COP16: Desordre i indecisió

La COP16 va constatar que no es podran assolir els objectius del Marc Global de Biodiversitat si no es redirigeixen amb urgència els fluxos financers, els subsidis i els incentius amb impacte positiu per a la natura.

Els resultats claus que es van negociar a la COP16 estan recollits per Conservation International, i el resum, al Carbon Brief.

Poc s’ha avançat durant la COP16 en la bretxa de finançament de la biodiversitat; la natura que sustenta tots els aspectes de la nostra economia no està integrada en el sistema financer.

A la COP16 s’ha assolit «el fons de Cali». Es va acordar una taxa global en el marc de la qual les empreses que utilitzin informació de seqüències digitals (DSI) de recursos genètics als seus productes hauran de destinar una part dels seus guanys o ingressos al fons. És a dir, les empreses que compleixin dos dels tres criteris: vendes de més de 50 milions de dòlars, beneficis de més de 5 milions de dòlars i 20 milions de dòlars en actius totals, hauran d’aportar l’1% dels beneficis o el 0,1% dels seus ingressos al fons. És un acord voluntari i el que es busca és que les empreses contribueixin econòmicament a l’hora d’utilitzar la natura i que això permeti mobilitzar finançament del sector privat per a la conservació, i protegir, restaurar i utilitzar els recursos de la natura de forma sostenible. Però els governs han de passar a l’acció amb mesures i incentius per garantir que aquest fons funcioni de manera òptima. Només s’ha pogut acordar que el 50% del fons es destini a pobles indígenes i comunitats locals.

Tancar la bretxa de finançament i mobilització de recursos: la xifra principal acordada pels països a la COP15 el 2022 era generar 700.000 milions de dòlars anuals en finançament per a la natura (quantitat necessària per gestionar de manera sostenible la biodiversitat i aturar la destrucció dels ecosistemes i espècies).Tot i que hi va haver un ampli acord sobre la necessitat d’augmentar el finançament, no es va poder tancar, ja que va provocar divergències entre els països, atès que ja existeix el Fons Marc Mundial per a la Biodiversitat (GEF). Però aquest fons està controlat pels països més rics i es dificulta l’accés a altres països en desenvolupament, com va manifestar el grup d’Àfrica i el Brasil.

Malgrat l’esforç del Fons per al Medi Ambient Mundial, la iniciativa per arribar a un acord en la reorientació dels subsidis (estimats en 2,6 bilions de dòlars anuals) que perjudiquen la natura no va progressar. El sistema econòmic premia els beneficis a curt termini per sobre de la creació de valor a llarg termini. S’incentiven i es recompensen les empreses per sobreexplotar els recursos en lloc d’utilitzar-los per donar suport a la transició. Els negocis i les finances han de formar part dels esforços per allunyar-se dels subsidis perjudicials per al medi ambient (environmentaly harmful subsidies) que esbiaixen l’assignació de recursos i distorsionen els preus.

Un acord clau a la COP16 va ser reconèixer el paper de lideratge dels pobles indígenes i les comunitats locals mitjançant un nou òrgan subsidiari permanent, d’acord amb l’article 8(j) de la Convenció, que aporta coneixements tradicionals dels administradors de la natura del món.

Hi va haver una alta participació empresarial i financera (Business for Nature) que va demanar a la COP16 regulacions, polítiques i legislacions més sòlides, i poder contribuir als objectius del Marc Global de Biodiversitat. És un indicador de com la natura, juntament amb els efectes del canvi climàtic, és a l’agenda de les empreses. La Directiva sobre diligència deguda per a la sostenibilitat empresarial (CSRD) obliga les empreses a revisar les seves estratègies i a desenvolupar plans de transició cap a la sostenibilitat. It’s Now for Nature ajuda les empreses a desenvolupar i publicar estratègies naturals creïbles. L’acció voluntària no és suficient i més de 230 empreses i institucions financeres van assistir a la COP16 demanant més ambició política.

Els avenços a la COP16 sobre Biodiversitat no han estat suficients

Respecte als plans nacionals sobre biodiversitat (NBSAP): dels 196 països signants,119 van presentar els seus objectius nacionals de biodiversitat i només 44 països van presentar les seves estratègies i plans d’acció nacionals de biodiversitat actualitzats. Malgrat una bona implementació per part d’uns quants països i regions, com la Xina, la UE, Colòmbia, Xile, Malàisia, Sud-àfrica, el Japó i Mèxic, hi ha un buit important a la majoria de països per oferir a les empreses un full de ruta clar. Va ser una oportunitat perduda, ja que l’acció empresarial és essencial per contribuir als 23 objectius del Marc Global de Biodiversitat. Clarament es necessita una col·laboració més sòlida entre els governs i la implicació empresarial per integrar la natura en la presa de decisions.

Conclusions

• Dos anys després, la majoria dels objectius sobre la natura acordats a Montreal no han avançat significativament per definir com es finançarà la recuperació de la natura i com se’n pot supervisar el progrés a escala mundial.
• La COP16 no ha aconseguit el sentiment d’urgència que es necessita per aturar la crisi al món natural. Hi va haver una falta de lideratge de la UE, la Xina, el Canadà, països que havien liderat aquesta qüestió dos anys enrere, per arribar a acords sobre els objectius d’aquesta dècada.
• No hi ha cap pla sobre com es controlaran els objectius de biodiversitat.
• Els experts coincideixen que el món necessita 700.000 milions de dòlars a l’any per restaurar la natura, però ningú no sap d’on sortiran els diners.
• El Grup d’Experts Independents va publicar a l’octubre un informe on es constata que els països més exposats al canvi climàtic i a la pèrdua de la natura s’han d’endeutar cada cop més per finançar l’adaptació als desastres naturals. Els deutes augmenten i els països tenen menys capacitat d’invertir en la conservació de la natura i ser més resilients al canvi climàtic.
• Al voltant del 80% de l’augment del finançament de la natura a aquests països del 2021 al 2022 va ser amb préstecs, no amb subvencions, segons les estimacions de Campaign for Nature.
• Cal treballar més per assolir els objectius del Marc Global de Biodiversitat, desenvolupant models de negoci competitius i sostenibles basats en la biodiversitat.

1. https://www.mckinsey.com/featured-insights/mckinsey-explainers/what-is-biodiversity La biodiversitat és la multitud d’organismes diversos en un ecosistema. És essencial per donar suport a la salut i la sostenibilitat de tota la vida a la Terra. 

Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.