Fotos: Cristóbal Castro - Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Carrer Cardaire 1983 - 2026
Encara que qui no conegui la història, podria pensar que el que es veu a ambdues fotografies és fruit d’alguna guerra que va destruir alguna construcció, no és així. En realitat, es tracta de la paret del Saló dels Miralls del Círcol Egarenc, que es pot admirar, si aquesta és l’acció, darrere del Teatre Principal. També se l’anomenava Cercle Egarenc i, com s’explicava a la secció germana d’aquesta, “Saps on és...?”, fa poc més d’un any, estava ubicat al carrer de Sant Pere, era de l’any 1887 i va ser obra de l’arquitecte modernista barceloní Jeroni Granell.
- Paret del Saló dels miralls darrera del Teatre Principal 1983
- Cristóbal Castro Arxiu Diari de Terrassa
- Paret del Saló dels miralls darrera del Teatre Principal
- Nebridi Aróztegui
En aquell mateix article, l’historiador egarenc Domènec Ferran, recordava que aquest fragment de mur “va ser restaurat amb la construcció de la caixa escènica, a la qual està adossada, l’any 2011”. Afegia que hi ha més elements del Saló “per altres llocs de la ciutat”. En concret, apuntava que tres làmpades del Saló “es conserven al menjador de la Casa Alegre” i un mirall a la seu d’Amics de les Arts.
Encara dreta
És comprensible que molta gent es pregunti què hi fa encara dreta aquesta paret, però la realitat és que es manté amb marcialitat, malgrat el pas del temps, que moltes vegades ho espatlla tot i, en altres ocasions, ho millora. A la instantània del passat, que és de 1983, any en què Alaska y Dinarama van publicar el seu primer disc d’estudi, “Canciones Profanas”, es veu tot una mica més deixat. A l’actual, es protegeix el mur amb unes xarxes que no semblen gaire fermes. És un paisatge que atrau, això sí.
