Quan anava al col·legi, “a ca la senyora Adelina, a aquella època, hi havia les cases de figurins. I retallàvem la mamà o el papà i fèiem els vestits nosaltres i ens entreteníem així”, comenta. Dibuixar li havia agradat sempre i li va sortir “de jugar”, recorda. Aquesta afició va quedar aparcada fins als 52 anys, quan “ja tenia la família criada i emancipada” i s’hi va posar.
“Cada setmana anàvem a fora i cada setmana feia un dibuix, que l’acabava a casa”, explica. Emprava una tècnica amb aquarel·la i tinta xinesa i un “palillo” que “em va sortir de mi i m’anava bé” i que l’ajudava que “no em fes malbé el que tenia dibuixat”. Dibuixant “em passa el temps volant i m’entretinc” i li agraden els temes d’edificis com cases o esglésies i paisatges, encara que això menys.
Va decidir formar-se i va fer classes a l’Escola d’Arts Aplicades amb mestres reconeguts com “Cortès, Novellón, Serra o Soriguera”. Té 94 anys i continua amb els seus dibuixos. I també va fer classes de dibuix i pintura al Centre Cívic Anna Murià.
“Eren gent gran que de joves no havien pogut aprendre i volien que els ensenyés bé. Tenen molta afició, t’empaiten”, subratlla. Ha venut alguns dels seus quadres i “n’he regalat molts”, afirma. Opina que ha baixat voler tenir quadres a casa. “Tenen d’altres motius per penjar la paret”, sosté.
