Les escoles bressol privades de Terrassa veuen amb preocupació la proposta del Ministeri d'Educació de reduir les ràtios al primer cicle d'educació infantil. Tot i que reconeixen els beneficis pedagògics d'una atenció més individualitzada, alerten que la mesura podria comprometre la viabilitat econòmica dels centres si no va acompanyada d'un increment significatiu del finançament públic.
La proposta estatal planteja limitar a quatre infants per aula a I-0, sis a I-1 i vuit a I-2. Les principals associacions del sector han carregat contra la iniciativa perquè consideren que s'ha elaborat sense consens i adverteixen que podria provocar la desaparició d'una part important de la xarxa privada, que actualment representa prop del 40% de l'oferta del primer cicle d'educació infantil.
A Terrassa, tant l'escola L'Avet com l'escola bressol L'Elefant comparteixen les inquietuds expressades pel sector. Joan Vert, responsable de la titularitat de L'Avet, assegura que el principal problema és el finançament: "Si se'n fa càrrec l'administració d'aquesta part, no hi ha cap problema". Tot i això, considera que les ràtios proposades són excessivament baixes i que la socialització és una de les funcions essencials de l'escola, per això creu que grups molt reduïts podrien empobrir aquesta experiència. "Imaginem que són quatre nanos a la classe i dos es posen malalts; acabes tenint una classe gairebé individual", exemplifica. "Una de les virtuts de les escoles és que els nanos actuïn amb els seus iguals".
A més, recorda que actualment ja és difícil sostenir algunes aules. "Amb ràtios a 13 a I1 ja és difícil mantenir una classe oberta, perquè els pares han de pagar bastant. Si, a sobre, se'ls baixen aquestes ràtios s'haurà de dividir el que paguen els 13 nanos per 6. Seria una quantitat desorbitada", adverteix. A més, posa el focus en la manca de places públiques, dient que "aquí a Terrassa falten places d'escoles bressol. Si redueixes ràtios estàs traient places escolars, redueixes també l'oferta", sosté. Per això es pregunta si no seria més efectiu destinar recursos a crear noves places abans que reduir el nombre d'alumnes per aula.
En una línia similar s'expressa Núria Pey, directora de l'escola bressol L'Elefant, que considera que la proposta és directament "inviable" per a molts centres privats. "Si això acaba sent obligatori, tancarem totes, perquè és impossible", afirma. Pey explica que una escola com la seva, amb una sola línia educativa, tindria serioses dificultats per mantenir-se amb les noves ràtios. "Si jo tinc a l'escola 18 nens, què faig? No puc pagar ni el personal", lamenta.
La directora alerta que la reducció del nombre de places arribaria en un moment en què moltes famílies ja tenen dificultats per accedir a una escola bressol pública. "Ara mateix ens estan trucant famílies amb nens que han quedat fora de la pública. Si ara amb les ràtios que tenen es queden nens fora, què faran quan redueixin les places?", es pregunta. Tot i les crítiques, Pey matisa que sí que veu marge per revisar les ràtios en determinats grups. Considera, per exemple, que les aules d'I-2 amb una vintena d'alumnes poden resultar excessives. "Em semblaria raonable que baixessin una mica el que és I-2", assenyala.
Les associacions del sector comparteixen aquesta preocupació i alerten que una reducció generalitzada de ràtios sense suport econòmic podria deixar sense plaça centenars de milers d'infants a escala estatal i comportar la pèrdua de desenes de milers de llocs de treball. Per això reclamen al Ministeri l'obertura immediata d'un procés de diàleg amb les organitzacions representatives i una memòria econòmica que garanteixi la viabilitat dels centres.
