Un estiu, el seu pare li va ensenyar a jugar a escacs i s’hi va anar aficionat fins que el van apuntar a fer classes en el Club d’Escacs Terrassa, del qual, en l’actualitat, n’és el president. De les classes va passar als tornejos i apunta que “a Catalunya hi ha un ecosistema de clubs molt gran, i tots els clubs tenen tornejos. Per tant, durant l’any n’hi ha moltíssims i pots decidir si jugues més o menys”, detalla.
De què és el que l’atrau més dels escacs diu que, “de petit no en sabria què dir, però ara, la part més estratègica, la part més de psicologia, de poder estar una estona pensant, analitzant, i després comentar-ho amb el rival”. I afegeix que “sempre vas aprenent i no hi ha topall”. Encara rep classes i també en dona en el club egarenc. “Avui dia jugo menys competició, perquè el tema organitzatiu de presidència em treu bastant temps”, manifesta.
El Club d’Escacs Terrassa, que ha complert 93 anys, “és la meva segona casa. Sempre ho ha estat, i és un lloc molt especial”, afirma. Tanmateix, assenyala que “necessitem rejovenir el club i assegurar la seva continuïtat 93 anys més”. Veu futur en aquest esport i que “ara hi ha la consciència de tots els beneficis que tenen els escacs”. Va estudiar Comunicació Audiovisual i professionalment, s’encarrega de la part d’administració i finances d’una empresa.
