És un fet que no es pot posar en dubte que, a aquesta ciutat, l’aroma de la cultura popular sura per tot arreu. Hi ha colles de tot i qui vulgui participar en alguna, en té un bon grapat per triar. Una de les activitats de considerable impacte són els castells, que es poden seguir en directe o amb aires participatius per doble presència. Minyons i Castellers són el gran exponent de les construccions humanes que, sempre que hi ha festes, surten al carrer a exhibir el seu poder.
Directament relacionat amb els castells d’aquesta ciutat trobem a Emili Miró i Fons (El Vendrell, Baix Penedès, 1900 - Terrassa, 1993), també conegut com l’Avi Emili. “Quan els Xiquets de Valls actuave al poble, no podia evitar participar de manera activa en els seus castells”, recorda. Aquesta passió es va anar multiplicant i, després, es va integrar en els Nens del Vendrell. “Era com jugar amb l’equip de tota la teva vida. I jugar amb els de casa sempre et dona una satisfacció més gran, és la veritat”, explica.
Més tard va formar part dels Mirons, una colla que dirigia el seu germà Joan i que portava aquest nom en estreta relació amb la seva família. “Tot el que ens arriba per tradició, perquè hi ha una estima que s’hereta, entra de manera molt profunda i gairebé mai et marxa. Són sentiments que es van modelant sense aturador”, manifesta.
- Emili Miró
Això dels Mirons era un pas més en aquest sentit. “Encara era més que jugar amb els de casa, era un orgull aquest nom per a una colla. Llavors també hi havia els Caneles, però la cosa no s’acabava aquí al Vendrell. Els joves també van crear colles paral·leles com els Manobres o els castellers del Club. L’activitat castellera era molt intensa”, comenta Miró.
Sense cap tradició
L’any 1935, va establir-se a aquesta ciutat, previ pas per Barcelona. “Vaig arribar a una ciutat sense cap tradició castellera. S’hi feien activitats culturals, sí, però ni rastre de castells o res que tingués una mínima relació”, assegura. Superat el conflicte civil, que va destruir somnis i futur, va continuar lligat, però, amb els Nens del Vendrell com el seu relacions públiques. “Era una manera de continuar amb aquest món. No eren temps agradables, però afortunadament es va fer el que es va poder per mantenir la cultura popular en tots els àmbits possibles”, apunta.
Va escriure fins i tot un llibre, “Història dels castellers. Els Nens del Vendrell 1926-1957” i, fins i tot, l’any 1975, un cronista de Vilafranca del Penedès, Jaume Casanova, el va sobrenomenar com “El patriarca de les lletres castelleres”. “Està bé, no em va desagradar gens, però hi havia molta altra gent que també feien coses importants per als castells, també es mereixien títols com aquest”, detalla.
La fundació
L’any 1979 va formar part de la fundació dels Minyons de Terrassa i un any més tard, en la dels Castellers de Terrassa. “Va anar tot molt de pressa i per motius que no venen al cas, però no deixava de ser un canvi impressionant, gaudir de dues colles castelleres, passant de zero quan vaig arribar a la ciutat, a un parell”, subratlla. “I a mi m’agradava barrejar-me amb gent jove”, agrega.
- Emili Miró, conegut popularment com l’Avi Emili, va ser part important en la fundació de Minyons de Terrassa, l’any 1979
“Els castells són unió, disciplina i amistat”, sosté. Afirma que li agrada que els castellers “vagin ben vestits i amb el mocador al cap” i també que “si fos ric pagaria de la meva butxaca exhibicions castelleres” en les quals es premiessin “els castells elegants”.
La seva passió pels castells també es va plasmar en tota una recopilació de documents i llibres que van donar pas a la creació de l’Associació Fons Casteller Emili Miró, que gestiona l’Arxiu Històric Municipal. “Des del primer moment, em vaig aficionar a recopilar coses com fotografies, articles de la premsa i altres exemples. És com una mena de llegat”.
