Entre transmissió i transmissió del Mundial, Albert Bermúdez esgarrapa temps per gaudir de Terrassa. Com a bon egarenc, és habitual veure’l passejant pel Centre, especialment en dies de Festa Major. “Sempre que algú em diu de visitar Terrassa, baixem per Sant Pere, creuem la passarel·la de Vallparadís, anem cap al Passeig, baixem pel carrer Cremat i arribem a la Plaça Vella”, explica. Un recorregut que li permet impregnar-se de l’ambient d’una ciutat engalanada i plena de gent i activitats.
Si hi ha un acte que viu amb especial entusiasme, però, són els castells. “Aquí som molt de castells per Festa Major, tant a la Plaça Vella, el dissabte, com davant de l’Ajuntament, al raval de Montserrat, el diumenge.” I, tot i respectar totes les colles participants, no amaga la seva predilecció: “Som molt de Minyons, també”. També aprofita per reivindicar que els pregoners siguin de la ciutat. “Cal reivindicar que tots els pregoners siguin de Terrassa. Hi ha hagut alguna vegada, fa temps, que podies pensar: ‘Què hi fa aquest aquí?’” Qui sap si algun dia serà ell mateix qui pronunciarà el pregó. Sens dubte, tindria preparat un discurs amb dosis d’humor, orgull terrassenc i alguna reivindicació, capaç de no deixar ningú indiferent.
I si hi ha una cita que espera amb ganes, encara que no formi part del programa oficial, és el Rasacrucis. “És una festa assegurada”, assegura. Per això no és estrany trobar-se Albert Bermúdez qualsevol dia de l’any lluint la samarreta oficial del Rasacrucis, una manera més de reivindicar, amb orgull, la seva ciutat.
