La cap del Servei d’Al·lèrgies del Consorci Sanitari de Terrassa (CST) explica que la constaminació i el clima influeixen en el calendari de les polinitzacions i disparen les al·lèrgies. Defensa el diagnòstic com la millor manera de plantar cara al problema de les al·lèrgies i adverteix de la importància de no automedicar-se.
Els darrers 15 anys s’han disparat les al·lèrgies. Quina és la raó? Un factor és l’accés a la sanitat i l’increment dels diagnòstics i d’altra la contaminació. D’una banda, empitjora les malalties respiratòries i, d’altra banda, combustibles com el dièsel trenquen l’estructura del pol·len, fent que les proteïnes siguin més inflamatòries per al sistema respiratori. I encara un tercer factor. Als països desenvolupats estem envoltats d’un entorn més net que fa que el nostre sistema immunitari no estigui preparat per afrontar paràsits.
I el canvi climàtic com està afectant la profusió d’al·lèrgies? El calendari dels pòl·lens s’està alterant. El fred de febrer ha fet que els arbres hagin guardat el pol·len, que ara fa uns deu dies han expulsat de manera molt sobtada. Un exemple. Abans el xiprer llençava el seu pol·len a l’hivern i ara ho està fent al març. Abans podíem trobar pol·len de gramínia fins al juliol i ara al novembre en alguns espais ja torna a brotar.
[caption id="attachment_475943" align="aligncenter" width="467"]
Marta Viñas és membre del Comitè d’Al·lèrgies i Himenòpters de la Societat Espanyola d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica / Nebridi Aróztegui[/caption]
Les al·lèrgies comencen de petits i també es manifesten ja d’adults. A què respon? Cal tenir en compte que hi ha una predisposició genètica a l’al·lèrgia. També juguen els factors ambientals. El pol·len, per exemple, és més agressiu a les ciutats que a les zones rurals. També hi ha factors com el tabaquisme o si s’han patit moltes infeccions respiratòries de petits. L’origen és molt multifactorial.
La doctora Viñas recomana anar al metge per identificar el factor detonant de l’al·lèrgia i evitar-lo
Primavera és sinònim d’al·lèrgies? Al·lèrgies hi ha tot l’any. La nostra zona és molt rica en àcars de la pols, en humitat i fongs de la humitat, que hi són tot l’any, I els pèls de les mascotes. Precisament a la nostra zona hi ha moltes al·lèrgies als gats i encara no sabem per què.
No se’n parla tant, però són fenòmens que duren tot l’any..
Què fem si sospitem que patim una al·lèrgia? Anar al metge per diagnosticar-la bé. És la millor manera d’identificar el factor i evitar-lo. Hi ha massa tendència a l’automedicació.
Les al·lèrgies es curen? No, però ens podem vacunar. No tothom és candidat, però els que sí que ho són hi responen molt bé. Ara com ara ja es vacunen el 80% dels al·lèrgics respiratoris.
Com es conviu amb una al·lèrgia que et condiciona la vida? Els que millor ho porten són els nens. No és fàcil renunciar de gran als aliments o haver de mirar constantment etiquetes. O que els amics et mirin malament quan et conviden a sopar. Encara hi ha qui pensa que són manies, quan no és així.
