sobretot durant la primavera i la tardor. Pel seu director, la visita als Aiguamolls de l'Empordà és un motiu perquè la gent conegui l'espai i que va valer la pena lluitar per protegir-lo, davant d'un projecte especulatiu que projectava una segona Empuriabrava en aquest espai. 

De fet, segons detalla Calero, el que més sorprèn a bona part dels visitants és d'una banda, la història de com es va crear el Parc; i, de l'altra el valor natural que té. "Pensem que els Aiguamolls és un Parc que té una part marina i, per tant, té uns valors únics amb estany d'aigua dolça, d'aigua salada però també la franja litoral i una platja de sorra amb un ecosistema de dunes. 

De nord a sud: les rutes més emblemàtiques de Catalunya

Catalunya gaudeix d'una xarxa d'espais naturals d'una varietat excepcional. Entre els itineraris oficials més transitats i valuosos trobem:

• Els Aiguamolls de l'Empordà: itineraris en passarel·les de fusta ideal per a l'observació d'ocells sense interferir en la seva activitat. 
• La Fageda d'en Jordà (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa): un recorregut pla i accessible que permet endinsar-se en un bosc de faigs únic que creix sobre una colada de lava.
• El Parc Natural del Cadí-Moixeró: rutes d'alta muntanya senyalitzades que permeten coronar cims o fer grans travesses de manera segura.
• El Parc Natural dels Ports: situat entre Catalunya, València i Aragó, és un massís calcari, de relleu escarpat i abrupte que es presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge. 

Com preparar la teva sortida: informació pràctica

Abans de sortir de casa, planificar bé la ruta és indispensable per gaudir d'una jornada rodona. La millor manera de fer-ho és acudint directament a les fonts oficials:

• Consulta la informació oficial: al portal dels parcs naturals de la Generalitat de Catalunya trobaràs el llistat complet de rutes, desglossades per nivell de dificultat, temps estimat i punts d'interès. També pots consultar el portal d'Espais Naturals i descarregar mapes i tracks oficials.
• Revisa l'estat del parc: des dels punts d'informació dels parcs es pot consultar si hi ha algun sender tancat temporalment per manteniment o per protecció d'espècies.
• Equipa't adequadament: calçat de muntanya, aigua, protecció solar i roba d'abric o impermeable (el temps a la natura pot canviar ràpidament).
• Residus zero: recorda portar una bossa per recollir les teves deixalles. Allò que entra amb tu al parc, n'ha de sortir amb tu.

I una vegada arribis al parc és important passar pel centre d'informació on els professionals coneixedors de la zona et proporcionaran tota la informació necessària per gaudir de la visita sense perdre't cap detall. La pròxima vegada que vegis una fita de fusta o un senyal de pintura al mig del bosc, recorda: no és només una guia per no perdre't, és la garantia que estàs gaudint del millor del parc mentre ajudes a conservar-lo per a les pròximes generacions. 

Segons ha fet públic @circuliperladreta.cat, el fet que aquestes conductes es produeixin directament a l’interior d’un túnel "amplifica considerablement el soroll dels motors i les acceleracions, afectant el descans dels veïns de la zona". A més, els veïns alerten de les "maniobres de conducció temerària que posen en risc la seguretat de la resta d’usuaris de la via".

Un vídeo mostra derrapatges i maniobres perilloses

La denúncia veïnal va acompanyada d'un vídeo enregistrat a l'interior d'aquest túnel. A les imatges s'observa un cotxe fent maniobres perilloses, derrapant i travessant carrils sense cap mena de control.

A la mateixa escena hi apareix un segon cotxe esportiu de color taronja que sembla conèixer el vehicle protagonista, així com un tercer automòbil des d'on s'està gravant la situació per enregistrar les maniobres del seu company.

Divisió d'opinions als comentaris

La publicació d'aquestes imatges ha generat debat a la mateixa xarxa social. En els comentaris de la publicació s'enfronten dues postures: d'una banda, els usuaris que denuncien aquests fets com a perillosos i totalment injustificables per a la seguretat del trànsit i, de l'altra, aquells que intenten valorar "les bones mans" o la perícia del conductor al volant.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de ESEIAAT-UPC (@eseiaat_upc)

"Espero que tinguis un dia increïble, amor meu. Al màxim amb l'estudi, seràs el millor enginyer del món, estic super orgullosa de tu. T'estimo d'aquí a la lluna i tornada, el meu nen. Espero que t'agradin", diu el text.

La fotografia ha estat compartida per la mateixa escola a les xarxes socials, després que algú trobés el paper en un dels bancs del TR1, un dels edificis del campus. "Probablement estava enganxat a l'entrepà que la mare li ha fet amb molt de carinyo al seu fill", planteja l'Eseiaat en la publicació.

La institució ha volgut donar visibilitat a aquest petit missatge perquè, més enllà de la curiositat de trobar-lo abandonat en un passadís, transmet una idea universal: darrere de moltes hores d'estudi, exàmens i projectes acadèmics, també hi ha persones que acompanyen, animen i confien en els estudiants. I és que, enmig de l'activitat habitual d'una facultat d'enginyeria, aquest petit tros de paper ha recordat que l'empenta per arribar a ser un gran professional també pot començar amb un entrepà preparat a casa i unes paraules d'ànim.

Potser el destinatari no s'ha adonat que la seva nota ha acabat a les xarxes socials. Però el missatge que algú va escriure per fer-li començar el dia amb un somriure ja ha trobat una altra manera d'arribar més lluny.

En ple concert i mentre sonaven els acords de la cèlebre i romàntica cançó "Sort de tu", Giner va agenollar-se per demanar matrimoni a la seva parella després de cinc anys de relació. La resposta va ser un contundent “sí” enmig de l’ovació i l’emoció de tots els assistents que els envoltaven.

L'escena, enregistrada en vídeo, no ha trigat a córrer com la pólvora per les plataformes digitals. La publicació a Instagram frega ja les 800.000 visualitzacions i acumula desenes de milers de reaccions, mentre que a TikTok el moment també s'ha viralitzat superant les 350.000 reproduccions.

Malgrat l'allau aclaparadora de felicitacions, la parella també ha hagut de sortir al pas d'alguns comentaris despectius sorgits a la xarxa. En un comunicat posterior, tots dos han volgut restar importància a les crítiques per centrar-se en l'afecte rebut: han remarcat que la intenció de compartir el moment era guardar un record personal i compartir la seva felicitat, agraint de tot cor les mostres d'estima de la immensa majoria d'usuaris.

Una veu de referència a Terrassa

La figura de Brian Giner no és desconeguda a la ciutat. L'egarenc s'ha convertit en un referent de la lluita contra l'assetjament escolar a la ciutat i arreu del país. Després d’haver patit "bullying" durant dotze anys al llarg de la seva infantesa i joventut, ha convertit la seva experiència personal en un motor pedagògic i social.

Integrador social, vetllador escolar i escriptor d'obres com "Golpeado, pero no derrotado", Giner és també secretari de l'associació Trencats, entitat dedicada a assessorar i donar suport a famílies i víctimes d'assetjament a les aules.