El règim sancionador a la zona de baixes emissions (ZBE) a Terrassa és equiparable al de la majoria de les ciutats de la segona corona metropolitana, com Sabadell, Rubí, Granollers o Vilanova, tal com explica El Periódico. Es va començar a sancionar els vehicles sense el distintiu adequat quan va entrar en vigor l’ordenança municipal, el 9 de desembre de l’any passat. Des de llavors, en vuit mesos només s’han imposat 19 sancions.
Aquest baix ritme sancionador es mantindrà com a mínim fins a l’any 2029, quan s’ha de revisar el projecte tècnic de la ZBE. S’explica en bona part per les exempcions que s’apliquen als residents dins la ZBE. L’ordenança municipal preveu autoritzacions temporals d’accés, circulació i estacionament per a determinats vehicles sense etiqueta ambiental sempre que, en el moment de l’entrada en vigor de l’ordenança, compleixin alguna de les següents condicions: que el titular del vehicle estigui empadronat dins la ZBE, que disposi d’una autorització permanent per accedir a les àrees de vianants situades dins la ZBE o bé que hi tingui una plaça d’aparcament en propietat, un abonament o un contracte de lloguer en un aparcament ubicat en aquest àmbit.
Sense delimitació temporal
Les ciutats de la segona corona metropolitana com Terrassa han trobat una excepció legal per eximir de sancions pràcticament “sine die” als veïns que acreditin estar empadronats a la superfície urbana afectada per la ZBE. Per bé que la norma ho reculli de manera imprecisa, aquests ajuntaments s’asseguren no haver de sancionar els residents almenys fins al 2029.
L’Ajuntament assegura que el règim sancionador es va activar a finals del 2025, per bé que assenyala que “les primeres denúncies es van començar a emetre un mes abans, ja que fins aleshores cap vehicle havia superat el límit anual de 24 accessos autoritzats”. A més, la ZBE va quedar suspesa durant uns mesos arran de la crisi de Rodalies.
