El servei de menjador a les escoles públiques torna a ser al centre del debat ciutadà, després de noves queixes de la comunitat educativa. Diverses famílies de diferents centres de Terrassa alerten amb indignació que els seus fills passen gana al menjador escolar. Exmonitores, membres d’AFA i comissions de menjador coincideixen a assenyalar que les racions que se serveixen acostumen a ser insuficients, especialment als segons plats amb proteïna animal.
Els col·lectius apunten a l’empresa Mediterránea Group, anteriorment Mediterránea Cátering SL., la qual ofereix el servei des del curs 2023-2024. El seu contracte és de dos anys més dos de prorrogables -per tant, es troba ja en la primera pròrroga-, i amb aquesta tria, s’apostava per “una major exigència en la qualitat i en la diversitat alimentària”, segon el comunicat de concessió.
El cas és que diverses famílies no n’estan d’acord, i des del principi s’han trobat amb mancances de diferents tipus en el servei. L’Alèxia Arroyo és mare d’una infant d’I3 de l’escola Ramón y Cajal, però a més a més, també va ser monitora del servei de menjador fins al novembre del 2025, a l’escola Joan XXIII. “Parlant amb la coordinadora del servei, em va avisar que cada curs té un gramatge concret de menjar que proporciona l’empresa, i no podíem excedir les racions d’allà”, explica Arroyo. Aleshores, servint menjar, es va adonar que les racions eren curtes.
- La ració de bunyols de bacallà per a un nen d`infantil
Per exemple, un fet que la va sobtar tenia a veure amb els bunyols de bacallà: a infantil, se’n servien dos per persona, a primer cicle de primària pujaven a tres, a tercer i quart en donaven quatre i a cicle superior entre cinc i sis. “I si els infants volien repetir, no sempre era possible. L’habitual era que es pogués repetir del primer, era molt estrany que poguessin repetir del segon. El que feien era repetir de pa. Menjaven molt de pa”, recorda Arroyo.
El que la va fer reaccionar va ser que la seva filla, estudiant d’I3 d’un centre públic diferent, també es queixava de les quantitats que rebia: “La meva filla em diu que no vol anar al menjador de l’escola perquè passa gana”.
No és un cas aïllat
Ja feia dies que les queixes circulaven entre les famílies de diverses escoles. Per això, mares i pares coincideixen a apuntar cap a Mediterránea, entenent que els mateixos centres educatius estan lligats de mans i peus, mentre insten a l'Ajuntament a buscar millores. Al mateix Ramón y Cajal, la presidenta de l’AFA, Aida Arias, explica que durant una de les inspeccions rutinàries de la comissió de menjador, van quedar impressionats: “Entenem que hi ha dies millors i dies pitjors, però feia temps que hi havia queixes. Les quantitats que tenim són molt baixes”. De la mateixa manera, també coincideix en el fet de no poder repetir plat, perquè “en alguns casos, les monitores deien que no perquè rebien instruccions o perquè no hi havia més menjar”, assegura.
- La safata d`un infant de primer cicle de primària
Sembla un conflicte generalitzat, perquè Carlos Ramos, membre de la comissió de menjador i de l’AFA de l’escola La Roda, apunta que “sobretot el pollastre i el peix són molt petits, molt escarransits. Si mires el plat, visualment ja es veu pobre”. Virginia Moral, membre també de la comissió de menjadors i de l’AFA del Bisbat d’Ègara, afegeix que “no és que els nens demanin repetir perquè són golafres, és que la quantitat de proteïna animal és molt escassa. Hi ha cuixetes de pollastre tan petites que amb una forquillada te les menges”.
Què diuen les recomanacions?
Les quantitats que es serveixen als menjadors escolars no són aleatòries. Existeix una taula orientativa de gramatges en funció del grup d’edat de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), que estableix quines racions s’haurien d’oferir als infants segons el tipus d’aliment i l’etapa educativa. Aquest document fixa, per exemple, que en el cas dels infants d’entre 7 i 12 anys el segon plat hauria d’incloure entre 60 i 80 grams de carn sense os o entre 70 i 90 grams de peix, mentre que en edats inferiors les quantitats també s’ajusten, però amb marges diferenciats. En aquest sentit, Virginia Moral denuncia que no és una problemàtica constant cada dia, però sí intermitent i repetida en el temps. “On més es nota és en el segon plat, quan hi ha carn o peix. Sempre es queden amb el gramatge més baix de la forquilla”, apunta.
- El plat de carn de vedella d`un nen d`infantil
L’ASPCAT, però, subratlla que aquestes quantitats són orientatives i que cal tenir en compte la gana expressada per cada infant. “És important respectar la sensació de gana expressada per l’infant”, assenyala explícitament el document. És aquí on famílies i comissions de menjador situen el conflicte: asseguren que, més enllà de complir uns gramatges mínims, en molts casos no s’estaria respectant l’esperit d’aquestes recomanacions, especialment quan els infants demanen repetir el segon plat o manifesten que es queden amb gana.
La qualitat, també sota la lupa
Les famílies no només posen el focus en la quantitat, sinó també en la qualitat del menjar. Aida Arias denuncia que en algunes ocasions “els bunyols de bacallà estaven cremats, l’arròs tenia un gust àcid molt pronunciat i es fa servir menjar ultraprocessat”. Aquí també s’hi recolza Carlos Ramos, que diu que “la qualitat de les primeres matèries acostuma a ser minsa. Mirem també molt de prop les calories, que varien molt dia a dia, i les macros no estan ben equilibrades”.
- La safata d`un infant de quart de primària
Monitoratge, un segon front obert
A banda del menjar, diverses famílies i membres de comissions de menjador també alerten de mancances en el monitoratge durant el migdia. Tot i que, segons expliquen, les ràtios establertes es compleixen en el còmput global, a la pràctica es produeixen situacions que consideren insostenibles. “Ens hem trobat amb una sola monitora atenent fins a 38 infants”, explica Aida Arias.
Les famílies també denuncien que les baixes del personal no sempre es cobreixen, fins i tot quan són absències previstes, fet que incrementa la càrrega de treball dels monitors i dificulta l’atenció adequada.
Seguiment municipal del cas
L’Ajuntament de Terrassa té constància de les queixes relacionades amb el servei de menjador, i assegura fer-ne seguiment des de prop, per mitjà de visites i inspeccions als centres educatius. Així, el consistori defensa que, “en la majoria dels centres, les quantitats mínimes es respecten”, tot i que admet que en alguns casos s’han detectat racions “justes”. En aquestes situacions, asseguren, s’ha traslladat la incidència a l’empresa adjudicatària per demanar explicacions i sol·licitar que s’esmeni.
Segons dades municipals facilitades, aquest curs s’han recollit 18 valoracions a través dels formularis que omplen les famílies durant les visites trimestrals a menjadors. Pel que fa al primer plat, tres valoracions el consideren “poc”, una el qualifica de “suficient”, tretze d’“adequat” i una de “molt”. En relació amb el segon plat, tres valoracions el defineixen com a “poc”, set com a “suficient” i vuit com a “adequat”. En totes les valoracions registrades, excepte una, consta que els infants poden repetir com a mínim algun dels plats.
Ja hi ha reaccions
Segons ha pogut saber el Diari de Terrassa, diversos centres de la ciutat ja treballen per a buscar solucions. L’escola Ramón y Cajal, per exemple, ha dut a terme una reunió aquest dijous amb Mediterránea Group. L'escola Joan XXIII, per la seva banda, en té una altra el proper dimecres.
Mentre l’Ajuntament segueix el cas amb contacte constant amb l’empresa adjudicatària, les famílies reclamen una evolució definitiva, més enllà d’accions que aportin “millores intermitents que allarguin la problemàtica en el temps”.
