Quan feia batxillerat “vaig fer una optativa de Psicologia i el professor em va agradar molt”, i li va cridar l’atenció aquesta disciplina. Tot i això, li va semblar d’entrada una carrera complicada i primer va començar a estudiar Educació Primària, si bé es va adonar el primer any que “no era el meu” i va reprendre la seva intenció de ser psicòloga i va fer una carrera que, assegura, “és molt vocacional i t’ha d’agradar” i no es penedeix gens d’haver canviat d’estudis.
Va començar en un centre mèdic fent els psicotècnics per al carnet de conduir i, a partir d’aquí “vaig veure que sí que m’agradava fer més consulta privada i vaig començar a un centre privat”, recorda i, més tard, ja es va posar pel seu compte. “Prefereixo així, perquè, al final, ho faig una mica més amb el meu mètode”, comenta.
Està especialitzada, sobretot, en trauma i en la teràpia EMDR, especialment “amb adults”, però també amb adolescents. “Treballar amb adults em motiva més. Tenen com més història”, diu.
Anar al psicòleg “s’està normalitzant una mica més, però no del tot i hi ha pacients que no diuen que van a teràpia”, comenta. Avisa que, a vegades, hi ha persones que passen per un moment que, “objectivament és greu, però li treuen importància” i incideix en la importància de “no quedar-se a la superfície” en les teràpies.
Admet que vaig començar la carrera amb dubtes, pensant que era molt difícil i creia que “no podré treure-m’ho”. Però, a quart de carrera, vaig veure que “potser sí que era viable”, detalla.
