A l'agost també es treballa: "És molt desagradable"

Tot i que penjar el cartell de "tancat per vacances" és prou habitual a l'agost, hi ha persones que, o bé per la naturalesa de la seva professió o bé perquè descansaran en altres dates, continuen al peu del canó durant l'estiu. En aquesta ocasió hem sortit al carrer per preguntar-los de quina manera han pogut compaginar la seva feina amb les altes temperatures que han estat omnipresents a la ciutat durant gairebé tot el període estival. Els mètodes dels terrassencs van des de la tradicional ampolla d'aigua fins a curiosos amulets de la sort.

Manel De Sousa, encarregat d’obres: “Hi ha vegades que hem d’aguantar i sobreposar-nos”

Les obres als espais públics són una constant als estius de Terrassa, i els obrers que hi treballen necessiten protegir-se de les altes temperatures a les quals solen estar exposats. “Descansem les hores de més calor del dia i també ens hidratem molt”, explica Manel De Sousa, l’encarregat de les obres de reurbanització que s’estan efectuant al carrer d’Arquimedes. L’empresa els proporciona aigua fresca regularment i, quan es detecten temperatures per sobre dels 40 graus, paralitzen els treballs. Tot i això, no sempre els és possible: “Hi ha vegades que hem d’aguantar i sobreposar-nos”, admet el responsable, ja que hi ha feines que no poden aturar immediatament, sobretot si aquests afecten a la circulació del trànsit de vehicles i persones als carrers de la vora.

Ricardo Pérez, paradista a la Rambla: “Malgrat tot, preferim l’estiu a l’hivern”

Hi ha feines en les quals és pràcticament impossible climatitzar l’ambient de treball. És el cas de Ricardo Pérez i el seu company, que tenen una paradeta ambulant a la Rambla. “Aquí no podem posar ni ventiladors ni aire condicionat”, lamenta el paradista. Així, l’única manera de fer front a la calor és vestir-se el més fresc possible l’aigua freda que poden aconseguir als comerços del costat i un amulet del tot inusual. “Tenim un tauró de peluix que ens dona sort per les vendes i també, com viu sota l’aigua, ens recorda que ens hem d’hidratar”, manifesta Pérez. Malgrat tot, tant ell com el seu company afirmen que prefereixen la calor de l’estiu al fred i la humitat de l’hivern. “Hem d’estar molt pendents del temps perquè, si hi ha vent o pluja, hem de desmuntar-ho tot ràpidament”, explica, i assegura que la gent a l’estiu passeja més pels carrers del centre de la ciutat i està més predisposada a comprar.

Rosinda López, dependenta al Mercat de la Independència: “Es nota que han arreglat el sostre”

La temperatura del Mercat de la Independència no sempre és la més còmoda, i menys si, en lloc d’anar a comprar els queviures pel dinar, has d’estar tota la jornada allà dins. Tot i això, la Rosinda López, dependenta d’una de les parades, ha valorat positivament les recents obres que s’han dut a terme a l’edifici. “Es nota que ja han arreglat el sostre”, assegura, i afegeix que amb la remodelació i restauració de les finestres l’espai hauria de quedar més aïllat tèrmicament. Amb tot, fins que no es materialitzin del tot les millores, ella té una recepta senzilla i efectiva per afrontar les calorades estivals: “Bon humor, paciència, ventiladors i aigua fresqueta”, enumera López, que espera amb ganes poder gaudir de l’aire condicionat que se’ls ha promès de cara al 2028.

Toni Heredia, venedor de l’ONCE: “Sempre anem buscant les ombres”

Les persones que treballen al carrer solen ser les que més pateixen les conseqüències de les elevades temperatures de l’estiu. En Toni Heredia, que és venedor de l’ONCE, i alguns dels seus companys que no tenen un quiosc permanent saben molt bé el que és haver d’estar tota la jornada a l’exterior, concretament a la Rambla. “Sempre anem buscant l’ombra, però tampoc podem moure’ns gaire del nostre lloc”, comenta, ja que els venedors de loteria estan distribuïts i organitzats per zones. Per a ell, l’estiu el suposa una oportunitat perquè “hi ha més gent al carrer”. L’objecte imprescindible per poder passar el mal tràngol d’una jornada laboral estival, i especialment aquest any en el qual s’han arribat a assolir temperatures màximes de rècord és la seva ampolla amb aigua.

Isabel Fernández, conserge de la Casa Alegre de Sagrera: “Treballar amb calor és molt desagradable”

Estar a l’aixopluc d’un sostre no garanteix trobar-se en un espai fresc perquè no tots els edificis poden estar climatitzats. A la Casa Alegre de Sagrera, en ser un immoble amb valor patrimonial i arquitectònic de Terrassa, no es pot instal·lar aire condicionat i, en conseqüència, les treballadores han de fer mans i mànigues per desfer-se de la calor. La conserge del museu, Isabel Fernández, té dos ventiladors dirigint corrents d’aire directament sobre seu. “Treballar amb molta calor és molt desagradable”, opina, i afirma que hi ha “una gran diferència” entre com es treballa a l’hivern i a l’estiu. De fet, ella fa les seves tasques a la part fresca de l’edifici, la planta inferior: “Com la calor puja i el sol toca el sostre, s’escalfa més”, apunta Fernández.

Vanesa Lao, comercial: “Tothom està penjant fotos a la platja i jo estic aquí treballant”

Depèn del tipus de persona que es sigui, la calor pot resultar una molèstia major o bé un factor ambiental que poc afecta el desenvolupament de les tasques diàries. La Vanesa Lao, comercial d’una coneguda marca de refrescs, és d’aquest segon grup. “El que pitjor porto de l'estiu és que tothom està penjant fotos a la platja i jo estic aquí treballant”, lamenta, encara que admet que, d’aquesta manera, pot agafar-se les vacances a l’estiu i així que li surtin més econòmiques. Ella afirma que fa la majoria dels trajectes de feina a peu, però també agraeix de tant en tant agafar el cotxe i poder posar l’aire condicionat del vehicle “quan té molta calor”. “El truc és anar fresca, buscar l’ombra i beure molta aigua”, destaca la comercial. Tot i això, té altres trucs per treure’s de sobre la calor de l’estiu: parar de vegades a algun bar i prendre un refrigeri fresquet, com un cafè amb gel o una beguda ben freda.

Pedro Villanueva, cambrer: “El normal és sortir refredat gairebé cada dia”

“Entre que surts i entres del bar, el cos pateix”, afirma Pedro Villanueva, un dels cambrers d’un establiment de la Plaça Vella. El que pitjor porta de la calor de l’estiu és la calor, però sobretot els canvis bruscs de temperatura entre ll’interior del negoci i la terrassa. “Com hem de posar l’aire condicionat més fort perquè es mantingui la temperatura, sortir és mortal”, explica i destaca que “el normal és sortir d’aquí refredat gairebé cada dia”, explica. Ell opina que les terrasses que no poden garantir una temperatura adequada per als clients i els treballadors haurien de, o bé tancar durant les hores centrals del dia o bé demanar als usuaris que prefereixin la zona exterior que facin les comandes a la barra i s’emportin les seves consumicions fora. “Les temperatures són massa elevades i és insuportable quedar-se fora”, afegeix. Amb tot, la seva manera de rebaixar els graus del seu cos és beure molta aigua amb gel i sortir el menys possible.