El CAP Sant Llàtzer de Terrassa ha començat la prova pilot per implementar un nou model assistencial i organitzatiu que millori l'atenció i redueixi el temps d'espera a l'especialista. Els tràmits burocràtics resten temps a l’atenció directa al pacient, i la lentitud en l’accés a proves d’especialistes repercuteix negativament en el funcionament de l’atenció primària, una situació que es vol revertir.
El centre forma part d’un grup de 27 equips de tot Catalunya que participen en la creació dels anomenats Centres de Salut Integral (CSIR), una prova pilot impulsada pel Departament de Salut per reforçar i fer més eficient l’atenció primària.
Aquest dijous, la directora del CAP Sant Llàtzer, Soraya Mota, i la subdirectora, Sílvia Gamarra, han presentat el projecte als mitjans de comunicació, destacant les quatre línies principals d’acció que s’aplicaran al centre.
Un dels canvis més destacats és la incorporació d’un perfil administratiu a l’equip d’atenció primària de cada pacient, que fins ara estava format per metge i infermer. Aquest “administrador de salut de referència” serà la primera porta d’entrada per als pacients, facilitant el seguiment i la gestió de demandes.
“El taulell i el telèfon continuaran existint, però, igual que tenen un metge i una infermera de referència, ara també tindran un administratiu, que no només es dedicarà a programar. Volem un administratiu en salut que, per exemple, pugui trucar ell mateix a un pacient crònic i dir-li: "Escolti, hem detectat que no té l’analítica anual feta", o que fins i tot sigui una persona de referència a qui el pacient es pugui adreçar per consultar, per exemple, quan té hora amb l’especialista”, ha explicat Soraya Mota.
Una altra novetat és la integració del farmacèutic com a membre actiu de l’equip. A més de donar suport als professionals, aquest perfil atendrà pacients polimedicats i amb efectes adversos per millorar l’ús dels medicaments i reduir riscos.
També s’abordarà específicament la gestió de les baixes laborals relacionades amb patologies osteomusculars i trastorns adaptatius. Es posarà en marxa un programa amb teràpies de grup, fisioteràpia i suport psicològic per facilitar una reincorporació laboral més ràpida i acompanyada. “No es tracta de donar altes, com pot semblar a la població, sinó de fer un acompanyament perquè la reincorporació laboral sigui més fàcil i fluida”, ha declarat Mota. “És una manera de proporcionar eines a pacients que no tenen una derivació clara a un especialista”, ha afegit Gamarra.
Finalment, el nou model potenciarà la coordinació amb l’atenció hospitalària, amb derivacions més clares i eficients per evitar que el pacient "doni voltes pel sistema" i reduir els temps d’espera.
"Hem de tenir confiança en els professionals, perquè poden fer-ho segur", ha conclòs Mota.
Intel·ligència artificial
El projecte inclou també una eina d’intel·ligència artificial per transcriure les visites, permetent als professionals centrar-se més en el pacient i menys en la pantalla.
Per què han triat aquest CAP?
La conversió del CAP Sant Llàtzer en Centre de Salut Integral (CSIR) s’emmarca dins de les propostes del comitè d’experts CAIROS, que busca transformar el model d’atenció primària, vigent des de fa més de quaranta anys, per adaptar-lo als nous reptes sanitaris actuals. El pilot va començar el passat 1 de juliol.
Amb una població adscrita de 43.370 usuaris, el CAP Sant Llàtzer és un dels més grans de Catalunya, fet que ha estat clau a l’hora de ser escollit per a la prova pilot. "Va influir bastant la seva dimensió. Si aquí funciona, vol dir que es pot traslladar a qualsevol lloc. És un projecte complex, que requereix canvis organitzatius importants que les companyes ja estan començant a aplicar", ha explicat Montse Ureña, directora d’Atenció Primària del Consorci Sanitari de Terrassa.
D’aquí a un any la conselleria de Salut avaluarà els resultats d’aquesta prova pilot per estendre-la a tots els CAP del país.
